El que va passar ahir al Congrés va ser insòlit: un condemnat pels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 17 va acusar el CNI de conèixer les intencions de l'imam de Ripoll. 

L'ala dura del PP s'ha reivindicat aquest divendres a la zona alta de Barcelona criticant l'única colonització que els preocupa: la que diuen que pretén el president espanyol, Pedro Sánchez, amb les institucions, i lloant la que va començar el 12 d'octubre del 1492 a Amèrica. "Espanya va fer arribar [a Amèrica] valors que eren millors perquè estaven basats en la llibertat", ha subratllat la diputada al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, una de les protagonistes de l'acte Plus Ultra, celebrat la vigília del dia de la Hispanitat.

Per completar l'equip amb el qual té la il·lusió de no caure com a líder del PP, Feijóo ha acudit a la vitrina de criatures embalsamades del PP i n'ha reanimat dues que ja teníem feliçment oblidades, Cayetana Álvarez de Toledo i Rafael Hernando, en funcions de portaveus adjunts. Aquests dos noms s'afegeixen al de Miguel Tellado com a portaveu del partit al Congrés, i tots tres es distingeixen per les mateixes característiques: el gust per la bronca, el menyspreu de l'adversari (i de la realitat), l'insult i la mentida com a formes preferents d'expressió. 

Un candidat paracaigudista és aquell polític a qui la direcció del partit situa en una circumscripció que no és la seva. El cas més recent i polèmic ha sigut el de Macarena Olona, que ha sigut la candidata de Vox a la Junta d'Andalusia, tot i néixer a Alacant, viure a Madrid i no tenir cap vincle amb Andalusia. La portaveu de Vox al Congrés es va empadronar a correcuita al municipi granadí de Salobreña per poder concórrer a les eleccions andaluses, i ho va fer al domicili d'un regidor del seu partit per complir amb el requisit de la llei electoral andalusa, que obliga els candidats a tenir veïnatge administratiu a la comunitat. El seu cas no és ni de bon tros una excepció. I, en la majoria dels casos, el desembarcament de grans espases en territoris on no tenen arrelament no ha portat els rèdits que buscaven les seves formacions.

“Ni consciència ni leches”. “Quan només queda la disciplina, la deliberació s’evapora”. La primera frase és de l’exvicepresident espanyol i exlíder de Podem Pablo Iglesias, i la va fer servir dilluns per defensar la disciplina de vot dels diputats. La segona és de la diputada i exportaveu del PP al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo, i la va escriure en un article a El Mundo també dilluns per defensar tot just el contrari, l’autonomia dels diputats a l’hora de votar. El debat no és nou, fa temps que està latent, però en les últimes setmanes encara s’ha fet més evident. Cayetana Álvarez de Toledo (PP), Odón Elorza (PSOE), Carlos García Adanero o Sergio Sayas (tots dos d’UPN) han estat sota el focus d’atenció al Congrés per haver trencat la disciplina de vot en els debats per la renovació del Tribunal Constitucional i de la reforma laboral. Llibertat de vot dels diputats o disciplina?

Cayetana Álvarez de Toledo és un personatge que fascina el públic del Círculo Ecuestre barceloní. Sempre que poden la conviden, encara que els renyi per no haver fet prou contra el Procés, i sempre, després de la seva prèdica, es queden igual: i ara què? A qui hem d'ajudar? A qui hem de votar? Qui representa les idees que, com punyals afilats planant sobre la sessió, defensa amb vehemència l'encara diputada per Barcelona del PP? I és que Álvarez de Toledo va per lliure; tant, que ha fet un llibre, Políticamente indeseable (Ediciones B), on deixa els líders del seu partit com un drap brut.

Des de les eleccions espanyoles de l’abril del 2019 la vida de Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas ha canviat força. Les dues s’enfrontaven llavors a les urnes com a candidates del PP i de Cs, respectivament, per la circumscripció de Barcelona, i eren les números dos al costat de Pablo Casado i Albert Rivera. Ara Arrimadas és la líder d’un partit enfonsat i Álvarez de Toledo és l’enfonsada en un partit que es vol líder. Barcelona ha acollit aquest dimecres el primer acte conjunt de les dues, enmig d’una sintonia que ara per ara cap de les dues té amb la direcció popular.

Hi ha moviments a la rebotiga de la dreta espanyolista catalana. I no em refereixo ara a Barcelona pel Canvi, perquè el xiringuito polític muntat i abandonat per Manuel Valls, a banda de l’antiindependentisme, no té altra brúixola ideològica que posar-se al servei –ho diré en francès– du plus offrant, del millor postor. I la seva actual líder, Eva Parera, és perfectament capaç de fer compatibles un escó parlamentari pel Partit Popular i una regidoria al servei d’Ada Colau. Són avantatges de la manca d’escrúpols...

A Cayetana Álvarez de Toledo li encanten els reptes. Majúsculs, si pot ser, i que no tinguin un recorregut fàcil. Per això, quan el seu entorn més pròxim li recomanava que es decantés per ser la número dos per Madrid el 28-A, ella va decidir que no, que acceptava la primera oferta que li havia fet el líder del PP, Pablo Casado, un 11 de març del 2019 en un petit cafè prop de la Puerta de Alcalá de Madrid: ser la candidata dels populars per Barcelona. “Ho tenia tot per a una persona dels meus ideals i la meva arrogància. Era coherent amb anys de combat polític i cívic contra el separatisme. Era tornar al PP per la porta gran de la mateixa causa per la qual me n’havia anat”, resumeix l’actual diputada al seu llibre Políticamente indeseable (Ediciones B). 500 pàgines on es cobra totes les factures pendents després que l’etapa com a portaveu del grup popular no li durés ni un any.

Tret d'algunes aparicions esporàdiques en alguns mitjans, Cayetana Álvarez de Toledo havia passat a un discret segon pla després de la seva destitució com a portaveu del PP al Congrés, ara fa poc més d'un any, per discrepàncies amb la línia política del partit. Un silenci premeditat durant mesos de qui Pablo Casado va triar com la seva mà dreta a la cambra baixa que ha acabat trencant aquesta setmana. Coincidint amb la publicació del seu llibre Políticament indesitjable, on passa comptes amb el partit, Álvarez de Toledo s'ha passejat aquests últims dies per diferents estudis de ràdio, on s'ha dedicat a carregar durament contra l'actual direcció popular. Malgrat la tensió soterrada entre l'actual diputada i la cúpula del PP, fins ara tots els dirigents populars havien evitat valorar les seves paraules. Aquest dijous, però, el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Montesinos, l'ha convidat a plegar.

No només diputats del PSOE i Unides Podem van trencar la disciplina de vot en l'elecció del polèmic candidat del PP, Enrique Arnaldo, com un dels nous magistrats del Tribunal Constitucional. Cayetana Álvarez de Toledo, exportaveu del Partit Popular al Congrés, ha anunciat que ella va votar en blanc. "Va ser un espectacle desolador i contraproduent per al PP. Un no pot exigir que hi hagi una despolitització del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i alhora participar en una impúdica, activa i pública politització del Tribunal Constitucional", ha expressat en una entrevista a El Mundo aquest diumenge.

Va prometre que s'implicaria en campanya i ha tornat just a l'equador de la cursa electoral i amb deu manaments -en realitat han sigut dotze- contra el populisme sota el braç. Cayetana Álvarez de Toledo ha entrat en campanya per primera vegada aquest divendres tornant a analitzar l'independentisme, presentant-lo com una ideologia populista amb la qual no es pot negociar. El padrí per donar suport a aquesta tesi l'ha tingut en l'exdirigent del PP i un dels fundadors de Vox Alejo Vidal-Quadras, que ha secundat una per una les paraules d'Álvarez de Toledo, presentant-la, al costat d'Alejandro Fernández, com els seus deixebles polítics. "Són dues persones molt importants per a la meva trajectòria política", ha contestat el candidat popular al 14-F.

Certament, la situació de l’independentisme no és ara mateix per tirar coets: la Generalitat acèfala a causa de la inhabilitació del president Torra; el govern bipartit instal·lat en el recel i el marcatge recíproc entre els dos socis que l’integren; cap perspectiva immediata de solució a la problemàtica de les persones condemnades en el judici del Procés o imputades en altres sumaris; i, mirant cap al febrer, una dinàmica centrífuga que pot posar els votants sobiranistes en la necessitat de triar entre mitja dotzena de paperetes diferents.

Ha trigat uns dies a decidir-se, però ja ho ha fet. Cayetana Álvarez de Toledo seguirà de diputada del PP al Congrés després de la seva destitució com a portaveu a mitjans d'agost. Ho ha anunciat en una entrevista a El Mundo, on argumenta la seva decisió perquè vol seguir representant tots els ciutadans i "saldar un deute moral amb els espanyols de Catalunya que van confiar en el PP en el moment més difícil". De Toledo explica que a partir d'ara vol explorar quins són els límits de la llibertat d'un diputat ras: "M’agradaria poder demostrar que és possible allò en el que crec profundament: que la llibertat no és sinònim d’indisciplina, sinó requisit per a una política millor".

El tàndem que dirigeix el PP de Catalunya, Alejandro Fernández i Daniel Serrano, va avalar i fins i tot impulsar el perfil de Cayetana Álvarez de Toledo com a candidata per Barcelona a les últimes eleccions espanyoles. Poc més d’un any després, les coses han canviat radicalment. El líder del PP, Pablo Casado, l’ha destituïda com a portaveu del partit al Congrés, i la implicació d’Álvarez de Toledo en el rumb del PP català és cada cop més testimonial.