Mèxic afronta aquest diumenge una jornada electoral històrica. Uns 98 milions de mexicans –el cens electoral més gran que ha conegut el país– estan cridats a les urnes per elegir, molt probablement, la seva primera dona presidenta. Claudia Sheinbaum, de la coalició oficialista Seguim Fent Història - Morena, i Xóchitl Gálvez, de l’aliança opositora Força i Cor per Mèxic, lideren les enquestes davant de Jorge Álvarez, de Moviment Ciutadà, un partit minoritari de centreesquerra que, si bé ha millorat els seus resultats als últims sondejos, registra una intenció de vot ínfima davant les seves contrincants. Al tancar la campanya dimecres passat, totes les enquestes donaven avantatge a Sheinbaum per sobre de Gálvez.

Crisi diplomàtica entre Mèxic i l'Equador. El govern mexicà d'Andrés Manuel López Obrador ha suspès la seva relació diplomàtica amb Quito després que divendres a la nit la policia equatoriana entrés a l'ambaixada mexicana al país i s'emportés detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, que hi estava refugiat i a qui Mèxic havia concedit l'asil.

"Necessitem ampliar les vies legals per a una immigració ordenada. Ho podem aconseguir alhora que limitem la immigració il·legal". És el missatge que ha portat aquest diumenge el president dels Estats Units, Joe Biden, amb la seva visita a la ciutat d'El Paso (Texas), l'epicentre de la crisi migratòria que està vivint la frontera amb Mèxic, on s'han batut nous rècords d'arribada de migrants des de la Segona Guerra Mundial. La seva visita exprés, de tres hores, és la primera a la frontera des que va assumir el poder fa dos anys, i arriba en un moment de qüestionament de la seva política migratòria. 

Els fets històrics són sempre complexos, i cal tenir en compte el context de l'època i dels seus valors culturals per entendre'ls des de la perspectiva actual. Tanmateix, hi ha valors i contextos que no tenen cap mena de justificació avui en dia i, per tant, suposen una taca per als països que van protagonitzar uns fets que avui ens poden semblar censurables. Ningú pot acceptar ara, per exemple, l'esclavisme o la Inquisició. El mateix passa amb els processos colonitzadors del segle XIX, que en part continuen nafrant alguns continents, en especial l'Àfrica, i, per descomptat, amb la "conquesta" o colonització d'Amèrica per part de l'Imperi Espanyol -i d'altres-, que en bona part va suposar l'extinció i desculturització de les poblacions originàries, bé per la persecució sistemàtica i violenta, bé per la importació de malalties que van matar milions de persones.

El govern d'Andrés Manuel López Obrador (conegut popularment com a AMLO) ha guanyat les eleccions de mig mandat d'aquest diumenge a Mèxic però no ha obtingut la majoria qualificada al Parlament, cosa que li impedirà tirar endavant els seus projectes de reforma legislativa i constitucional si no té el suport de l'oposició. Segons el resultat provisional, la coalició de govern mantindrà una còmoda majoria absoluta a la cambra baixa. Morena, el partit del president, ha guanyat amb el 35% dels vots i obtindria entre 190 i 203 escons, per sota dels 256 que tenia. Però amb el suport dels seus socis dels Verds i del Partit del Treball, la coalició de govern passaria de 313 escons a 279, en un parlament de 500. Els resultats finals no se sabran fins la setmana que ve. La participació ha superat el 50%.

Sis anys després de la desaparició dels 43 estudiants de magisteri d'Ayotzinapa, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha demanat perdó en nom de l'estat als familiars de les víctimes, que exigeixen que s'investigui què els va passar. En una decisió sense precedents, ha anunciat que s'han emès ordres de detenció contra membres de l'exèrcit implicats en el cas.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha tornat a revoltar els ànims de les feministes, en un episodi que afegeix més llenya al foc a la seva gestió erràtica i feble per lluitar contra el coronavirus. En aquesta ocasió, el president ha afirmat que el 90% de les trucades que es reben al telèfon d'emergències de dones que denuncien ser víctimes de violència masclista durant el confinament són "falses" i ha afegit un "està demostrat" però sense aportar cap estudi que ho acrediti.

Dos quarts de set del matí. El centre històric de Ciutat de Mèxic està il·luminat en tons lila. Les trompetes i tambors de la marxa d’honor travessen les parets del Palau Nacional i arriben fins al Saló de la Tresoreria. Allà, una cinquantena de periodistes vaguen fins que se sent: “Bon dia, president!” Entra el cap d’estat. Comença la mañanera, la conferència de premsa d’Andrés Manuel López Obrador.

El 27 de setembre del 2014 al matí Epifanio Álvarez va acabar de feinejar al camp i va tornar a casa com feia habitualment. Però la quotidianitat de la jornada es va trencar allà mateix, quan la seva dona li va anunciar que el seu fill Jorge, de 19 anys, havia patit un atac la nit anterior i ningú sabia ni on era ni què li havia passat. El noi havia sortit amb un centenar de companys de l’escola de magisteri on estudiava a Ayotzinapa, una petita localitat al sud de Mèxic, per anar a una protesta a Iguala. Era la primera parada abans d’acabar el 2 d’octubre a Ciutat de Mèxic en la multitudinària manifestació que anualment commemora la matança de Tlatelolco contra estudiants en les revoltes del 1968.

Mèxic intenta a qualsevol preu evitar l'amenaça dels Estats Units de cobrar aranzels a totes les seves exportacions i, després de dies de negociacions bilaterals, el govern d'Andrés Manuel López Obrador ha anunciat que reforçarà militarment la frontera sud per frenar el pas dels immigrants centreamericans cap al nord.