Mariàngela Vilallonga (Girona, 1952) s’ha passat gairebé cinquanta anys ensenyant llatí i els clàssics a unes quantes generacions d’universitaris. Va viure a la casa de Mercè Rodoreda, a Romanyà de la Selva, i presideix la Fundació Prudenci Bertrana. Culta, lliure i heterodoxa, mai no ha militat en cap partit polític. Va ser consellera de Cultura entre març del 2019 i setembre del 2020. El president Quim Torra la va cessar i aquell mateix mes va tenir un ictus. Dos trasbalsos seguits, matisats per l’arribada al cap d’uns dies de la seva primera neta.

Benvolguda exconsellera de Cultura, em confesso addicte a les seves entrevistes, perquè no sé mai què dirà ni com. I això, ara mateix en política, la convertia en una espècie única. La llàstima és que, durant l'any i mig que ha estat en el càrrec, no s'hagi prodigat més.

Que aquesta no seria una legislatura fàcil, ho sabíem des del primer dia. Nascuda d’unes eleccions que convocà qui no tenia legitimitat per fer-ho; condicionada permanentment per la repressió de l’Estat; llastada per les seqüeles del 155; tensionada per la pugna estructural entre Esquerra i Junts; i, durant el darrer semestre, sotmesa a la brutal prova d’estrès de la pandèmia...

L'entrevista a l'exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga ahir a la nit al FAQS va ser el plat fort d'una tornada a la graella que l'audiència va beneir amb un share del 16,2% i 235.000 espectadors, unes dades que van convertir l'espai informatiu en la tercera emissió més vista de TV3 ahir i la quarta del dia al conjunt de Catalunya. Tot i que el programa va comptar amb la sort de reunir al plató per primer cop el doctor Oriol Mitjà i el doctor Antoni Trilla, dos experts en coronavirus que mai havien estat alhora en cap programa, el que més va impressionar l'audiència va ser la dura confrontació entre Pilar Rahola i la ja exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga, cessada per Quim Torra aquesta mateixa setmana.

La remodelació del Govern que ha impulsat el president de la Generalitat, Quim Torra, ha acabat de deteriorar la pugna entre JxCat i el PDECat. Els canvis a l'executiu, però, tampoc han millorat la relació entre els dos socis de Govern, JxCat i ERC. En el seu primer dia com a conseller, el nou titular d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ja ha protagonitzat la primera topada amb un dels consellers republicans. En concret, amb el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, a qui ha retret que no hagués fet costat a Torra quan va demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, més recursos a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede).

Mirarem d’explicar la crisi de govern que ahir va fer el president Quim Torra.

En el tram final de la seva etapa com a president de la Generalitat, Quim Torra ha pres especial consciència de dues de les seves competències exclusives com a cap de l’executiu: la de convocar eleccions i la de cessar i nomenar consellers. Davant les dificultats per exercir la primera sense interferències -JxCat, amb Carles Puigdemont al capdavant, l’ha pressionat perquè allargui la legislatura i que sigui el Suprem qui convoqui les eleccions-, el president va optar per sorpresa ahir per activar la segona. Una crisi de govern que insufla respiració artificial a una legislatura que el mateix Torra va donar per morta al gener i que inclou una purga -Àngels Chacón- i, de retruc, dues rectificacions -Miquel Buch i Mariàngela Vilallonga.

Convergència i la cultura

Quim Torra, en temps afegit, fa una crisi de govern i remodela l’executiu. Treu tres consellers del seu bàndol i en posa tres més. Els d’Esquerra, esclar, ni tocar-los, així ho tenen acordat. A Cultura, Torra ha substituït la criticada Mariàngela Vilallonga per Àngels Ponsa, de qui tothom parla bé. Fins avui, esclar. Més enllà del nom, del perfil i de la idoneïtat, cada vegada que Convergència o les seqüeles que han vingut al darrere han hagut de nomenar un conseller de Cultura han tingut un problema perquè, entre els de la seva corda, no han tingut gaire on triar. D’una banda perquè la intel·lectualitat de dretes és més aviat escassa a Catalunya, a diferència d’Espanya. I, aquí, quan sorgeix algun candidat, sovint no es vol distreure en la vida pública. De l’altra, perquè la cultura i la creació acostumen a ser -per dir-ho amb brotxa peluda- més d’esquerres. Així, la cultura portada des de la Generalitat convergent mai ha semblat gaire moderna. Ha estat molt pendent del teixit folklòric del territori, però, per comparació, ha semblat acomplexada davant la flamarada cultural socialista de l’altra banda de Sant Jaume. La gran aportació cultural del pujolisme, més enllà de construir biblioteques o el Teatre Nacional -fets gens menyspreables-, han estat TV3 i Catalunya Ràdio. Han estat eines bàsiques per a la llengua, per a la integració, per a la creació d’un imaginari col·lectiu i per a la construcció nacional. Però els mitjans públics també han estat un altaveu imprescindible per a la cultura catalana. Sense la tele i la ràdio, la nostra creació artística hauria quedat reclosa a un àmbit molt més esquifit. Què hauria de fer un bon govern amb la cultura? Conèixer el sector. Saber on va a mitjà i, sobretot, a llarg termini. Pensar en gran. Estimular la creació. Ajudar la indústria cultural i situar-nos al món. Àngels Ponsa no tindrà temps per fer res de tot això. Molta merda, tanmateix.

]]>

La quarta remodelació del Govern de Quim Torra ha posat punt final al pas per l'executiu de tres consellers que han tingut una trajectòria i una projecció molt diferents. Miquel Buch (Interior) ha sigut un dels membres del Govern que ha estat més a l'ull de l'huracà, sobretot per la gestió que els Mossos d'Esquadra van fer de les protestes posteriors a la sentència. Àngels Chacón (Empresa i Coneixement) ha tingut un perfil ascendent: de ser un dels noms més desconeguts al principi a perfilar-se com a presidenciable a les properes eleccions pel PDECat –també va sonar per JxCat fins al trencament d'aquest espai–. Finalment, Mariàngela Vilallonga ha tingut una presència efímera –ha sigut consellera poc més d'un any– i ha estat un símbol més de la inestabilitat que ha envoltat darrerament aquest departament de la Generalitat.

]]>

Carpe diem. És la idea que ha repetit aquest dijous, dia en què se celebra el Sant Jordi d'estiu, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Creu que en alguns municipis s'ha actuat amb una "prudència excessiva" a l'hora de suspendre actes culturals per "por" al virus. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera ha defensat que "hem d'aprendre a viure amb un virus que ens mata" i que, per això, és important aprofitar els moments en què no hi ha tants contagis per programar les diferents activitats: "L'excessiva prudència fa a vegades suspendre activitats on no caldria i això perjudica molt el món de la cultura". Ha proposat fer un manual dels rebrots per "tenir tota la informació del que s'ha de fer" i ha defensat el carpe diem:"Si no tens contagis, fes-ho, ja vindran els mals temps".

]]>

Abans que el coronavirus s’escampés per tot el món, el sector del llibre patia per si Sant Jordi queia en Setmana Santa o si la previsió meteorològica anunciava pluja. La pandèmia del covid-19 aconseguirà una imatge molt més apocalíptica que el mal temps: dijous que ve els carrers de pobles i ciutats no s’ompliran de parades de roses i llibres, no hi haurà cues perquè els autors -mediàtics o no- signin les seves novetats, les editorials no hauran pogut publicar alguns dels seus títols més llaminers i les llibreries no viuran el seu millor dia, en què en una única jornada poden arribar a facturar el 10% de tot l’any.

]]>

Jaume Cabré, amic i lector de Joan F. Mira des de fa anys, recorda com el va conèixer “llançant llenya al foc” al pati de l’escola El Rotgle, de Castelló, la primera on s’impartiria l’ensenyament en català a partir del curs 1976-1977: ja l’admirava com a escriptor -havia publicat la novel·la El bou de foc (1974) i el llibre de contes El cuc de seda (1975)-, però poc després quedaria enlluernat pel “torrent d’informació i criteri” amb què va col·laborar en una Història de la literatura catalana en textos pensada per a alumnes d’institut. “En Mira feia tot el que calia pel país, era el nostre home de fer feines -diu-. A més de publicar novel·la i assaig, era catedràtic de grec, antropòleg, sociòleg i va passar dos anys ensenyant a la Universitat de Princeton”.

]]>

El Govern ha fet els primers passos per començar a desplegar el Pla Nacional de Lectura quan falten pocs mesos per arribar a la data prevista de finalització del pla, el 2020. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) s'encarregarà de coordinar-lo, tal com ha acordat amb la conselleria de Cultura. S'ha decidit durant el consell assessor de la ILC, que s'ha celebrat aquest dijous. També s'ha decidit que el Consell Nacional de Lectura –l'òrgan assessor i consultiu que el pla preveia crear amb 20 representants acadèmics i 13 de les administracions– estarà format pels representants del consell assessor de la ILC. La conselleria de Cultura ha explicat en un comunicat que aquesta decisió respon al fet que "els membres que representen les entitats del consell assessor ja formen la taula sectorial de les lletres catalanes".

]]>

La primera compareixença en seu parlamentària de la nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va coincidir amb els 99 dies al càrrec. I tot i que va assegurar que la seva serà una tasca continuista de la feina de Laura Borràs i Lluís Puig, és insòlit que sigui la quarta responsable d’aquest departament en tres anys. "També me’n dolc", va dir ella. Ho va atribuir a la situació política, amb la qual també va justificar el poc pressupost que té el departament de Cultura, els 247 milions dels comptes prorrogats, una xifra que representa un 0,7% del total i que, a més, ha disminuït el 20% en els últims nou anys, quan el pressupost global posterior a la crisi de la Generalitat sí que ha que pujat, li retreia Rafael Bruguera (PSC). On vol arribar? "Volem recuperar el pressupost del 2008, 389 milions", va assegurar, malgrat que ara mateix sembla del tot impossible i de moment creu que podrà esgarrapar només 22 milions extres per a necessitats del departament. "No puc conjugar el verb donar", va admetre Vilallonga, i es va quedar amb verbs com 'acompanyar' i 'facilitar', més econòmics. "Amb aquests diners no es poden fer grans coses, però farem mans i mànigues", va dir, i va demanar la implicació de la resta d’institucions públiques, sobretot del territori, per finançar millor la cultura.

]]>

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimecres l’'Enciclopèdia castellera', editada per Cossetània Edicions, en un acte que ha tingut lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El recull, que estrena el tercer dels sis volums previstos, explora la història dels castells des del seu inici fins a l’actualitat però també altres aspectes com la tècnica, la ciència o l’antropologia en relació a aquesta activitat. El seu ampli ventall fa que aquesta publicació pugui esdevenir una “obra de referència”, tal com ha vaticinat Torra.

]]>

Després del nomenament oficial de Mariàngela Vilallonga com a nova consellera de Cultura a primera hora del matí, a la seu del departament a Barcelona s'ha escenificat el traspàs de carteres amb Laura Borràs, que deixa el lloc per ser la número 2 a les eleccions generals per JxCat. Ha sigut un acte rígid i formal, amb comptats gestos de confiança de les conselleres. Això sí, molt cordials. "M'acomiado però no del tot", ha començat dient Borràs, una afirmació certificada per Vilallonga amb un 'no'.

]]>

Aquest matí han entrat dues noves conselleres al Govern, Meritxell Budó a la Presidència i com a portaveu, i Mariàngela Vilallonga a Cultura.

]]>

Les noves conselleres de Presidència i de Cultura, Meritxell Budó i Mariàngela Vilallonga, han pres possessió aquest dilluns a primera hora com membres del Govern de Quim Torra. El president ha engegat la cerimònia al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat donant la paraula al secretari del Govern, Víctor Cullell, que ha llegit els decrets de cessament d'Elsa Artadi i Laura Borràs i els de nomenament de les noves conselleres, signats ahir diumenge pel cap de l'executiu.

]]>

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha firmat aquest diumenge al matí el decret de nomenament de Meritxell Budó com a nova consellera de la Presidència i portaveu del Govern, en substitució d'Elsa Artadi, i de Mariàngela Vilallonga com a nova consellera de Cultura, cartera que tenia fins ara Laura Borràs.

]]>