Els 134 fulls dels fets provats de la sentència de la sortida a borsa de Bankia són un tribut a Franz Kafka. En el seu llibre El procés, el sacerdot diu: “Hi ha qui diu que la història no dona dret a emetre un judici sobre el guardià. Sigui quina sigui l'opinió que ens mereix, és un servidor de la llei, o sigui, que pertany a la llei i escapa al judici humà”. En els fets provats, els magistrats de la secció quarta de l'Audiència Nacional, Ángela Murillo -presidenta i ponent-, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, no és que s'abstinguin d'emetre un judici com a tal sobre els guardians -al cap i a la fi, què són si no el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)- sinó que exposen en 134 fulls tot el que els guardians han explicat durant la instrucció. Ho han comprat tot.

El judici per la sortida a borsa de Bankia que se celebra a l'Audiència Nacional queda aquest dimarts vist per a sentència. El principal acusat, l'expresident de l'entitat Rodrigo Rato, ha utilitzat el dret a l'últim torn de paraula per demanar la seva absolució i reiterar, com ja va fer durant la seva declaració: "Totes les decisions van ser contrastades amb el supervisor-regulador –en referència al Banc d'Espanya– i les vam prendre en consonància amb la seva opinió". Segons l'ex número u de l'entitat, ell i els seus directius van comptar amb l'assessorament de "les millors firmes legals" i no van tenir "cap altre interès que actuar en favor dels nostres accionistes".

La fiscal Carmen Launa ha exposat aquest dilluns la primera part del seu informe final, després que s'hagi reprès el judici oral sobre la sortida a borsa de Bankia, una denúncia en tota regla de les cúpules del Banc d'Espanya i de la Comissió del Mercat de Valors (CNMV). Responsables de totes dues entitats reguladores van ser imputats per iniciativa de l'acusació popular, però el jutge instructor i la Fiscalia Anticorrupció van defensar les seves conductes i, finalment, va sobreseure's la causa contra ells.

Amb un dur al·legat contra la fiscal Carmen Launa per haver ampliat delictes i el nombre d'acusats, va quedar suspès aquest dimarts el judici per la sortida a borsa de Bankia. Les defenses van advertir que el "gir copernicà" de la Fiscalia Anticorrupció, segons les paraules d'un dels lletrats, ha vulnerat els seus drets fonamentals i els ha provocat "indefensió".

La fiscal Carmen Launa va fer servir l’espasa de Dàmocles que havia mostrat a l’inici del judici de Bankia, el novembre passat. Launa va acusar 14 administradors del grup BFA-Bankia pel delicte de falsedat dels comptes anuals, amb els quals l’entitat va sortir a borsa el 2011. A quatre d’aquests, als quals va sumar el soci auditor de l’empresa Deloitte, Francisco Celma, els acusa pel delicte d’estafa d’inversors a l'aportar, al fulletó de sortida a borsa, informació “que no fos d’acord amb la realitat econòmica i patrimonial de l’entitat”.

La Fiscalia Anticorrupció ha elevat la petició de pena per a dotze dels acusats en el judici per la sortida a borsa de Bankia, entre els quals hi ha l'exministre i expresident de l'entitat Rodrigo Rato, que s'enfronta ara a una possible condemna de fins a vuit anys i mig de presó.

José Antonio Gracia, que va ser cap de grup del Banc d'Espanya a Bankia en un moment decisiu de la crisi de l'entitat, a partir del setembre del 2011, va justificar dilluns, al declarar com a testimoni en el judici oral, el salt dels aproximadament 9.000 milions d'euros en ajudes públiques estimades l'abril del 2012 a 19.000 milions el maig del 2012 (a part dels 4.465 milions de participacions preferents), després de la destitució de Rodrigo Rato i el nomenament de José Ignacio Goirigolzarri com a president del grup BFA-Bankia.

El president de CaixaBank entre el 2010 i el 2016, Isidre Fainé, ha desmentit aquest dimecres que es demanés la dimissió de Rodrigo Rato, aleshores president de Bankia, durant una reunió que va tenir lloc la primera setmana del maig del 2012 entre els quatre principals banquers i Luis de Guindos, en aquell moment ministre d'Economia del govern de Mariano Rajoy. "Hauria estat molt violent i no recordo que passés", ha assegurat Fainé en la seva declaració com a testimoni davant l'Audiència Nacional en el judici per la sortida a borsa de Bankia.

La comissió executiva del consell d'administració de La Caixa va aprovar el 30 de juny del 2011 –un dia després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aprovés el fullet de la sortida a borsa de Bankia– la compra de fins a 100 milions d'euros en accions de l'entitat com una "operació de salvament", segons es descriu en l'acta de la comissió a què ha tingut accés l'ARA.

Els testimonis que van declarant al judici oral sovint s’han de llegir, encara que prestin testimoni des de Basilea, com ha sigut el cas de Fernando Restoy, com a intents de restar credibilitat a altres veus davant del tribunal. Ahir, l’exvicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i exsubgovernador del Banc d’Espanya, imputat en la causa per càrrecs més tard arxivats, va declarar –en resposta directa a l’excap de normativa comptable del Banc d’Espanya, Jorge Pérez–, que “'per se' el descompte [del 74%] no prova absolutament res” sobre el deteriorament dels comptes de Bankia abans de la seva sortida a borsa.

Un dels responsables del disseny de les fusions fredes de les caixes, l'exdirector del departament de caixes d'estalvis del Banc d'Espanya, Pedro González, va aportar dilluns un correu –una pràctica que ja es podria definir com a correus de destrucció massiva (CDM)– i un document en què es detalla que el llavors governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, 'Mafo', tenia coneixement el 5 de juliol del 2010 de la dramàtica crisi de solvència i liquiditat de les set caixes que formarien el sistema institucional de protecció (SIP), primer Banco Financiero y de Ahorros (BFA) i després Bankia.

L'inspector de capçalera del Banc d'Espanya en el grup BFA-Bankia, José Antonio Casaus, ha conclòs aquest dimecres la seva declaració testifical pronunciant-se sobre l'existència o no de les anomenades provisions específiques pendents d'assignació ('pepas'). Segons ha dit, la raó la tenen els pèrits judicials Antonio Busquets i Víctor Sánchez, que han sostingut que els 6.913 milions de 'pepas' que conté el fullet de sortida a borsa de Bankia del 20 de juliol del 2011 eren "inexistents".

El d’ahir va ser l’interrogatori més ordenat fins ara del judici oral per la sortida a borsa de Bankia. Francisco González, expresident del BBVA, va tallar l’aire a la sala de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. El tall més gruixut: “Si un inversor internacional no feia una ordre de compra d’accions de Bankia, quedava ben clar: o això no valia res o valia poc”.

L'exdirector d'intervenció de Caja Madrid des del 2007 i del Banco Financero y de Ahorro (BFA) -la seva matriu- des del desembre del 2010 fins al maig del 2011, Antonio Román, ha admès que la injecció de participacions preferents prestada per l'Estat via FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) a BFA va ser utilitzada per realitzar sanejaments en cadascuna de les caixes que en formaven part, entre les quals Caja Madrid.

L'exministre d'Economia del govern de Mariano Rajoy Luis de Guindos ha revelat aquest dimarts la gran preocupació que generava la situació de la banca espanyola el 2012 –any en què el govern espanyol va acabar demanant el rescat bancari a la Unió Europea– entre els organismes internacionals, com la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI). L'aleshores ministre va estar en contacte permanent amb els diferents organismes, especialment inquiets per la situació de Bankia, que posteriorment va ser rescatada. Es considerava Espanya, segons ha declarat Guindos, el principal risc per a l'economia mundial: "Era una situació d'enorme alarma", ha dit.