Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.

Més enllà de la vergonya, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'exposa a una sanció per part de la FIFA després dels càntics islamòfobs en el partit amistós disputat contra Egipte a Cornellà-El Prat. El càstig va des d'un partit de la selecció absoluta "amb un nombre limitat d'espectadors" i "una multa d'almenys 20.000 francs suïssos (21.600 euros), segons recull la normativa en casos de càntics discriminatoris a la graderia. I podria fins i tot suposar la prohibició que la roja tornés a jugar al camp de l'Espanyol.

Lamine Yamal ha trencat el seu silenci sobre els crits islamòfobs d'aquest dimarts a Cornellà-El Prat, amb motiu d'un amistós entre Espanya i Egipte, amb una publicació a Instagram. "Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i alguna cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", ha escrit el crac del Barça i màxima estrella del combinat de Luis de la Fuente. El futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar a l'afició local.

Diu que va ser una nena callada, però que ara, als 24 anys, no la fa callar ningú. Chayma Rachdi Mennana, nascuda al barri de la Mina, és filla d’un matrimoni marroquí i ha fet de la defensa de la diversitat i els drets humans una lluita personal i col·lectiva, fins al punt de decantar-s'hi professionalment en diverses entitats. Actualment, és tècnica del projecte Prometeus, que promou la igualtat d’oportunitats perquè els adolescents de barris vulnerables cursin estudis superiors. Ella mateixa va ser una d’aquestes estudiants a qui van acompanyar i motivar fins a arribar a humanitats.

La líder de l'extrema dreta independentista, Sílvia Orriols, ha tornat aquest dimarts a fer gala de la seva islamofòbia, un dels puntals del seu projecte polític, tal com ella mateixa reivindica. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la cap de files d'Aliança Catalana (AC) ha defensat prohibir l'Alcorà, el text sagrat dels musulmans, amb l'argument que "el que s'hi diu és barbàrie". I no s'ha quedat aquí: "A la Bíblia també hi ha frases absolutament descontextualitzades, però la gràcia és que els cristians les sabem contextualitzar i actualitzar, no les interpretem literalment", ha dit, en un atac directe a les capacitats dels musulmans. "Ho diu la seva pròpia religió, l'Alcorà no és interpretable", ha afegit després, tot i que aquesta premissa només serveix per a determinades branques de l'islam.

L'ARA ha tornat a la localitat de Torre Pacheco, a la província de Múrcia, mig any després que la ultradreta es llancés a empaitar-hi immigrants marroquins, uns incidents que van marcar un abans i un després en l'agenda xenòfoba a l'Estat. "No sobren immigrants, sobren racistes", es podia llegir en una pancarta que exhibien fa uns dies treballadors del camp marroquins en una protesta laboral al poble.

El 1714 és una data ben fixada i connotada en la història de Catalunya. Mil anys abans, el 714, també hauria de ser una fita recordada: és quan els musulmans berbers i àrabs culminen a les actuals terres catalanes la conquesta de tota la península Ibèrica (només van quedar-ne al marge terres gallegues, basques i algunes de pirinenques). Els invasors després encara seguirien cap al nord: Narbona (720), Tolosa de Llenguadoc (721) i Carcassona i Nimes (725).

Després de desembarcar al Parlament i amb la vista posada a les eleccions municipals, Aliança Catalana ha anat creant executives comarcals. Totes elles disposen de xats amb els dirigents i els militants de la comarca. Allà, comenten l'actualitat política i s'organitzen per muntar les parades informatives dels caps de setmana. La formació independentista d'extrema dreta també en té un de no oficial.

Fatima Ouassak va néixer al Marroc, però es va traslladar a França amb només un any. Politòloga i activista, presenta l'assaig El poder de las madres, escrit des de la ràbia davant el racisme i la islamofòbia, i la por per les conseqüències que això pot tenir per als seus fills. Hi defensa el poder que les mares tenen si són capaces d’organitzar-se políticament.

Leila Nachawati Riego, periodista i escriptora gallegosiriana, és una activa defensora dels drets humans. De pare sirià i mare gallega, ha desenvolupat la seva carrera entre els dos mons i, per això, és una veu que s’ha d’escoltar. Forma part de l’Associació pel Progrés de les Comunicacions, una xarxa internacional de drets humans que promou la justícia social a través de les tecnologies d’informació i comunicació. També imparteix cursos sobre violència i mitjans de comunicació a la Universitat Carlos III de Madrid.

La Guàrdia Civil va detenir dilluns a Mataró el director del grup supremacista i xenòfob Deport Them Now [Deporteu-los ja, en anglès] pel seu suposat paper com a instigador dels aldarulls i de les "caceres" racistes que s'han produït aquests dies a la localitat murciana de Torre Pacheco. Segons han indicat a Efe fonts del ministeri de l'Interior, l'arrestat és un jove de 28 anys, que vivia a Barcelona i que el gener passat va obtenir l'habilitació per exercir com a escorta privat.

Les restes de l'incendi que dissabte a la matinada va arrasar la nova mesquita de Piera són ben visibles des de fora. La cinta de la policia envolta l'edifici nou de trinca al costat del cartell de les obres. Han passat 48 hores des de l'incident i la investigació policial no ha determinat encara si va ser un atac premeditat o un accident, però aquest dilluns l'alcaldessa Carme González, del PSC, s'ha reunit amb representants de la comunitat musulmana per enfortir la imatge d'unitat d'aquesta localitat de l'Anoia.

Negociacions intenses, estira-i-arronses a última hora i l'arribada al registre del Parlament 13 minuts tard. Aquest dimecres Aliança Catalana i Vox van estar negociant a contrarellotge una moció del grup de Sílvia Orriols contra el vel islàmic que s'ha votat aquest dijous al Parlament. Una proposta que no ha tirat endavant –Junts, ERC, el PSC, Comuns i la CUP l'han rebutjada– però que sí que ha permès visualitzar com comparteixen posicions els dos grups d'extrema dreta de la cambra. De fet, segons diverses fonts consultades per l'ARA, s'ha establert una dinàmica de negociació entre ells.

Un de cada dos musulmans de la Unió Europea (47%) pateix racisme i discriminació a la seva vida quotidiana, una proporció que ha augmentat considerablement des del 2016 (39%), segons les conclusions de l'últim informe de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), amb seu a Viena.

Baruch Spinoza era ateu. Sense matisos: ateu. Però es va haver de cobrir amb la capa del panteisme (quan tot és déu, en realitat no és res) perquè, malgrat que visqués als Països Baixos, un dels territoris més tolerants d’Europa durant el segle XVII, la llibertat d’expressió tenia límits: la blasfèmia constituïa un delicte.

Un representant local de la formació d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha estat ferit amb arma blanca en un atac a la ciutat de Mannheim, al sud-oest d'Alemanya. L'agressió es va produir dimarts al vespre, a prop del mercat del districte de Rheinau. El polític de l'AfD continua hospitalitzat, però només ha patit ferides que no impliquen risc per a la seva vida.

Dos neonazis, militants de l'organització Democracia Nacional, han admès aquest divendres haver agredit i amenaçat famílies de religió musulmana de Sant Feliu de Llobregat l'estiu del 2017. Sis anys més tard, els dos processats han arribat a un acord amb les dues acusacions (la de la Fiscalia i la particular, representada per SOS Racisme), que fixa que només Antonio Castellón ingressi a la presó per complir dos anys i quatre mesos de condemna. La seva companya Alba Fernández ha pactat una pena de set mesos i mig de reclusió, que queden en suspensió i, per tant, no anirà a la presó.

La campanya d'assetjament i amenaces, i els atacs reiterats als quals una quinzena de neonazis i militants de diverses formacions d'ultradreta van sotmetre durant mesos una mesquita del carrer Japó de Barcelona l'any 2017 va provocar que el centre de culte hagués d'endarrerir l'obertura, tot i que tenia tots els permisos, i que inicialment operés amb dificultats. Cada setmana es convocaven protestes davant del local, que diversos dies presentava adhesius amb la inscripció "Espanya cristiana, no musulmana", pintades amb el símbol de la SS (l'esquadra paramilitar de l'Alemanya nazi), cadenats bloquejats i fins i tot embotits de porc penjats a les portes. A més, a les xarxes socials feien córrer missatges d'odi contra la comunitat musulmana. Sis anys i mig després, però, el cas s'ha tancat als tribunals amb condemnes mínimes.

Mala fe o ignorància? La ignorància és molt atrevida. Què sap realment Sílvia Orriols, l’autodeclarada "islamòfoba", de l’islam? I sobretot, ¿sap alguna cosa de la relació secular entre l’islam i Catalunya? Per si de cas, aquí deixo uns quants apunts elementals que a qualsevol català mínimament curiós li plaurà conèixer.

Fa dues setmanes que Mohamed Said Badaoui no passa per la casa que comparteix amb els seus tres fills i la seva dona. L’home, un veí de Reus i activista pels drets de la població musulmana, té des del 5 d’agost una ordre d’expulsió d’Espanya, acusat d’haver-se radicalitzat i de publicar missatges a les xarxes promocionant l’odi en contra d’Occident. Said ho nega i al·lega que es tracta d’un muntatge policial, que ha construït un informe ple de “mentides”. “No en tenen cap prova”, ha dit, després de l’acte que el grup de suport al seu cas ha fet al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en què han participat, entre d’altres, la diputada republicana al Congrés Maria Dantas i el regidor cupaire reusenc Edgar Fernández.