"Ara el món sencer ja sap que el meu fill és víctima d'una injustícia, i no ha comès aquests crims de què se l'acusa", proclama orgullós Idriss Radi, pare del periodista marroquí Omar Radi. L'any passat la justícia del Marroc va condemnar el seu fill a sis anys de presó per haver comès un delicte sexual, cosa que les ONG de drets humans consideren una fabricació del règim. Ara se sent reivindicat, després de la resolució aprovada la setmana passada pel Parlament Europeu, que exigeix l'alliberament dels reporters presos al país nord-africà, i que menciona expressament el cas del seu fill, de 36 anys.

Dos mesos i mig després que el president de Tunísia, Kaïs Saïed, s'atorgués poders absoluts fent una lectura molt dubtosa de la Constitució, aquest dilluns s'ha presentat per fi un nou executiu amb el seu segell exclusiu. La primera ministra serà Najla Bouden Romdhane, una geòloga que havia exercit com a alt càrrec al ministeri d'Universitats. El seu nomenament és tota una fita històrica, ja que no només és la primera dona a ocupar aquest càrrec a Tunísia, sinó a tot el món àrab. Bouden presidirà un gabinet format per 24 ministres (16 homes i 8 dones) amb un perfil marcadament tecnocràtic.

Algèria celebra aquest dissabte unes eleccions anticipades que han estat rebutjades pel moviment antirègim del Hirak i per l'oposició no afí al règim, que denuncia una onada de repressió d'activistes. Es tracta de les primeres legislatives des de l'alçament popular del febrer del 2019 contra el cinquè mandat d'Abdelziz Bouteflika, que el va portar a retirar-se després de vint anys al poder. El moviment de protesta va desencadenar una transició amb mobilitzacions massives i pacífiques setmanals que reclamaven un canvi de règim, un procés sense precedents des de la descolonització de França i que va quedar aturat amb la pandèmia, quan la mobilització va entrar en el que es va definir com a treva sanitària.

Activista feminista i membre de la direcció de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, que va ser premiada amb el Nobel de la pau el 2013, aquesta activista de 30 anys confia que Tunísia acabarà la fràgil transició, una dècada després de la revolució que va fer caure Ben Ali.

Avui fa deu anys que Mohamed Bouazizi, un jove venedor ambulant d’un poble de l’interior de Tunísia, es va calar foc per protestar perquè la policia li havia confiscat la parada de fruita. El seu sacrifici es va convertir en un símbol de la humiliació a mans d’uns estats corruptes i despòtics que robaven el futur dels seus joves. L’espurna va encendre la metxa i deu dies després de la mort del venedor l’onada de manifestacions i vagues generals massives obligava el llavors president tunisià, Zine al-Abidine Ben Ali, a fugir en avió a l’Aràbia Saudita. La gent havia guanyat la partida al dictador i l’exemple va córrer com la pólvora i va encomanar el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient: Egipte, Líbia, Bahrain, Iemen i Síria posaven la paraula revolució a l’ordre del dia. La dècada següent, però, ha sigut de dolor i contrarevolució, amb la guerra de Síria com un espantall, però els problemes de fons seguien i la llavor de la revolta va tornar a germinar l’any passat a Algèria, el Líban i l’Iraq.Una segona onada que s’ha hagut de posar en pausa per la pandèmia.

“De quin país ve vostè? Ja ha fet quarantena? On l’ha fet?”, pregunta amb un punt insolent el guàrdia de seguretat d’un banc al notar l’accent estranger d’un client. A Tunísia, un dels països que la primavera passada van gestionar més bé el perill de la pandèmia del nou coronavirus, els pocs turistes o tunisians residents a l’estranger de visita són víctimes de les mirades amb recel.

Algèria s'endinsa en territori desconegut. Segons ha informat l'agència de notícies estatal algeriana, aquesta matinada ha mort d'una aturada cardíaca el general Gaïd Salah, cap de l'estat major i home fort del país després de la dimissió del president Bouteflika al mes d'abril.

El règim algerià ja disposa d'un nou president, després de la celebració d'unes eleccions contestades al carrer i que han suscitat molts dubtes tant dins com fora del país. Abdelmajid Tebboune, un veterà ex primer ministre de Bouteflika, serà l'encarregat de pilotar una transició cap a una destinació encara indefinida. Tanmateix, l'elecció del nou president no suscita cap esperança entre el Hirak, el moviment de protesta que lliura un pols amb el règim des del febrer passat i que considera Tebboune un titella. Poc després de l'anunci dels resultats, milers dels seus seguidors s'han concentrat a les principals ciutats del país, i ja és el 43 divendres consecutiu.

És insòlit sentir crítiques al Marroc que vagin més enllà del govern i que apuntin directament a la monarquia. És una línia vermella que han travessat els rapers locals Weld l’Griya 09, Lz3er i Gnawi amb la cançó Visca el poble, que s’ha fet viral en poques setmanes. El videoclip, publicat el 29 d’octubre, ja acumula gairebé setze milions de reproduccions a YouTube i ha aconseguit sorprendre els marroquins per la contundència de la lletra. “Déu, pàtria i el tercer que se’n vagi”, canta un dels músics, en referència al rei Mohamed VI.

L'expresident de Tunísia Zine El Abidine Ben Ali ha mort aquest dijous en un hospital de l'Aràbia Saudita, on vivia exiliat des que va ser derrocat per les revoltes populars del 2011 que van sacsejar el país magribí, la llavor de l'anomenada Primavera Àrab, que finalment només va florir en aquest país, que precisament acaba de celebrar eleccions democràtiques. Ben Ali, de 83 anys, tenia un càncer de pròstata que el va obligar a passar els últims anys de la seva vida en tractament i amb ingressos hospitalaris que en diferents moments havien fet córrer rumors sobre la seva mort.

Les urnes han ofert una sorpresa majúscula a Tunísia. Kaïs Saïd, l'impertorbable tertulià i professor de dret constitucional, és el gran favorit per convertir-se en el pròxim president de Tunísia després d'imposar-se amb claredat a la primera volta de les eleccions presidencials celebrades diumenge passat. El seu rival serà el magnat populista Nabil Karoui, que està en presó preventiva acusat de frau fiscal des de pocs dies abans de l'inici de la campanya electoral. Tots dos són 'outsiders' de la política tunisiana i no han ocupat mai cap càrrec públic. La seva victòria representa tota una bufetada a l'elit política que ha gestionat el país des de la revolució del 2011.

El Consell Constitucional d’Algèria ha confirmat aquest diumenge la “impossibilitat” de celebrar eleccions presidencials el 4 de juliol, tal com s’havia anunciat. La cancel·lació suposa una victòria moral per a la societat civil, que des del mes de gener ha mantingut mobilitzacions multitudinàries a favor de la democratització del país i ha fet crides al boicot a les urnes a causa de la desconfiança en la transparència del procés. «No hi ha eleccions amb la banda ni amb 'le pouvoir'!», «Cap diàleg amb la banda ni amb 'le pouvoir'», cridaven durant la marxa del divendres passat els manifestants. Ni el Ramadà ha fet que els algerians abandonin el carrer per denunciar que els hereus del règim segueixen copant els alts càrrecs de poder dos mesos després de la dimissió forçada de l'octogenari dictador Abdelaziz Bouteflika.

renunciés a la presidència

El president algerià, Abdelaziz Bouteflika, va anunciar ahir a través d’un comunicat que dimitirà abans de la fi del seu mandat, el 28 d’abril. El veterà rais, de 82 anys i afectat per un delicat estat de salut, ha cedit finalment a les pressions del carrer i l’exèrcit i renuncia a tutelar el procés de transició que ell mateix va prometre el 12 de març. La població no va celebrar una notícia que ja donava per descomptada fa dies i que considera insuficient, ja que demana la caiguda de tot el règim. De fet, durant les últimes hores s’han multiplicat a les xarxes socials les convocatòries per a una nova manifestació gegant divendres.