Són les sis de la tarda d'un diumenge i el Paco torna cap a la residència de gent gran després d'haver dinat a casa amb la família. Així que surt per la porta amb la cadira de rodes, l'Antònia, la seva dona, cau rendida sobre la butaca. "A mi això em trenca per la meitat", diu, i no pot evitar que les llàgrimes li comencin a lliscar per les galtes. Una davallada recent en la salut del Paco l'ha obligat a ingressar en un centre per rebre atenció mentre ella encara viu a casa. L'Antònia ha cuidat el seu marit durant anys, fins i tot a costa de la seva pròpia salut, i tot i que la situació ja no era sostenible, intentaven ajornar l'ingrés a la residència al màxim per no haver-se de separar.

Una quarta part de la població mundial patirà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons els càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que posa la salut mental com un dels grans reptes per millorar l'atenció. Hi ha més dades que expliquen aquesta preocupació: un 15% dels adolescents també tindran malestar; el suïcidi és la segona causa de mort no natural entre els menors d'edat. No se n'escapa ningú de caure en un quadre d'angoixa, depressió, ansietat o trastorn alimentari, tot i que hi ha factors individuals (autoestima baixa, malaltia o addiccions) i socioeconòmics (estrès, atur, discriminacions, injustícies o la soledat no desitjada) que poden contribuir a patir-ne.

22 joves van ingressar l'any passat a la unitat de referència de psiquiatria infantil i juvenil (URPI) de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Cinc casos més que l'any anterior. Rere cada intent hi ha un immens sofriment i la desesperació dels mateixos joves amb risc de suïcidi i també de les seves famílies, que supliquen més recursos perquè les administracions "no deixin morir" els seus fills i dotin de més recursos el sistema d'atenció a la salut mental infantojuvenil. "A l’hora de decidir pressupostos, d’apostar-hi de debò, sempre és l’última de la cua. Quan un adolescent està en crisi, tres mesos d’espera per al psicòleg de la sanitat pública no són una simple demora administrativa. Són una eternitat que pot tenir conseqüències fatals", lamenta la periodista Sònia Cebrian, mare d'una jove de 16 anys que ha estat ingressada a la unitat d'ingrés infantil i juvenil de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Hi ha estat durant quinze dies i aquest dimecres ha rebut l'alta. "Els professionals, els de la sanitat i els de l'educació, estan desbordats i no arriben a tot, i les famílies improvisen pedaços que només els permeten mantenir el cap fora de l’aigua a base de lluita i solitud", afegeix Cebrian.

La primera vegada que Mariona Esplugues va trepitjar la consulta d'un psiquiatre tenia 10 anys. L'home va preguntar-li si sabia multiplicar i, quan ella es va posar a plorar, li va donar una coca-cola. Han passat dues dècades des d'aquell moment, que ara Esplugues es mira amb sentit de l'humor i, fins i tot, ha transformat en teatre. Ella és l'artífex de Boja, un espectacle que va arrencar amb només dues funcions programades al Teatre Eòlia i que ben aviat es va convertir en un petit fenomen: des d'aleshores, ja fa més de quatre anys que es representa. Reconegut amb el premi BBVA de teatre 2025 i amb el premi al millor espectacle per a joves de la Mostra d'Igualada 2025, el muntatge arriba el 10 de febrer a La Villarroel, on celebrarà la funció número 100 i on es podrà veure fins a l'1 de març.

La conselleria valenciana de Sanitat, el ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carles III han posat en marxa un estudi per avaluar l'impacte de la dana en la salut mental de la població de la zona afectada. El projecte, que es desenvoluparà durant els pròxims tres anys, intentarà detectar l'aparició de problemes com ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i dificultats en el desenvolupament d'activitats quotidianes.

“Em sentia molt diferent de tothom, tenia la sensació de sentir-me dèbil a l'escola i vaig desenvolupar ansietat i molts sentiments de tristesa”, explica la Mireia, que ara té 23 anys i recorda com va ser gestionar l’ansietat i la depressió durant l’adolescència. “Em quedava a classe, no sortia al pati, arribava tard, no tenia ganes de parlar amb les amigues. Tot semblava normal, però internament estava malament i em vaig anar aïllant”, comenta sobre els atacs d’ansietat que van aparèixer als catorze anys i que no va poder verbalitzar fins als setze.

Una de les moltes lliçons que va deixar la pandèmia de covid-19 és que cal cuidar i protegir la salut mental dels joves, ja que el seu malestar emocional ha augmentat des de la irrupció del coronavirus, ara fa sis anys. Malgrat que cada cop hi ha més conscienciació sobre aquesta problemàtica i en conseqüència es destinen més recursos públics a revertir la situació, les dades mostren que hi ha un elevat nombre d'estudiants catalans que continuen patint. Entre el 2024 i el 2025, per exemple, un 30,6% dels estudiants d'entre 16 i 22 anys a Catalunya han tingut pensaments suïcides, és a dir, gairebé un terç han pensat en el suïcidi, se l'han plantejat o fins i tot l'han planificat. A més, un de cada quatre (25,9%) s'ha autolesionat i un de cada deu (10,6%) ha intentat suïcidar-se.

Gairebé mig milió de catalans van rebre atenció especialitzada per trastorns de salut mental entre el 2010 i el 2019, abans que la pandèmia incrementés el malestar emocional de la ciutadania. Durant aquest període es van prescriure 67 milions de medicaments per tractar aquestes malalties, dels quals una cinquena part van ser només antidepressius. Això són 15,7 milions d'antidepressius en 10 anys, segons un estudi liderat per l’Hospital Clínic de Barcelona. Es tracta de la fotografia més precisa feta fins ara de l'estat de l'atenció a la salut mental a Catalunya, de la qual es deriven conclusions com que la manca de professionals és cada cop més gran i que hi ha una elevada "càrrega prescriptiva" que, en part, busca resoldre la falta de professionals del sistema.

El sexe, l'edat i el codi postal també condicionen la manera com es gestiona el malestar o s'encaren els múltiples problemes del dia a dia. A Barcelona, ser dona, jove i viure en districtes amb una renda mitjana més baixa predisposa a patir més ansietat, segons es constata a l'informe sobre la salut dels barcelonins que elabora anualment l'Ajuntament. Aquest any l'atenció primària ha identificat 29.482 casos nous d'ansietat respecte a l'any anterior, dos terços dels quals (18.854) s'han diagnosticat en dones. 

Després d'uns anys marcats per la pandèmia, que va aguditzar el malestar emocional i va fer detonar els trastorns de la salut mental de molts catalans, l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) amb dades del 2024 constata una baixada d'aquesta problemàtica. Si el 2022 l'11% de la població de més de 15 anys comunicava tenir símptomes compatibles amb la depressió o sentir malestar emocional intens, actualment aquest percentatge s'ha reduït a la meitat (5,8%).

Hi ha una generació que viu amb l’aigua al coll i el cor accelerat. Una generació que ha crescut entre pantalles i incerteses, que mira al futur amb un somriure cansat i una pregunta als llavis: “Com hem d’aprendre a viure si tot sembla massa?”

La periodista barcelonina Glòria Serra, coneguda pel programa Equipo de investigación (La Sexta), ha explicat al pòdcast de RAC1 Sense filtres el problema de salut mental que la va portar a buscar ajuda professional quan tenia 23 anys. En una conversa amb la periodista Marta Cailà, la tertuliana d'El món a RAC1 ha detallat com és viure amb agorafòbia. "Sentia que travessar el carrer em posava en un perill molt alt, com si algú m'hagués dit que saltés d'un edifici", recorda.

Acompanyar l'alumnat més enllà de l'aprenentatge acadèmic és avui una prioritat compartida pel sistema universitari català. Les universitats són espais de coneixement, però també d'emocions, de reptes vitals i de convivència, i per això cada cop més centres situen el benestar psicològic i emocional al centre de la seva acció educativa.

Parlar del que ens passa no sempre és fàcil, sobretot quan es tracta d'emocions o situacions que generen malestar. Però cada cop hi ha més espais pensats perquè infants, adolescents i joves puguin expressar-se, demanar ajuda i rebre suport emocional sense por ni prejudici.

Les escoles i instituts de Catalunya reconeixen cada cop més que l'educació emocional és tan essencial com l'aprenentatge acadèmic. El benestar mental i emocional és la base per a un aprenentatge significatiu i per al desenvolupament personal i social de l'alumnat. Per això, el Departament d'Educació impulsa diferents programes i recursos que situen la cura emocional al centre de la vida educativa, tant per a l'alumnat com per al professorat.

A Catalunya, més d'un milió de persones conviuen amb algun trastorn mental. Les xifres criden a l'acció: gairebé una de cada quatre persones majors de quinze anys declara patir malestar emocional, i entre la població infantil –de quatre a catorze anys– un 7,4% reconeixen tenir algun problema relacionat amb la salut mental.

Al vestíbul de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), una pluja de papers doblegats omple una urna de vidre. Al capdamunt, un missatge demana als espectadors que escriguin "un petit moment de felicitat" que podrà ser llegit en públic. Adolescents de l'Institut Sunsi Móra, de Canet de Mar, s'apilonen al voltant de la taula, amb els bolígrafs a punt i els riures encomanadissos propis de l'edat. "En tinc dos. Tu què has posat?", pregunta una d'elles. "No t'ho dic però és obvi, tia. Posa els dos!", li respon l'altra. Els nois, potser més tímids o potser menys entusiasmats, se les miren de lluny, però de tant en tant un d'ells s'apropa a la taula i compleix la missió encomanada. Tots ells conformen el públic que aquest dijous ha assistit a una funció escolar de Tarsius, un espectacle de Lara Díez Quintanilla dirigit per Ferran Carvajal i que aborda, de cara i sense subterfugis, el suïcidi juvenil.

Cada vegada més estudis i experts alerten que el suïcidi és més freqüent entre els nostres joves. Les dades ho corroboren: el suïcidi s’ha convertit en una de les principals causes de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys. A més, gairebé un 20% dels adolescents ha pensat en el suïcidi en algun moment de la seva vida, segons un informe sobre salut mental elaborat per la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Paral·lelament, segons un altre informe impulsat per l’IDIAPJGol, els casos d’autolesió entre infants i joves d’entre 10 i 24 anys han experimentat un augment alarmant del 267% entre els anys 2013 i 2022.

El 6 de juliol del 2021 l'alcaldessa de Berga des del 2015, Montse Venturós, anunciava que deixava l'alcaldia per la depressió que patia des de feia sis mesos i que va fer que s'agafés la baixa. En una roda de premsa a la capital del Berguedà, l'alcaldessa de la CUP justificava la seva sortida per la necessitat de recuperar-se i la impossibilitat d'assumir les responsabilitats que implica el càrrec que fins aleshores ocupava. Quatre anys més tard, Venturós ha trencat el silenci i en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio ha donat detalls de com va viure la malaltia mental que la va apartar de la primera línia política.

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la primera convocatòria del programa Eixart. Art i Salut, una iniciativa conjunta dels departaments de Cultura i de Salut que vol acostar l'art contemporani als centres d'atenció primària i als usuaris. Tres artistes han participat en aquesta primera edició per crear als CAP de Lleida, Amposta i Vic un projecte de recerca i creació al voltant de problemàtiques com la soledat, el dolor crònic i la cura dels cuidadors.