“Que el meu marit morís durant la pandèmia de covid va ser un cop molt i molt dur. Estava tancada a casa, completament sola, passant el dol. Només em relacionava amb la meva mare, que té Alzheimer”. A la Maria Ángeles Fajardo, de 64 anys, encara se li trenca la veu en recordar-ho. Fa una breu pausa i afegeix: “va ser veritablement horrorós. Em sentia molt malament, molt deprimida i molt, molt sola”.

A l'aigua, als aliments que mengem i al nostre intestí. Els microorganismes són per tot arreu i n'hi ha de molts tipus. Alguns són indispensables per a la nostra supervivència i d'altres, en canvi, són potencialment patògens per als humans, els animals i les plantes. A més, hi ha organismes microscòpics, com els bacteris i els fongs, que es poden desplaçar milers de quilòmetres per l'aire. Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha identificat al Japó una àmplia gamma d'aquests microorganismes procedents del nord-est de la Xina, a més de 2.000 quilòmetres de distància. Es tracta d'una nova via fins ara desconeguda per la qual aquests patògens poden viatjar a regions geogràfiques llunyanes.

La transformació de la part alta de la Diagonal de Barcelona en un dels pols de referència més importants de salut i recerca d'Europa continua fent passes. El Parc Científic de Barcelona de la Universitat de Barcelona (UB) acollirà a partir de principis de 2025 l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (Idibaps) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) vinculats a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Cada any moren a tot el món uns set milions de persones prematurament per la contaminació de l'aire, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Ara, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i realitzat en 857 ciutats europees estima que el trànsit i el sector del transport continuen sent el sector que més diòxid de nitrogen (NO₂) genera. En concret, a Barcelona gairebé la meitat de les morts associades a la contaminació tenen darrere la pol·lució generada pel trànsit rodat.

Més del 4% de les morts que es produeixen a les ciutats durant els mesos d'estiu es poden atribuir a les illes de calor urbanes, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que s'ha publicat a la revista The Lancet. L'informe afegeix que un terç d'aquestes morts es podrien evitar si les ciutats tinguessin un 30% de la seva superfície coberta amb arbres. Els resultats s'han obtingut a partir d'analitzar el que passa en 93 ciutats europees, i conclouen que les ciutats són territoris especialment vulnerables quan els termòmetres marquen temperatures molt altes. Per què? Perquè solen tenir poca vegetació, concentren molts veïns en pocs metres quadrats i, en la majoria de casos, l'asfalt, que és un material que no filtra l'aigua i que s'escalfa molt, és el rei dels carrers. Tot això fa que hi hagi diferència de temperatura entre les ciutats i les zones circumdants. Un fenomen que es coneix com a illa de calor urbana. I tenint en compte el ritme d'escalfament global i el creixement urbà, la previsió és que la cosa vagi a pitjor.

Fa gairebé tres anys que el coronavirus va sacsejar les nostres vides, i, encara que els governs han girat full i advoquen per tornar a fer una vida el més normal possible, el simple fet d'haver de portar la mascareta al transport públic és un recordatori que la pandèmia no ha arribat a la seva fi. Malgrat la inacció política, d'incògnites encara n'hi ha un munt, com ara quanta gent pot emmalaltir de covid persistent. Aquest dijous la revista Nature ha publicat un estudi amb 386 experts d'arreu del món amb 57 recomanacions en sis àrees principals –comunicació, sistemes de salut, vacunació, prevenció, tractament i atenció, i desigualtats– perquè els estats es preparin davant l'amenaça "persistent i global" que continua suposant el covid. L'ARA entrevista el primer autor de l'informe, Jeffrey Lazarus (San Francisco, 1969), expert en polítiques de malalties infeccioses i sistemes de salut de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGloblal) mostra com estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència. El treball, publicat a la revista Environmental Pollution, conclou que els canvis més destacats es donen per una exposició a la contaminació en els primers cinc anys dels infants. Els investigadors han mesurat la connectivitat estructural del cervell a partir de la microestructura de la substància blanca, que és un marcador del desenvolupament típic del cervell: quan la microestructura de la substància blanca és anormal hi ha més possibilitats de patir trastorns psiquiàtrics, com ara símptomes depressius, ansietat o trastorns de l'espectre autista. L'estudi s'ha fet amb 3.515 infants de Rotterdam, als Països Baixos.

Més de la meitat de les malalties infeccioses s'han vist agreujades els últims anys per l'emergència climàtica, que ha intensificat la interacció entre els éssers humans i els microorganismes que les causen: els virus, els bacteris, els fongs i els paràsits. L'emissió de gasos d'efecte hivernacle i les seves conseqüències, com l'escalfament del planeta, la desforestació, les inundacions o les sequeres, per exemple, esdevenen un viver de noves amenaces de salut pública: forcen la migració d'animals i comunitats senceres i provoquen una reordenació geogràfica que diversifica els reservoris i vectors (els hostes que faciliten el salt d'espècie dels patògens, normalment animals) i amplifica les possibilitats que es donin nous esdeveniments de transmissió. Els últims anys s'han detectat casos de dengue autòcton a Catalunya, així com del virus del Nil i de la febre hemorràgica de Crimea-Congo a la resta de la península Ibèrica i França perquè els microorganismes, aprofitant la globalització, s'expandeixen més enllà de les zones on són endèmics, de vegades amb un comportament impredictible. Però cada vegada és més evident que la crisi climàtica hi influeix, i molt, i afavoreix l'eclosió de nous brots.

Tenir l'escola en un carrer amb molt de trànsit no és només un problema per la qualitat de l'aire que respiren els alumnes, sinó també perquè el soroll dels cotxes empitjora el desenvolupament cognitiu dels infants. És la principal conclusió d'una recerca feta per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) a partir de la informació de 38 centres escolars de Barcelona que ha permès confirmar que el soroll del trànsit al voltant de les escoles empitjora el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d'atenció dels alumnes de primària.

La població exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit supera el 60% a la majoria de les principals ciutats catalanes i s'eleva fins al 83,4% i el 85,2% a Barcelona i Girona, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que avalua l'impacte de la contaminació acústica en la salut en 749 ciutats europees. Els resultats, publicats a Evironment International', xifren en gairebé 60 milions les persones adultes sotmeses a nivells perjudicials per a la salut i, a més, 11 milions més pateixen un nivell de molèsties elevat. De l'anàlisi també es desprèn que complir amb les recomanacions de l'OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

Els nens que viuen en zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l'aire, de soroll i de trànsit poden tenir un risc més alt de patir obesitat infantil. És la principal conclusió que s'extreu d'un estudi fet per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), que ha relacionat aquests tres factors ambientals amb un índex de massa corporal (IMC) més alt. Publicat a la revista Environment International, l'estudi ha analitzat les dades de 2.213 menors d'entre 9 i 12 anys, tots veïns de Sabadell, un 40% dels quals tenien sobrepès o obesitat.

Són diversos els científics que apunten que mentre les emissions de gasos hivernacle provoquin un augment de les temperatures del planeta, la salut de les persones estarà en perill. Ara, però, un estudi elaborat per l'Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", revela que si no es prenen amb urgència les mesures necessàries per pal·liar els efectes del canvi climàtic, el nombre de morts per calor creixerà de manera exponencial en les pròximes dècades. La investigació, publicada a la revista científica The Lancet Planetary Health, mostra que l'escalfament global conduirà inevitablement a un descens de la mortalitat associada al fred i un increment de les morts com a conseqüència de la calor, un efecte que es podria arribar a controlar si s'apliquen mesures per reduir el nombre d'emissions de CO2 a l'atmosfera.

Un estudi amb més de 70.000 infants de sis països europeus ha trobat una possible relació entre els símptomes de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns de l'espectre autista (TEA) i el paracetamol que van prendre les seves mares durant l'embaràs. En total es van analitzar les dades de 73.881 infants dels quals es disposava d'informació sobre l'exposició prenatal i postnatal al paracetamol. Depenent de la cohort, entre el 14% i el 56% de les mares d'aquests infants van informar que havien pres paracetamol mentre estaven embarassades. Els resultats revelen que els nens i les nenes que havien sigut exposats al paracetamol en el ventre matern mostraven una probabilitat més alta de desenvolupar posteriorment símptomes de TDAH i de TEA. Concretament, un 21% més de probabilitats en el cas del TDAH i un 19% en el cas de TEA. L'estudi ha sigut liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. L’estudi, que és observacional, no indica causalitat sinó que parla de probabilitats i estableix una associació, com ja havien apuntat estudis anteriors. Es desconeix el mecanisme pel qual el medicament podria augmentar la probabilitat de tenir alteracions del neurodesenvolupament.

Tenir sobrepès en la primera infància, és a dir, fins als quatre anys, podria condicionar la salut pulmonar dels nens més endavant, a partir dels set, segons un estudi de l'ISGlobal en el qual han participat més de 1.200 nens i nenes i que s'ha publicat recentment a la revista European Respiratory Journal. Un índex de massa corporal (IMC) amb creixement accelerat a la primera infància pot propiciar més capacitat pulmonar després, però també limitacions en el flux de l'aire que poden generar problemes de respiració, segons l'estudi. Els nens amb menys IMC presenten menys capacitat pulmonar, però també menys limitacions al flux de l'aire.

Com influeixen els productes als quals estem exposats en l'àmbit laboral a l'hora de desenvolupar un càncer? Es poden controlar els efectes dels contaminants químics a l'aigua? Quins riscos té per a la salut alterar el ritme biològic? Aquestes són algunes de les preguntes que ha intentat resoldre al llarg dels seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional l'investigador i director científic de la distinció Severo Ochoa a ISGlobal Manolis Kogevinas, que ha rebut el premi John Goldsmith 2020, el principal reconeixement que atorga la Societat Internacional per a l’Epidemiologia Ambiental (ISEE).

Hi ha persones que neixen predisposades a patir obesitat per herència genètica i altres que la desenvolupen per una mala alimentació, un exercici físic escàs o un entorn socioeconòmic limitat. Però en aquest trastorn també hi tenen molt a dir els factors ambientals, que reconfiguren els nostres cossos i la nostra salut ja abans de néixer i durant els primers anys de vida. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i la Universitat del Sud de Califòrnia suggereix un vincle entre l'exposició infantil a 173 factors ambientals –77 durant la gestació i 96 després de néixer– i el risc de patir obesitat.

Passejar, a peu o en bici, una estona al dia per un espai verd –ja sigui un bosc o un parc– és bo per a la salut. Tant a nivell físic com emocional. Les visites a zones amb vegetació, allunyades de l'ecosistema gris i motoritzat de les ciutats, ajornen el declivi físic i mental, disminueixen el risc d'experimentar estrès i fomenten la interacció social. Així es desprèn de dos estudis liderats per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que publica Environmental International, i que analitzen l'efecte de la relació amb els espais naturals amb la salut.

Les fruites seques com les nous o les ametlles contenen alts nivells d'àcid fòlic i d'Omega 3 i 6, uns nutrients determinants per garantir el bon desenvolupament cerebral dels infants. Durant la formació del cervell, aquestes vitamines i àcids grassos essencials s'adhereixen als teixits nerviosos que influeixen en la memòria i en l'aprenentatge dels fetus i, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en què han participat 2.200 famílies de tot l'Estat, una dieta materna que inclogui almenys tres racions setmanals d'aquests aliments durant l'embaràs millorarà el desenvolupament neuropsicològic de les criatures quan arribin a primària.

Que la mala qualitat de l'aire que es respira en el 80% dels països d'Europa -entre els quals Espanya- s'acarnissa amb la salut de la població és inqüestionable: la contaminació a les ciutats causa morts prematures, problemes respiratoris i malalties cròniques. Però un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) revela que els infants són el grup més vulnerable a la inhalació de partícules contaminants. Els més joves perden en conjunt fins a 125.000 anys de vida saludable -viure sense complicacions de salut- només a causa de la pol·lució.

La dieta de la mare durant l'embaràs influeix directament en el desenvolupament cerebral del fetus, i el consum d'àcids grassos essencials –aquells que el cos humà no sintetitza per si mateix i, per tant, necessita incorporar a través de determinats aliments– és clau perquè el cervell infantil es formi correctament. Ara bé, si aquests greixos s'ingereixen de manera excessiva i aquest abús arriba als nens i nenes a través del cordó umbilical, els fills poden presentar símptomes propis del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en el futur.