Josep Sala i Cullell és professor de geografia en un institut de Noruega. El seu primer assaig, Generació tap, va desencadenar una certa polèmica a l'hora d'abordar les lluites generacionals pel poder. Ara torna amb No som 6 milions (Pòrtic), un llibre amb el qual demana parlar obertament d'immigració i on critica que ens han venut com a inevitable un model dissenyat per afavorir empresaris i perjudicar treballadors.

Tenir amor propi en temps d’odi és la resposta i el camí. La proposta escènica de la Super Bowl va ser de l'amor com a trinxera, verb i resistència davant els indicadors alarmants de les eleccions. Al concert més gran del món, amb 135 milions d'espectadors, llegir “només l’amor és més poderós que l’odi” esdevenia bàlsam davant del dolor de veure com les polítiques de deshumanització guanyen vots.

La decisió del govern espanyol d'emprendre un nou procés de regularització massiva d'immigrants sense papers és una mesura necessària però que alhora demostra que el sistema d'estrangeria no funciona. Actualment aconseguir un permís de treball a Espanya és una odissea burocràtica, un laberint on queden atrapats treballadors i empreses i que acaba provocant la formació de bosses inassumibles de persones que viuen entre nosaltres però que es troben en uns llimbs legals que els impedeixen accedir a un lloc de treball legal o a un habitatge en condicions, a més de fer-los estar sempre pendents d'evitar una possible repatriació. Tallant tots els camins per a la inserció social l'únic que s'aconsegueix és crear nuclis de pobresa i marginalitat que alimenten una economia submergida que acaba frenant el desenvolupament del país.

No resulta estrany en els darrers temps veure pel·lícules o sèries distòpiques que ens mostren uns Estats Units en guerra civil o on regnen el caos i la llei del més fort. Lamentablement, les batudes del Servei d'Immigració i Duanes (ICE, en anglès) i la Patrulla Fronterera (CBP) per capturar immigrants de forma indiscriminada acosta cada vegada més aquests escenaris apocalíptics, on la violència policial és la norma. L'assassinat a sang freda d'un ciutadà que protestava a Minneapolis contra les batudes, l'infermer Alex Pretti, ha provocat una onada d'indignació a tot el país. Aquest episodi se suma a la mort a trets d'una altra ciutadana, Renee Nicole Good, mentre discutia amb un agent sense baixar del seu vehicle. I també a l'escàndol que va provocar la detenció d'un nen de cinc anys, Liam Ramos, a qui van agafar tornant de l'escola per fer-lo servir d'esquer en arribar a casa per capturar el seu pare.

El que estem vivint aquests dies a Badalona és reflex i conseqüència dels discursos xenòfobs de l'extrema dreta, que per respondre al malestar de la gent busca culpables fàcils en la baula més feble de la societat: els últims a arribar. L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, del PP, s'ha comportat com un líder incendiari ultra, vinculant descaradament immigració amb inseguretat i promovent i convertint en un espectacle propagandístic el desallotjament d'un antic institut educatiu ocupat per persones que no tenen on dormir.

Durant aquest 2025 que està a punt d'acabar s'han vist a Catalunya poques imatges més impactants que les de diumenge a la nit a Badalona, quan un petit grup de veïns va impedir per la força que quinze immigrants del grup desallotjat de l'institut B9 fossin reallotjats a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat. Fins a aquest extrem d'odi i inhumanitat han arribat uns veïns que han fet seu el discurs atiat per l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, contra un col·lectiu de 200 persones que ara ha de buscar aixopluc sota un pont amb unes temperatures gèlides.

Sota el pont de la C-31, entre Badalona i Sant Adrià de Besòs, s’han concentrat totes les realitats del món i algunes misèries d’aquest país. Hi trobem grans clàssics universals: el penúltim a arribar contra l’últim, o sigui, pobres contra molt pobres, treballadors amb economies precàries contra aquells que aspiren a ser precaris amb papers algun dia, en una situació que vindria a ser un inesperat (i amarg) gir de guió d’allò que abans se’n deia lluita de classes. Tot alimentat per la confusió interessada entre misèria i delinqüència, i l’evangeli de l’odi segons TikTok, vestit de preocupació per la seguretat.

Fòbia al turisme? Als expats? Als immigrants? Hi ha turistes educats i respectuosos (vosaltres mateixos feu turisme, oi?), expats amb voluntat d'integrar-se (segur que teniu algun familiar que viu a l’estranger) i immigrants sense els quals no ens en sortiríem (qui us cuida els familiars dependents?). La por i/o fòbia a l'estranger, així en genèric, és un túnel sense sortida. Hi nia l'odi a la diferència. Una cosa són els problemes estructurals –habitatge, inseguretat, pobresa, tensió dels serveis socials, etc.– i una altra de ben diferent les persones. Si en lloc de mirar els col·lectius ens fixem en els individus concrets –veïns, amics, companys de feina, botiguers, coneguts o saludats–, la nostra percepció s’humanitza. L’altre passa a tenir un rostre conegut.

1. Retrats. La cacera d’immigrants organitzada per l’extrema dreta a Torre Pacheco és una advertència més de les amenaces que cauen sobre la democràcia. I no és menor. L’assenyalament –elevat a persecució— de persones que venen de fora per sobreviure, per trobar una feina que als seus llocs d’origen no tenen, s’ha convertit en una coartada sobre la qual l’extrema dreta construeix i pretén legitimar el seu discurs i els seus propòsits xenòfobs: l’espanyolitat com a condició de reconeixement de les persones, i l’expulsió dels estrangers (els pobres, evidentment) com a mecanisme d’unificació patriòtica. Com sempre, utilitzant els més febles com a cap de turc –i amb la mentida com a argument de legitimació–. Aquest cas, com tants d’altres, arrenca d’un fake: de la imatge de l’agressió d’uns joves ultres, els que ara s’indignen, a una persona gran d’Alacant. El relat a l’inrevés, amb l’obsessió per construir el retrat dels enemics i convertir la lluita contra ells –carregada d’odi, però també expressiva en la feblesa pròpia– com a prioritat política.

La portaveu de Vox de la florida cartera d'emergència demogràfica i polítiques socials, la tal Rocío de Meer, ha dit que caldria deportar set o vuit milions d’immigrants i els seus fills que viuen a Espanya. Set o vuit, que no ve d’un pam ni d’un milió.

França vol prohibir els matrimonis entre francesos i estrangers en situació irregular, encara que no siguin matrimonis de conveniència. El Senat –dominat per la dreta– ha aprovat aquest dijous una proposició de llei per impedir que qualsevol estranger que no tingui permís de residència es pugui casar amb una persona de nacionalitat francesa. A excepció de l'esquerra, els partits de tot l'arc parlamentari, inclosos els del govern, hi han votat a favor.

La població catalana nascuda a l'estranger ha superat per primer cop la barrera dels dos milions. Concretament, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades en la darrera Enquesta Contínua de Població en data d'1 de gener, la xifra d'habitants de Catalunya que han nascut fora de l'Estat se situa als 2.028.315. La dada representa el 24,98% del total de la població i suposa un augment de gairebé 30.000 persones en l'últim trimestre del 2024. En total, l'any passat el nombre de catalans nascuts a l'estranger va augmentar en 121.633 persones.

El consell de ministres aprovarà aquest dimarts la regularització excepcional i temporal de milers d'immigrants afectats per la DANA al País Valencià el 29 d'octubre passat, tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Segons fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, unes 26.000 persones migrants es podran beneficiar d'una autorització de residència "excepcional". La xifra creixeria fins als 98.000 beneficiaris si es tenen en compte altres canvis en matèria d'estrangeria que també s'aprovaran demà dimarts.

Fa més de mig any que les Illes Canàries pressionen sense èxit perquè la resta de comunitats autònomes acullin part dels menors immigrants que saturen els seus centres d'acollida. Davant del bloqueig de la solució estructural que plantejava el govern espanyol amb la reforma de la llei d'estrangeria per l'oposició de PP i Junts, el govern canari i el de Pedro Sánchez han optat per buscar una resposta puntual que alleugi la situació de les Canàries. En una reunió aquest dijous a Madrid, les dues administracions han acordat uns criteris de repartiment de 4.000 dels més de 5.800 menors immigrants que hi ha a l'arxipèlag canari. També s'ha abordat la situació de Ceuta i se n'hi afegiran 400 que hi ha a la ciutat autònoma en el repartiment a la resta de l'Estat, que ascendirà a 4.400 menors.

Dimarts al voltant de les tres de la matinada desenes d'agents de duanes i oficials d'immigració es van reunir per a una sessió informativa sobre les detencions d'immigrants que havien de fer a la ciutat de Nova York. Aquests agents s'encarreguen dels immigrants indocumentats amb antecedents penals, però aquesta operació, la primera i més visible des que el president Donald Trump va tornar al càrrec, va ser diferent de les anteriors. La reunió va comptar amb desenes d'oficials d'altres agències federals, inclosa la màxima oficial d'immigració del Sr. Trump, Kristi Noem, que va ser confirmada com a secretària de Seguretat Nacional tres dies abans.

En tot el 2024 han arribat 63.970 immigrants de forma irregular a l'Estat, segons el balanç provisional que ha fet públic aquest dijous el ministeri de l'Interior. Són 7.188 arribades més (+12%) que l'any passat i la xifra d'enguany pràcticament iguala el màxim històric, viscut l'any 2018 amb l'entrada de 64.298 persones després d'anys de clara davallada arran de la crisi econòmica. Tot i això, el balanç que ha compartit aquest dijous la Moncloa és provisional, i el definitiu acostuma a augmentar lleugerament el nombre d'arribades, així que el 2024 podria ser, finalment, un any de rècord. El mes amb un nombre d'arribades més alt va ser el novembre, amb gairebé 10.000.

L'any que s'acaba, amb un Nadal marcat pel rescat de gairebé 600 migrants en 24 hores a les Canàries, també ha estat l'any en què el naufragi d'un cayuco amb una seixantena de persones a bord va fer témer des del primer moment que es tractava de la tragèdia migratòria més gran documentada a l'arxipèlag. Unes xifres que constaten el terrible balanç anual de l'ONG Caminando Fronteras. L'informe Monitoratge del dret a la vida 2024, que l'entitat ha presentat aquest dijous, situa el 2024 com el més mortífer des que recompten les víctimes de les rutes migratòries per arribar a Europa travessant el Mediterrani (2016). Des del gener fins al 15 de desembre del 2024, quan van tancar el recull de dades per a l'informe, en aquestes rutes han mort 10.457 persones, l'equivalent a 30 cada dia.

Les persones que ocupen un habitatge per necessitat tenen més problemes de salut mental que la població general. Concretament, entre les dones el patiment es multiplica per tres (fins al 83%, pel 30% de mitjana de dones) i, entre els homes, s'ha de multiplicar per quatre (85%, pel 21%), segons un estudi elaborat conjuntament per l'Observatori Desca, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. "Tinc els nervis de punta, visc segrestada a casa per por que si en surto, hi entrin". El relat el fa Laura Tamayo, de 51 anys i mare de cinc fills, que sense permís de residència ni possibilitats de treballar, es va veure obligada a ocupar un habitatge a l'Hospitalet perquè l'única alternativa que els quedava a la família era sobreviure al carrer. A Tamayo se la menja l'ansietat de nit i de dia, el neguit de no poder donar als fills (dels 8 als 29 anys) alguna de les coses que demanen. Cap luxe, però diu que "de vegades no té ni un euro" per comprar una xocolata.

Tan sols uns minuts després d’arribar a un port de les Canàries, a Ismael Ouattara el van tancar en una presó, acusat de traficar amb persones. Les mateixes persones amb què havia fet el trajecte de 17 dies entre la costa occidental africana i l’arxipèlag espanyol, entre elles la seva filla petita. Ouattara va ser identificat com el patró de la barca i va estar empresonat de manera preventiva 14 mesos, amb "l’única prova" del telèfon mòbil que duia a sobre. No va ser fins tres anys després que la seva causa va ser arxivada per falta de proves que l’incriminessin ni l’identifiquessin com el patró de la barca. Durant el temps que va estar tancat no va tenir cap assessorament jurídic ni assistència en el seu idioma per explicar-li quines eren exactament les acusacions. També el van separar de la seva filla, amb tot el dolor afegit que això suposa sobre la incertesa del seu estat.

La policia espanyola ha detingut la regidora del PP a Santa Susanna, al Maresme, Imma Castilla, dos agents de la policia local i un mosso d'esquadra per la seva suposada implicació en un entramat de regularització il·legal d'immigrants, segons han avançat la Cadena Ser i el diari El País i han confirmat a l'ARA fonts policials. Les detencions es van fer a principis de novembre i Castilla s'ha donat de baixa del PP arran del cas, asseguren fonts del partit a l'ACN. La Policia Nacional la va detenir a principis de novembre juntament amb dos agents de la Policia Local del municipi i un mosso d'esquadra. Se'ls acusa d'empadronar i contractar desenes de ciutadans paquistanesos com a falsos treballadors de la llar a canvi de diners.