El rebombori polític que ha desencadenat als Estats Units la decisió del Tribunal Suprem de derogar la sentència de Roe contra Wade, que el 1973 va marcar una fita en l'establiment del dret federal a l'avortament, ha estat immediat i furiós. Però s'ha prestat menys atenció al teló de fons internacional en què s'emmarca la decisió. Els fets, arreu del món, apunten a un atac cada cop més generalitzat contra la llibertat de les dones… També a les orgulloses democràcies.

Ràbia, impotència, tristesa, indignació. Hi ha dies, setmanes, que els sentiments que pesen més tenen a veure amb el que també ens pesa més socialment. Si fos només per mi, ara mateix hauria de sentir-me molt feliç. Però el dolor que fa el món em fa perdre la son. Literalment. I voldria trobar respostes en aquests moments desvetllats que permetessin despertar-me de nou. Despertar-nos. Despertem-nos! Perquè no pot ser que dues dones joves siguin assassinades al Pakistan en el que s’anomena repulsivament crim d’honor. L’honor de qui? De quin segle? Les dones no van triar els marits amb qui estaven casades (per tradició popular) i se’n volien divorciar. Vivien a Terrassa i tot sembla indicar que van viatjar enganyades al Pakistan, on van assassinar-les. Per gosar triar el seu destí. Per cometre per elles mateixes un error o un encert. Mai més ja no podran decidir res. No podran existir. A la província del Panjab aquests crims d’honor no són una excepció. Aquí, assassinar dones pel motiu que sigui, tampoc no ho és. Diumenge passat una dona de 26 anys era assassinada per la seva parella a Montemayor (Còrdova). Tant se val quin nom posem als crims. Són devastadors es diguin com es diguin. Posem nom a les dones assassinades que han tingut la desgràcia de viure en un món on els seus noms no valen res. Vivim en un món que el 2022 tornarà a deixar un rastre esgarrifós de feminicidis. Quins sentiments es poden tenir quan sabem com es pot aturar i que és absolutament prioritari parar-ho ara mateix? A Mèxic, dissabte, dos sicaris van matar l’activista Cecilia Monzón, advocada que va defensar fins al seu darrer dia els drets de les dones víctimes de la violència i dels abusos. 

L'advocada Carla Vall (1989) es presenta aquest Sant Jordi amb Trenqueu en cas d'emergència (Univers), un manual per a víctimes i supervivents de violències masclistes.

Escriure a mà afavoreix la circulació del pensament des del cervell fins a la punta dels dits, hi ha una transmissió física que es toca, que tradueix el que ens passa pel cap als signes que dibuixem. Recentment he sentit a dos escriptors de generacions diferents, Cristina Masanés i Narcís Comadira, explicar que escriuen a mà i he entès per què sovint em resulta més fàcil jerarquitzar, entrellaçar, destacar conceptes si escric a mà que si ho faig directament a l'ordinador. Prenent notes, dibuixant esquemes sobre paper... soc jo que disposo les lletres sobre l'espai, i no la màquina que decideix per mi. Potser cadascú tenim les nostres rutines que ens ajuden a mantenir un cert ordre en un món tan accelerat com el que ens hem construït. Ja ho he dit altres vegades, la velocitat a la qual fem anar les màquines no s'adequa a la nostra capacitat de digerir el que transmeten, i el que se suposava que ens havia d'ajudar és sovint una gran trampa.

Aquest dijous, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, el govern espanyol ha oficialitzat l'acord amb tots els grups parlamentaris, excepte Vox, per renovar el Pacte d'Estat contra la Violència Masclista. Feia setmanes que es treballava en aquesta qüestió, perquè el marc actual es va aprovar l'any 2017 i caducava el setembre del 2022. El president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, han oficialitzat aquesta tarda al Congrés l'acord per renovar el text i ho han fet al costat d'un representant de cada grup parlamentari, excepte l'extrema dreta. "El compromís és de permanència del pacte, sense que tingui una data de finalització", ha defensat Montero en declaracions als mitjans de comunicació.

Els Mossos d'Esquadra han detingut sis persones aquest dilluns al districte de Nou Barris per un presumpte delicte d'agressió sexual, segons ha avançat Betevé i ha confirmat l'ARA. Les fonts policials consultades parlen d'almenys una víctima i han afirmat que "la víctima o les víctimes demanen respecte". Els detinguts estan a l'espera de passar a disposició judicial.

L'home de 54 anys que dijous a la matinada va apunyalar la seva parella, de 42, a Lleida, ha ingressat a presó provisional i sense fiança. L'agressor va ser detingut com a presumpte autor dels delictes de maltractament en l'àmbit de la llar i lesions, després que ferís la víctima a l'abdomen amb un ganivet. En un primer moment, la dona va ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida però després va ser evacuada a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, a causa de la gravetat de les ferides.

Què farem aquest 8 de març? Res que no féssim ahir, que no fem demà o que encara tinguem temps de fer avui. Cada dia el món ens recorda per què cal ser feministes i una pandèmia mundial ens ho ratifica. Com si calgués. Del que ens queixàvem abans ens en continuem queixant ara, perquè qualsevol crisi ens afecta més a nosaltres i perquè la crisi sempre és una oportunitat per afavorir les desigualtats. En èpoques malaurades, si s’ha de posar algú al davant, que siguin elles, que ja estan acostumades a aguantar. Les dones som fortes quan convé i, curiosament, mai no coincideix amb quan nosaltres ens en sentim. Ara fa un any començava aquest nou ordre confinat. Es va parlar molt de les cures i es va aplaudir molt les infermeres, una de les professions més feminitzades i, per tant, més mal pagades. Qui us penseu que ens vacuna? Un jugador de futbol? Un banquer? Un youtuber? Quan es va veure que les cures requeien i recauen massa en les dones se n’ha deixat de parlar tant, per no donar-los la importància que es mereixen. Les coses de dones no marquen cànon. Només salven vides. I les generen. Caldrien moltes vagues de maternitat per posar tothom al seu lloc. El treball essencial s’invisibilitza però no és invisible. Les vides es veuen, com la merda que netegen tantes dones. Aquesta majoria de la població mundial que hi ha qui encara anomena col·lectiu amb una boca plena de supèrbia masclista. Sabeu què farem aquest 8 de març? No deixar de preguntar-nos per què la bretxa salarial a Catalunya és d’un 22,2% i per què és tan important la independència econòmica. S’ha infringit contra les dones una injustícia de segles i no ens arrencarem els ulls com els personatges d’una tragèdia grega. Arrencarem aquesta tradició de fer-nos incompatibles les tries. Que no ens tornin a dir què podem ser i que no. No serem més les de les renúncies constants i les de les pèrdues. Som la revolució més esperada, la que no ens han portat els grans noms de la història de la humanitat. Noms d’homes que ens posaven a lloc quan nosaltres en volíem sortir. Homes que no han mogut un pensament per defensar-nos i dels quals en coneixem la vida i miracles. Espera, que salten les alarmes. Not all men. Espavileu. Però la culpa és nostra. Ens declarem culpables de contagiar l’esperit estimulant de remoure el sistema i fer-ne trontollar els fonaments per crear una societat més justa. És a dir, millor. Nosaltres som la revolució de cada dia que passa. O no heu vist encara d’on venen els grans canvis, qui els promou i què està movent la gent més jove? Els nous feixismes, que són els vells, ens donen la raó: l’atac encara més flagrant contra els drets de les dones surt en totes les seves proclames i l’apliquen als països on governen. Reconeixen que si nosaltres avancem, el seu món de privilegis anacrònics s’ensorra. I aquest és el nostre objectiu. Trencar els sostres de vidre i enderrocar tots els règims masclistes. Tenim molta feina. Què podem fer aquest 8 de març? Fem el que fem cada dia, recordem al món que la violència contra les dones és estructural i no es pot calcular en un pressupost ni lamentar-se en un minut de silenci. Aquests dies he pensat què passaria si les dones fóssim contenidors. No em feu cas. Els dies donen per pensar moltes coses i he de reomplir el dipòsit de paciència. La que encara necessitem per explicar per què som feministes, afegint-hi la valentia que encara hem de tenir perquè la mirada assenyali els botxins i no les víctimes. Aquest 8 de març farem la revolució. Com avui, com ahir, com demà.

El Parlament ha aprovat aquest divendres per unanimitat una modificació de la llei del 2008 per erradicar la violència masclista. Un dels punts destacats de la nova llei és que des d'ara la norma catalana reconeixerà les dones trans com a víctimes de violència masclista tant si els documents oficials les defineixen com a dones com si no. Tot i que legislació posterior i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) ja reconeixien aquest fet, calia actualitzar la llei catalana, que fins ara requeria que les dones trans haguessin estat diagnosticades de "disfòria de sexe" o s'haguessin tractat mèdicament durant almenys dos anys per poder ser reconegudes com a víctimes de violència masclista. La reforma serveix per blindar els drets de les dones trans per defensar-se del masclisme.

Les principals poblacions de l'Alt Pirineu i Aran han commemorat aquest dimecres, 25 de novembre, el Dia internacional contra l'eliminació de la violència envers les dones. A la Seu d'Urgell s'ha fet un minut de silenci a la plaça dels Oms, davant de l'Ajuntament. L'acte institucional ha estat encapçalat per la tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones i regidora de Polítiques d'Igualtat de l'Ajuntament urgellenc, Marian Lamolla, acompanyada per l'alcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega, i el vicealcalde urgellenc, Francesc Viaplana, juntament amb altres regidors del consistori. Lamolla ha recordat que enguany els actes per commemorar el 25N tenen lloc en línia a causa de l'actual situació sanitària.

Ni tan sols vol inventar-se un nom per identificar-se ni esmentar el municipi del Baix Llobregat on viu perquè encara tremola quan recorda el dia que els policies locals se la van endur a ella i els seus fills a un lloc segur. Va anar a una casa d'acollida durant dues setmanes fins que uns amics li van fer espai a casa. Explica que els serveis municipals coneixien la situació de violència que vivia però que durant el confinament a l'abril no es va "atrevir" a denunciar els cops i insults que patia per por de quedar-se al carrer amb els menors. La seva és la història de moltes dones que durant els mesos durs de restriccions es van veure abocades a conviure amb l'agressor nit i dia, sense espais per socialitzar-se o alertar dels maltractaments.

Un any més, l'Alt Urgell es prepara per a commemorar el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les Dones que se celebra el pròxim 25 de novembre. Enguany, però, es farà en línia, a causa de la situació sanitària provocada pel Covid-19. L'Oficina Jove de l'Alt Urgell, el Servei d'Intervenció Especialitzada i el Servei d'Informació i Atenció a les Dones són els responsables d'organitzar un seguit d'accions, promogudes pel Consorci d'Atenció a les Persones de l'Alt Urgell. Les activitats que s'han organitzat pretenen ser una eina de sensibilització cap a la ciutadania, en el sentit que per tal d'eradicar la violència masclista de la nostra societat és imprescindible treballar des de la prevenció i la conscienciació ciutadana.

L'exdiputat de la CUP Quim Arrufat ha publicat un vídeo per donar la seva versió sobre les informacions que va publicar l'ARA diumenge, en què s'explicava que va marxar de la CUP després de dues denúncies internes per violència masclista, una d'elles per agressió sexual. Arrufat ha dit que no és un agressor sexual i que tot gira al voltant d'una "extorsió" que l'ha perseguit durant l'últim any i mig: "He arribat a creure-m'ho, però no soc un agressor".

Va ser una agressió sexual. El jutge d'Ontinyent (Vall d'Albaida) que investiga la violació en grup d'una menor de 14 anys a l'Olleria (Vall d'Albaida) ha ordenat en les últimes hores l'ingrés provisional a presó de quatre dels sis detinguts per l'atac a la menor, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV).

El metge li havia prescrit quatre sessions de massatges per alleugerir la contractura cervical que patia, i en l'última consulta el fisioterapeuta va acabar abusant d'ella. L'Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys de presó un antic fisioterapeuta del Barça per abusar sexualment d'una administrativa del club que havia anat a la seva consulta per tractar-se unes molèsties. El tribunal imposa una ordre d'allunyament a l'home respecte de la víctima, a qui haurà d'indemnitzar amb 10.000 euros, i l'inhabilita per exercir la professió durant dos anys. Tot i així, la sentència no és ferma i es pot recórrer.

Es van conèixer dissabte passat en una terrassa de Sevilla. Elles, dues adolescents de 15 i 16 anys. Ells, quatre turistes francesos d'entre 20 i 25 anys que passaven les vacances a la capital andalusa. Segons la Policia Nacional, el grup tenia tota la intenció d'agredir sexualment les menors. Les van convèncer per anar a l'apartament que havien llogat, amb l'excusa que tenia piscina, i hi van estar consumint alcohol fins que les joves es van emborratxar i llavors les van agredir sexualment. Un dels homes hauria gravat l'agressió amb el mòbil, mentre les noies intentaven resistir-se.

Els dos turistes italians de 23 anys detinguts dijous per haver drogat i abusat sexualment de dues noies en un pis de l'Eixample de Barcelona poden tornar a casa seva. El jutge que els ha interrogat els ha deixat en llibertat amb càrrecs, tot i que ha dictat una ordre d'allunyament i de comunicació amb les dues víctimes i els ha prohibit sortir de l'espai Schengen, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Als homes els investiguen per un delicte d'abús sexual i hauran d'estar a disposició del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona que porta el cas sempre que se'ls requereixi.

L'Ajuntament de la Pobla de Segur ha organitzat una acció formativa adreçada a tot el personal del consistori sobre prevenció i sensibilització de la violència masclista. L'objectiu ha estat trencar estereotips i prejudicis i facilitar una millor comprensió d'aquest fenomen. La regidora d'Igualtat, Gemma Algueró, ha explicat que "creiem que és essencial que les persones que treballen a l'Ajuntament incorporin la mirada de gènere i coneguin el protocol de prevenció de l'assetjament sexual per garantir un espai de feina segur per a tothom".

Presó provisional per a l'home detingut aquest dimecres per haver llançat sosa càustica a una mare i la seva filla de cinc anys en ple carrer dilluns a Sant Feliu de Guíxols. La dona ja havia denunciat fa un mes l'agressor per coaccions. El jutjat d'instrucció 3 de la localitat –especialitzat també en casos de violència contra la dona– ha interrogat aquest dijous l'arrestat, de 45 anys i sense antecedents, i l'ha enviat provisionalment entre reixes, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Continua sent una petició de pena elevada però no arriba ni a la meitat de la condemna que es demanava inicialment als dos homes acusats d'un dels casos més recents de violació en grup a Catalunya. El 22 de març del 2018 un grup de joves –alguns menors d'edat– s'haurien emportat per la força una menor de 14 anys que s'estava embolicant amb un conegut seu a Tordera i l'haurien conduït fins a una masia en ruïnes als afores de Pineda on l'haurien agredit sexualment per torns durant hores, mentre un d'ells ho gravava en vídeo i en feia fotografies. Les imatges van acabar penjades a l'Instragram d'un dels acusats. La Fiscalia demanava inicialment 149 i 164 anys de presó respectivament per als dos acusats adults, però aquest divendres en l'última sessió del judici, ha decidir rebaixar-los la pena. Per al primer dels acusats demana ara 46,5 anys de presó, enlloc de 149, i per al segon, 81,5, enlloc de 164 anys.