La convocatòria de Montse Tomé va posar entre l'espasa i la paret les 20 futbolistes que prèviament havien demanat no ser convocades fins que es duguessin a terme els canvis estructurals demanats a la RFEF. Amb la decisió de la nova seleccionadora espanyola femenina, la voluntat de les jugadores es va veure coartada per l'amenaça de dures sancions que podien afectar greument la seva carrera professional, també en l'àmbit de clubs. Així, no van tenir més remei que presentar-se a la cita totes les convocades fins que el Consell Superior d'Esports (CSD) i la RFEF van acordar no sancionar aquelles que volguessin marxar de la concentració. Aleshores, Mapi León i Patri Guijarro van tornar a casa.

"¿La coneixes, la teoria dels gossos que parlen? Diu que si trobes un sol gos que parla, vol dir que els gossos poden parlar. No hem trobat cap gos, però sí que tenim seleccions catalanes oficials. Per tant, si en tenim 14 de reconegudes, podríem tenir-les totes reconegudes", diu el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva. La lluita pel reconeixement de les seleccions esportives catalanes va situar-se a la primera línia mediàtica ara fa 20 anys, quan el Camp Nou s’omplia amb els partits de la selecció catalana i milers de persones hi donaven suport manifestant-se o donant la seva firma. Però uns anys més tard, tot ha canviat. "Ara hi ha una taula de diàleg amb el govern de Madrid, però no s’ha posat sobre la taula el reconeixement de les seleccions. Els bascos sí que ho han fet. I ja estan avançant", afegeix Esteva. La feina feta pel govern basc, però, podria canviar moltes coses a Catalunya.

El Govern de la Generalitat va aprovar un decret llei que permetrà a les entitats esportives de Catalunya utilitzar mitjans electrònics per reunir-se i que els seus òrgans de govern puguin prendre acords en els casos d’assemblees ordinàries, reunions i renovació de mandats de les juntes de govern, sempre que els seus estatuts no ho prohibeixin expressament. El Govern ho ha fet introduint un nou article, el 31 bis, al decret legislatiu que regula la llei de l’esport. Segons el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, s’ha fet “amb la voluntat de garantir el funcionament de les entitats esportives, peça clau del sector de l’esport i de l’activitat física de Catalunya” en una època marcada pel covid-19. Així es podran celebrar assemblees generals de les entitats esportives de Catalunya a distància, però en cap cas es podran fer per modificar els estatuts de l’entitat, elegir membres de la junta directiva, aprovar un vot de censura, acordar la fusió o l’escissió de l’entitat ni dissoldre-la. És a dir, si la moció de censura que diferents grups de socis del Barça intenten tirar endavant aquests dies aconsegueix les signatures necessàries per fer una votació, s’hauria de fer de manera presencial, com sempre. En canvi, l’assemblea de compromissaris del Barça sí que podria ser telemàtica.

La nova llei de l'esport i l'activitat física ha topat amb un grup opositor. El Col·legi de Professionals de l'Activitat Física i de l'Esport de Catalunya (COPLEFC) considera que amb el nou text s'està afavorint una privatització del sector i demanen que la llei, que ja està en tramit parlamentari, no tiri endavant. Una acusació que des del Govern i la UFEC –els impulsors de la nova normativa– es desmenteix.

Si les previsions es compleixen, d'aquí poc més d'un any Catalunya tindrà una nova llei de l'esport i l'activitat física. Tant la iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) com la proposició presentada per JxCat, ERC i PSC-Units segueixen la seva tramitació parlamentària després de superar el primer tràmit sense cap esmena a la totalitat.

Han estat molts mesos de reunions, reivindicacions, acords i alguns disgustos. Però al final tant el Govern com la UFEC han arribat a un pacte per al text definitiu de la nova llei de l’esport i de l’activitat física. Ara s’iniciaran els tràmits parlamentaris, que han d’acabar amb l’aprovació definitiva de la cambra catalana, previsiblement durant la primera meitat del 2020.

Si es compleixen les previsions, abans no s'acabi el 2019 s'aprovarà la nova llei de l'esport i de l'activitat física de Catalunya. Per ara, el Govern, les federacions esportives catalanes –promotores de la ILP– i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ja han tancat un acord en la primera fase de negociacions sobre aquesta iniciativa legislativa popular (ILP). El següent pas serà incorporar tota la resta del sector esportiu de Catalunya. En aquesta nova fase es crearà un grup de treball on s’afegiran esmenes de diferents agents del sector a la ILP, últim pas abans no s'acabi aprovant oficialment.