Els nens afroamericans amb asma tenen sis vegades més risc de morir per complicacions de la malaltia respiratòria que els infants europeus, perquè no responen bé als tractaments amb broncodilatadors. I, en general, les persones asiàtiques i llatinoamericanes tenen el triple de probabilitats de desenvolupar lupus –una malaltia autoimmunitària– que les europees. Són dos exemples del pes cabdal que té la nostra ascendència genètica en el risc de patir una malaltia o que els fàrmacs ens siguin més o menys efectius.

Sensors ultraprecisos, comunicacions més segures, ordinadors més ràpids i potents. Són tan sols uns quants exemples de tecnologies quàntiques, una àrea de desenvolupament tecnològic que està avançant amb força els darrers anys i que està cridada a tenir un impacte molt disruptiu en les pròximes dècades. Fins i tot, ja hi ha algunes aplicacions en expansió comercial, com els sistemes criptogràfics i els primers ordinadors quàntics.

Catalunya i Barcelona consoliden la seva presència en l’elit europea de la supercomputació. La Comissió Europea ha donat llum verda a l’arribada d’un nou ordinador quàntic al país, un dels primers de producció europea, i que es dirà MareNostrum-Ona. El sistema es començarà a instal·lar aquest any al Barcelona Supercomputing Center (BSC).

La capacitat per analitzar grans volums de dades de la intel·ligència artificial (IA) ha seduït sectors de tota mena i la investigació mèdica no n'és una excepció: els últims anys han proliferat eines per quantificar el risc de patir càncer o controlar la diabetis, però també per accelerar les fases de disseny i validació de nous medicaments. Amb tot, hi ha una àrea inexplorada i històricament desplaçada: les malalties minoritàries. Almenys fins ara. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha desenvolupat la primera tecnologia d'IA per estudiar i identificar tractaments per a les malalties minoritàries mitjançant un dels superordinadors més potents d'Europa, el MareNostrum 5.

La tecnologia està revolucionant tots els sectors econòmics, però la salut és un dels més evidents. L'última innovació suma els avenços en supercomputació, intel·ligència artificial i salut i –amb l'objectiu final de minimitzar el prova i error en cossos humans– és capaç de crear bessons digitals d'òrgans humans per investigar i assajar-hi tractaments personalitzats.

La designació de Barcelona com una de les seus del nou superordinador MareNostrum 5 és una fita fruit de molts anys de treball i d'un abast que segurament encara no estem en condicions de calibrar. No és només una infraestructura concreta que suposarà una inversió de 223 milions d'euros, sinó que es tracta d'una aposta estratègica destinada a marcar el futur d'Europa com a potència tecnològica. A la presentació que es va fer ahir, Roberto Viola, director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la CE, va deixar clar que la voluntat d’Europa és jugar a la “lliga mundial de la supercomputació”, amb un pressupost de més de 3.000 milions d’euros durant els propers anys.

Canvi d’escenari i canvi de lliga. Europa s’està quedant enrere en la competitiva cursa de la supercomputació. Els Estats Units, la Xina i el Japó marquen la pauta mundial i la Comissió Europea ha pres la determinació d’invertir durant els pròxims anys fins a mil milions d’euros per no perdre la capçalera de vista. D’aquesta quantitat, almenys 250 milions es dedicaran a la construcció de superordinadors capaços de plantar cara als millors del món i fins i tot de superar-los. Barcelona opta a acollir-ne un. El Barcelona Supercomputing Center (BSC), que actualment gestiona el MareNostrum 4, presentarà el pròxim 4 d’abril la candidatura formal a Europa. El projecte del BSC multiplica per vint les capacitats i prestacions del superordinador actual.