Aprofitant que les mirades segueixen centrades en la campanya militar contra Gaza, el 22 de març el ministre de Defensa d’Israel, Bezalel Smotrich, va anunciar plans per confiscar vuit quilòmetres quadrats de terra a la vall del Jordà, a la Cisjordània ocupada. Es tracta de la superfície més gran de la qual l’estat israelià s'ha apropiat en almenys tres dècades. Un mes abans havia anunciat el mateix en una parcel·la de terra més petita prop de Jerusalem.

La discussió sobre retornar el patrimoni adquirit il·legalment s'ha centrat fins ara en els passos fets pels museus i els governs occidentals. Però, lluny dels focus, en països com el Camerun i Indonèsia, els conservadors de museus, els funcionaris del govern i els activistes estan posant les bases per recuperar tresors perduts des de fa temps. Identificar els objectes i assegurar-ne la recuperació és només una part de la tasca. Els reptes inclouen establir qui serà el propietari i qui se n'encarregarà, millorar la infraestructura del museu, promoure la participació de les comunitats i despertar l'interès públic.

Quan estudiava filosofia a la universitat, vaig preocupar-me per les pràctiques colonials que no havien pogut treure’s de sobre els països que havien assolit la independència legal. Era evident que el fenomen de la colonització no s’ensorrava del tot mitjançant el dret, perquè l’esclavitud no desapareixia encara que tots els ciutadans fossin considerats iguals davant la llei. En altres paraules, entre descendents de colonitzadors i descendents de colonitzats hi havia mecanismes de discriminació i dominació que impossibilitaven la llibertat real i, per tant, aquesta no s’assolia només amb la consecució de la igualtat formal. 

A 500 metres de la Torre Eiffel i a la vora del riu Sena, hi ha el Musée du quai Branly-Jacques Chirac. Es va inaugurar el 2006 i està ple de tresors. S’hi exposa bona part de l’art i el patrimoni de les antigues colònies franceses: objectes originaris d’Oceania, Àsia, Amèrica i, sobretot, de l’Àfrica. S’hi poden trobar, per exemple, setanta mil peces de col·lecció provinents de l’Àfrica subsahariana. Des d’escultures i màscares de l’actual Burkina Faso o el Senegal fins a pintures que algun dia van decorar murs d’esglésies al Camerun o Etiòpia. Prop d’un milió i mig de persones entren cada any al museu, un dels més visitats del món en la seva categoria.

Fa tot just tres mesos, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va instar la monarquia borbònica a demanar disculpes pels "abusos" comesos pels conqueridors espanyols en la seva arribada a Amèrica. Malgrat la negativa de Felip VI a la petició –que també va ser remesa al papa Francesc via carta–, ara és el Govern qui demana perdó als pobles indígenes mexicans per la conquesta i la colonització espanyola.