França acull la 112a edició del Tour. 3.338,8 km i un desnivell positiu de 52.500 metres repartits en 21 etapes, amb dos grans favorits: Tadej Pogacar i Jonas Vingegaard, i un català com a jutge: Marc Soler. El dissabte 5 de juliol Lilla donarà el tret de sortida a la competició amb una etapa en pla amb arribada al mateix punt d’inici. Seran tres setmanes de ciclisme per terres franceses que culminaran el diumenge 27 de juliol a París. Els Camps Elisis tornaran a ser la meta final després que l’any passat el Tour s'acabés a Niça a causa dels Jocs Olímpics.

Marc Soler (Vilanova i la Geltrú, 1993) va patir un greu accident a la Volta al País Basc al mes d’abril. Els metges li van poder salvar el dit polze de la mà esquerra, que li havia quedat penjant. Al Tour de França és un dels gregaris de Tadej Pogacar, el doble guanyador de la ronda francesa.

Serrant les dents, cloent els punys. Amb el cap baix, conscient que tenia darrere un grup a tot just 10 segons que el perseguia en la baixada cap a Bilbao, on l'esperava la glòria. Marc Soler ha aconseguit espolsar-se de sobre dubtes i pors, trencant la gran sequera del ciclisme català a les grans voltes a l'imposar-se en la cinquena etapa de la Vuelta a Espanya entre Irun i Bilbao, amb un recorregut de 187,2 km. El ciclisme espanyol, de fet, portava 668 dies sense un triomf d'etapa en una de les tres voltes grans, un total de 121 etapes de decepcions. L'anterior triomf d'un català en una etapa de les tres grans voltes havia sigut el 2020, també a la Vuelta. També al País Basc, a Lekunberri. I també de Marc Soler, quan era corredor del Movistar.

Després d'una temporada maratoniana, Marc Soler (Vilanova i la Geltrú, 1993) torna a agafar forces des d'Andorra, ja amb la temporada vinent entre cella i cella. Amb el seu futur encara obert, ja que aquest any acaba contracte amb el Movistar Team, el català repassa tot el que ha passat aquesta campanya i reflexiona sobre les circumstàncies contra les quals ha de lluitar el ciclisme avui dia. Tant les noves derivades de la pandèmia com les que sembla que mai s'acaben de deslligar d'aquest esport.

Indestructible, el Tour de França torna fidel a la seva cita anual. La Grande Boucle ha superat guerres mundials, debats ètics i els escàndols per dopatge. I ara li toca afrontar el repte del covid-19, pandèmia que buidarà els vorals de les carreteres però que no aconseguirà evitar que l’ascens a cada port de muntanya del recorregut segueixi deixant els ciclistes sols contra les rampes, en un duel titànic tan emocionant com en les primeres edicions de la cursa, quan els corredors s’aturaven per fer una cervesa en alguna taverna, portaven les gomes de recanvi penjant de l’esquena i arribaven al final d’etapa quan molts veïns ja dormien.

Quan Marc Soler va rebre diumenge l’ordre del director de l’equip Movistar, Eusebio Unzué, d’afluixar el ritme per esperar Nairo Quintana, el líder del seu equip, Soler va colpejar la bicicleta i va renegar. En plena etapa reina als Pirineus, el divorci intern de l’equip Movistar es feia evident a ulls de tothom. Movistar va prioritzar controlar la classificació general i va sacrificar el possible triomf d’etapa de Soler. I Quintana va aconseguir el liderat just abans d’anunciar que la pròxima temporada correrà per a l’equip francès Arkea. El mateix any Movistar perdrà dues de les seves cares més conegudes: l’equatorià Richard Carapaz, guanyador de l’última edició del Giro d’Itàlia, i Nairo Quintana. El colombià aspira a guanyar la prova espanyola per segon cop per acomiadar-se del Movistar, on ha militat durant set temporades i ha guanyat també el Giro d’Itàlia de l’any 2014 i ha pujat tres cops al podi del Tour. Quintana no arribarà sol a l’Arkea, perquè l’equip francès també fitxarà el seu germà Dayer, el colombià Winner Anacona Gómez i l’italià Diego Rosa. Quintana compartirà lideratge amb el francès Warren Barguil.

Miguel Ángel López (Astana) ha donat aquesta tarda un cop a la taula a la Volta a Catalunya. El ciclista de Pesca domina la classificació general de la prova després de guanyar la quarta etapa entre Llanars i La Molina (150.3 quilòmetres).