La Comissió del Canal Internacional de Puigcerdà, presidida per l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i integrada per representants dels ajuntaments d'Enveig i la Tor de Querol i representants dels regants de Puigcerdà, Enveig i la Tor de Querol s'ha reunit, tal com està establert, aquest 31 de desembre. Entre les qüestions tractades, s'ha acordat la realització de diverses inversions de millora del canal la propera primavera especialment pel que fa a les juntes del canal, així com tornar a sol·licitar a l'Estat francès autorització per a les obres d'arranjament de la presa situada a la captació d'aigües de Riutès, el calendari de neteja i manteniment del canal de Puigcerdà per al 2021, l'inici del procediment de contractació del regater encarregat de la vigilància del canal pel proper bienni, la renovació parcial dels membres que conformen la comissió, la convocatòria d'una reunió de seguiment amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la legalització del mediador de cabal situat a l'entrada del canal al terme municipal de Puigcerdà.

El nucli de Peramea, al municipi de Baix Pallars, torna a tenir problemes d'aigua. A diferència de l'estiu, però, ara el motiu és ben diferent. Tal com ha donat a conèixer l'Ajuntament a través de l'aplicatiu eBando, "tot i la constant neteja de la captació, la pluja de dissabte i les fulles en taponen l'entrada". Remarquen que la brigada ja ho ha netejat i que els dipòsits s'estan omplint a poc a poc, però asseguren que "trigarem a tornar a tenir els nivells òptims per tenir el cabal habitual".

Molta més aigua i molt més gel del que es pensava i en la mateixa forma que a la Terra, sense barrejar amb cap altre element. És l'últim secret que s'ha descobert de la Lluna, fet públic aquest dilluns a la tarda.

La Comissió territorial d'Urbanisme de l'Alt Pirineu ha aprovat definitivament aquest divendres el projecte de construcció d'una canonada que permetrà millorar el subministrament d'aigua al nucli de Berén i dur aigua potable al nucli d'Argestues, ambdós al terme municipal de les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell. Actualment, Berén disposa de subministrament des de les fonts de Reguer i del Gos, mentre que Argestues, amb una trentena de veïns que hi viuen tot l'any i alguns allotjaments rurals, no té aigua potable. El projecte preveu construir una canonada de 3.330 metres des d'aquestes fonts per portar l'aigua potable a Argestues i aprofitar per millorar el subministrament a Berén sobre la xarxa existent.

L'Ajuntament de Baix Pallars ha fet un pas més i ha comunicat que restringirà l'abastament d'aigua a Peramea a partir d'aquest divendres a la nit i, com a mínim, durant tres nits. Concretament, els talls de subministrament aniran de les 12 de la nit a les 7 del matí, tal com ha confirmat el consistori.

L'Ajuntament de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, ha alertat als veïns i segons residents del poble de Peramea que està havent-hi un consum excessiu d'aigua. Des del consistori han indicat que "els dipòsits del poble estan gairebé buits, tot i entrar-hi aigua contínuament". Això vol dir, afegeixen, que "estem gastant molta més aigua de la que entra i és impossible mantenir els nivells òptims per no tenir problemes en el subministrament".

L'Ajuntament de la Pobla de Segur ha alertat que aquests dies d'agost està havent-hi un consum excessiu d'aigua potable al municipi. Aquest fet, han indicat des del consistori, està fent que, actualment "es consumeixi més aigua de la que es genera". Un fet que, si no es redreça, podria dur a haver d'emprendre mesures més dràstiques, com ara fer talls puntuals.

L'Ajuntament de Llívia, igual que ja ha hagut de fer altres estius, ha restringit l'ús de l'aigua per tal de garantir l'abastiment per al consum humà. En un BAN, l'alcalde, Elies Nova, ha comunicat que "la persistent calor que ens afecta enguany és la causa que la reserva d'aigua dels dipòsits municipals s'hagi vist sensiblement afectada i disminuïda, fet que pot posar en perill el subministrament d'aigua per al consum humà".

L'Ajuntament de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, ha demanat als seus veïns que facin un "consum responsable d'aigua". Igual que ja va fer Sort fa uns dies, quan va detectar un consum excessiu d'aigua que podia posar en risc el correcte subministrament, el consistori ha decidit fer aquest avís de "compliment obligat per a tots els veïns i visitants del municipi".

La República Centreafricana (RCA) té un nom geogràfic, no arriba als cinc milions d’habitants i, malgrat ser una explosió de riquesa i diversitat de recursos naturals, sempre ocupa un lloc prominent en els llistats de països més pobres i menys desenvolupats. Amb les dades del govern, el coronavirus està passant de puntetes: menys de 200 casos i cap mort des que es va detectar el primer positiu d’un ciutadà italià acabat d’arribar de Milà. Ferran Puig, enginyer de telecomunicacions, dirigeix l’oficina d’Oxfam des de fa quatre anys, previ pas per les de Moçambic i del Sudan del Sud.

En diuen l'Ala d'Extinció. Situada en un racó fosc del Museu d'Història Natural de París, alberga una col·lecció inquietant d'espècies que van desaparèixer fa molt de temps del món natural. Amb la biodiversitat en el seu moment de declivi més ràpid de tota la història humana, ¿quina mida hauran de tenir els museus que visitin les generacions futures?

Avui és habitual que els rius formin part de la vida de la ciutadania i de moltes de les seves activitats. I a les persones nascudes a principis del segle XXI fins i tot els pot semblar estrany que fa 40 anys els principals rius de Catalunya estiguessin contaminats i allunyats de les activitats de la població. Si tirem d’hemeroteca, podrem comprovar que els rius a prop de Barcelona, com el Llobregat i el Besòs, per posar-ne dos exemples, estaven molt contaminats i amb episodis d’escumes que podien tenir una alçada superior a una persona.

La Coordinadora de Treball per l'Aigua ha presentat aquest divendres el manifest 'Aigua amb seny', que apel·la a consensuar un gran acord a Catalunya "que garanteixi l'accés a l'aigua mitjançant una gestió eficient i mediambientalment responsable deixant de banda les ideologies". Els impulsors del manifest i la plataforma han subratllat la necessitat d'evitar "la sequera informativa" i situar l'accés a l'aigua a l'agenda mediàtica i política.

Més de 200 organitzacions i entitats han respost a la crida del Moviment per l'Aigua Pública i Democràtica i han signat un manifest a favor de la remunicipalització de la gestió de l'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. "Un dret humà essencial per a la vida com és l’aigua i el sanejament mai hauria de ser un negoci", han denunciat des del col·lectiu durant la roda de premsa d'aquest dijous, en marc del Dia Mundial de l'Aigua, on s'han donat a conèixer bona part dels grups adherits a la iniciativa.