Tots els municipis catalans de més de 50.000 habitants van registrar una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2024 en comparació amb l’any anterior, segons les dades avançades publicades aquest divendres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L’increment més rellevant correspon a Castelldefels (7,7%) i Mollet del Vallès (7,5%), mentre que Rubí és el municipi que va registrar un menor augment (5,2%).

Catalunya és la segona comunitat de l'Estat amb un PIB (producte interior brut, que mesura la riquesa d'un territori) més elevat, només per darrere de Madrid. Però malgrat aquestes xifres absolutes, quan es reparteix la riquesa entre els habitants d'un territori, Catalunya és la quarta comunitat en PIB per càpita, segons es desprèn de les dades de comptabilitat de l'Estat publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística.

Els titulars d’aquesta setmana seran per al debat de política general que començarà al Parlament demà dimarts a les 4 de la tarda. Serà el primer gran debat parlamentari del president Salvador Illa, que arribarà amb els xiulets a les orelles del Concurs de Castells de Tarragona, i en què intentarà remarcar tot el que l’uneix a Esquerra i Comuns, que li han d’aprovar els pressupostos. I també veurem com s’ho fa Junts per explicar que més que oposició és alternativa. 

No, això no és una nadala. El Fum, fum, fum evoca la recepció que han tingut les primeres declaracions concretes d’objectius per a les eleccions del 14-F (amb permís de la propera onada covid). Molt especialment, les fetes per Joan Canadell, a qui els seus rivals polítics li han fet l’imprevist i valuós favor de posar-lo en el centre del (diguem-ne) debat.

A la premsa espanyola, i especialment a les seccions catalanes de la premsa espanyola, els agrada informar de la decadència econòmica catalana/barcelonina en relació amb Madrid. Tenint en compte l’enormitat d’esforços que Madrid dedica a provocar aquesta decadència, meravella que se’n sorprenguin. Vull subratllar la llarga durada del fenomen.

Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dilluns confirmen que Madrid és una comunitat més pròspera econòmicament que Catalunya: la capital espanyola encapçala el llistat de comunitats en termes de PIB, d'ingressos per persona i, a més, creix a millor ritme que Catalunya. Què volen dir aquestes dades? Què suposa per a Catalunya aquest escenari? Respon a l'ARA Antonio Argandoña, professor emèrit d'economia i ètica de l'empresa a l'escola de negocis IESE.

La Comunitat de Madrid segueix encapçalant l'economia espanyola i va tancar el 2019 consolidant el seu lideratge del 2018, segons ha avançat aquest dilluns l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en una primera estimació. L'economia madrilenya va registrar un creixement anual del PIB en termes de volum del 2,5%, quasi un punt més en comparació amb Catalunya, que registra una taxa de creixement anual d'un 1,8%.

El producte interior brut per habitant va créixer el 2018 fins als 32.000 euros anuals a Catalunya, la qual cosa representa que s'assoleixin els nivells anteriors a la crisi, segons un informe sobre la situació econòmica presentat avui pel Govern.

El producte interior brut per càpita espanyol va ser 9 punts inferior a la mitjana de la Unió Europea el 2018, i es va mantenir 15 punts per sota de la mitjana dels països de la zona euro, segons dades publicades aquest dimecres per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística.

Com expliquen aquest dissabte un grup plural d'economistes consultats per aquest diari, no té sentit comparar les economies catalana i madrilenya perquè són molt diferents. Catalunya segueix sent motor industrial i és forta en serveis intensius en treball (comerç, transport, turisme), mentre que Madrid és líder en serveis intensius en capital (TIC, finances, immobiliari) i té, a més, l'avantatge de la capitalitat i de l'estructura autonòmica, que l'ha seguit privilegiant de forma desmesurada en democràcia: l'acumulació d'inversió pública, a bastament denunciada, és espectacular i constant.

Les famílies catalanes són, de mitjana, una mica més pobres que abans de l’adopció de l’euro. La renda familiar disponible va disminuir a Catalunya un 1% entre el 2000 –l’any posterior a l’entrada d’Espanya a la unió monetària europea– i el 2016, segons un estudi publicat ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l’economia catalana durant el segle XXI. Al conjunt d’Espanya, en canvi, va créixer un 1,6%, mentre que als dels 12 països fundadors de l’euro va augmentar un 7%.

Catalunya continua sent la comunitat que aporta més al PIB espanyol: concretament, 231.277 milions, segons la primera estimació de la comptabilitat publicada per l’Institut Nacional d’Estadística. Aquest lideratge es manté tot i créixer un 2,3%, segons l’INE, tres dècimes menys que la mitjana espanyola i lluny del 3,7% que va augmentar el PIB de la Comunitat de Madrid.

El producte interior brut (PIB) per habitant de Catalunya és un 10% superior a la mitjana de la Unió Europea, segons dades del 2017 publicades aquest dimarts per l'Eurostat, l'agència europea d'estadística.