L'empresa alemanya Delivery Hero, propietària de Glovo, ha posat en dubte la continuïtat de Glovo a Espanya davant dels costos que implicarien les multes imposades al seu model laboral i la reclassificació dels seus repartidors com a treballadors per compte d'altri en comptes d'autònoms. L'empresa ho ha fet constar a l'informe de la seva presentació de resultats del primer trimestre de l'any, publicats aquest dijous.

A quarts de dotze del migdia, l'Imran apareix, com pràcticament cada dia, amb la seva bicicleta davant el restaurant japonès de la cantonada de ronda Universitat. Allà se saluda amb el Sakil, un vell conegut, i de mica en mica van arribant més riders, amb la motxilla groga de Glovo a l'esquena a punt per ser omplerta amb el menjar dels clients i també de quilòmetres. S'acosta l'hora de dinar i, per tant, un dels pics de feina del dia. Molts d'ells ja fa anys que comparteixen hores d'espera.

El ministeri de Treball ha imposat a Desigual el pagament de 822.501 euros per tenir treballant falsos autònoms a la companyia, segons informa elDiario.es. El pagament exigit, contra el qual es pot presentar recurs, és en concepte de les quantitats presumptament defraudades a la Seguretat Social amb un 20% addicional de recàrrec, segons figura a la documentació a què ha tingut accés aquest diari digital.

L'empresa de repartiment Glovo va pagar al mes de desembre 20,8 milions d'euros a la Seguretat Social pels casos de repartidors que la Inspecció de Treball havia considerat falsos autònoms, segons ha informat el diari El País. Segons la companyia, no es tracta d'un pagament definitiu, sinó d'un "aval del deute estimat" en cas que tots els casos denunciats pels inspectors acabin sent considerats una relació laboral.

L'última reunió abans de tancar la proposta definitiva per regular la feina dels riders ha acabat sense acord formal, però amb el vistiplau de totes les parts implicades per fer dels repartidors treballadors assalariats. "Hi ha força consens en reconèixer la laboralitat", indiquen fonts del ministeri de Treball. "La novetat és que les organitzacions empresarials accedeixen a la laboralitat dels riders", coincideixen des dels sindicats. D'això, i de les diverses vegades que s'ha insinuat que el govern legislarà en aquest sentit encara que no s'arribés a cap acord, se'n dedueix que la proposta del govern serà fer-los treballadors assalariats per llei.

Dels 550.000 treballadors autònoms que hi ha a Catalunya, gairebé un 60% desenvolupen la seva activitat de manera individual. Però la resta, en concret un 41,3%, no. La majoria d'aquest últim segment estan associats per treballar de manera col·lectiva mitjançant diferents tipus de formes societàries, però un important percentatge d'aquests ho acaben fent com a falsos autònoms. No hi ha dades específiques en aquest sentit, però es tracta d'una realitat que s'ha desenvolupat "amb massa intensitat", segons ha manifestat aquest dijous Chakir el Homrani, conseller de Treball. No és un fenomen nou, ha matisat, però és una tendència disparada arran de la crisi.

El sector càrnic català ha regularitzat 7.263 falsos autònoms o de falses cooperatives de 110 empreses catalanes des de finals del 2017 fins ara. A Espanya la regularització ha arribat a 12.000 empleats. "Això suposa una recaptació de 8,1 M€ en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social", ha puntualitzat Tomás Díaz, responsable de comunicació i política industrial de CCOO d'Indústria de Catalunya.

Un jutjat social de Madrid ha estimat la demanda que va posar la Tresoreria General de la Seguretat Social contra Deliveroo. En concret, declara que els prop de 500 repartidors demandants -els 'riders'- mantenen una relació laboral amb la companyia a la qual presten els seus serveis.

El jutjat social número 5 de València ha reconegut en una sentència la situació de falsos autònoms de 97 repartidors de l'empresa Deliveroo que segons el tribunal sí que mantenien una relació laboral amb la plataforma digital. La resolució no és ferma i pot ser recorreguda davant la sala social del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV).

Que els contractes laborals estiguin per escrit. Aquesta era la missió de l’única directiva europea existent sobre els drets que té un treballador quan és contractat, un text que va néixer el 1991 i que no s’havia modificat. Tres dècades després, la Unió Europea ha decidit actualitzar-la, justament en un moment en què el mercat laboral fa servir cada vegada menys papers i més plataformes digitals. La plataformització de l’economia està obrint més espais grisos en les relacions laborals que acaben per precaritzar els treballadors de maneres fins ara no previstes. Per això ara les institucions europees fixen garanties mínimes per a aquests casos. El Parlament Europeu i els estats han acordat transformar la directiva del contracte per escrit en una directiva de condicions de treball “transparents i previsibles”.

Un jutjat de Gijón ha considerat improcedent l'acomiadament d'un repartidor de l'empresa de repartiment Glovo en considerar que l'empleat mantenia una relació de dependència laboral amb la companyia i que, per tant, no hauria d'haver cotitzat com a autònom.