El cinema d'animació no entrava en els plans de Lee Unkrich (Cleveland, 1967) i, tanmateix, va acabar treballant a Pixar i dirigint la pel·lícula més taquillera de la companyia (Toy Story 3, més de 1.000 milions recaptats) i d'altres com Coco, Monstres S.A. o Buscant en Nemo. El Festival de Sitges l'ha homenatjat aquest divendres amb el premi honorífic Màquina del Temps, però Unkrich també ha aprofitat la visita per presentar al festival el seu últim projecte, en el qual ha treballat 10 anys: un llibre monumental i exhaustiu sobre la pel·lícula de la seva vida: La resplendor, de Stanley Kubrick.

“El 1995, un noi anomenat Andy va rebre una joguina de Buzz Lightyear pel seu aniversari. Era de la seva pel·lícula favorita. Aquesta és la pel·lícula”. Amb aquesta elegant simplicitat es resumeix a l'inici de Lightyear, que divendres arriba als cinemes, l'estranya naturalesa d'un film que no és exactament un spin-off ni una preqüela o seqüela de la saga Toy story, però que s'inscriu clarament en la franquícia més popular i comercial de Pixar.

Gairebé tots els llibres contenen alguna errata, és a dir, un error que se li ha escapat a l’escriptor quan teclejava el text a l’ordinador o, antigament, un error de lectura per part del caixista que componia el text, lletra per lletra, agafades d’una en una amb unes pinces, per muntar la platina que després es premsava i donava origen a la pàgina. Hi ha editorials que són prolixes en les errates, com una espanyola que no esmentarem, i n’hi ha que són molt meticuloses –la francesa Gallimard, per exemple, i quasi totes les alemanyes–: els textos, un cop impresos amb la tècnica actual de l’offset són revisats per dos o tres correctors de proves. Com que aquests correctors tenen un salari, les editorials en prescindeixen cada cop més, pensant que el text que ha enviat l’autor ja no necessita cap esmena. De fet, avui els textos originals necessiten més esmenes que mai –ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques–, atesa l’escassa preparació de molta gent en l’art d’escriure correctament.

Fa molts anys que Tom Hanks es va escapar de l'encasellament com a actor còmic dels seus inicis per acostar-se a registres més dramàtics, però només calen cinc minuts amb ell per recordar el seu gran talent per a la comèdia física i la verbal. Bromista i murri, Hanks ha dominat la roda de premsa de presentació de 'Toy Story 4' desplegant un humor físic i verbal difícil de transmetre a través de la crònica periodística alhora que explicava les interioritats d'una “feina molt dura”: la de posar veu a la joguina Woody. “No he anat mai a una sessió de gravació de 'Toy Story' sense desitjar que acabés al més aviat possible –ha revelat–. Mai sents “OK, ja està bé, amb tres vegades ja en tenim prou”, sinó més aviat “OK, fem-ho una altra vegada, però a veure si aquest cop hi pots afegir una mica d'angoixa existencial”. Són les sis o set hores més plaents que et puguis imaginar”.

Direcció: Josh Cooley. Guió: Andrew Stanton i Stephany Folsom. 100 min. Estats Units (2018). Animació.

Pixar ha fet públic aquest dimarts el tràiler oficial de 'Toy Story 4', que avança detalls importants de la trama. En la nova entrega de la saga, una joguina s'afegeix al grup, però és una joguina construïda matusserament a partir d'una cullera de plàstic i, esclar, té seriosos problemes d'identitat. 'Toy Story 4' recupera la fórmula habitual de la saga: una joguina en perill i la resta al rescat, però amb nous escenaris i el retorn d'una cara familiar: Bo Peep, la pastoreta amiga de Buddy que no apareixia a la saga des de 'Toy Story 2', però ara amb un rol més important d'heroïna d'acció. 'Toy Story 4' arribarà als cinemes el 21 de juny.