Aquesta setmana hem tornat al 2015 perquè Zuckerberg també vol ser un techbro. És una notícia molt agra que Meta abandoni el sistema de verificació de continguts professional que van implementar el 2016, precisament per l’impacte que van tenir les xarxes socials en la campanya electoral estatunidenca. Avui Zuckerberg té unes quantes raons econòmiques i polítiques per ballar-li l’aigua al mateix senyor a qui li van tancar el compte després de l’assalt al Capitoli de 2021. La mesura forma part del ball de festeig al proper inquilí de la Casa Blanca. En un altre compàs, també incorpora a la companyia nous directius alineats amb Trump, com és el cas de Dana White. 

L'alcaldable amb el suport de Ciutadans, Manuel Valls, ha parlat aquest matí de la proposta electoral "d'un nou líder bolivarià". "No és Maduro, ni Iglesias ni Colau, sinó Ernest Maragall", ha assegurat l'ex primer ministre francès, que ha acusat el candidat d'ERC de "radicalitzar-se cada dia més", i ho ha exemplificat amb el fet que hagi "proposat l'expropiació de tots els pisos buits".

Cartells electorals manipulats, tuits de candidats difosos des de perfils falsos i propostes inexistents. Des que va començar la campanya, l’ARA i altres mitjans han rebatut les mentides que els candidats han propagat en mítings i debats. Però les fake news també han circulat per les xarxes socials amb falsedats contra de tots els partits, sense excepció.

En la seva cerca intensa del vot útil de cara al 28 d’abril, Meritxell Batet repeteix sempre una frase que s’ha convertit en un lema de campanya: “Quan a Catalunya ha guanyat el PSC, hem pogut governar a Espanya”. La sentència, que va fer servir en el seu minut d’or al debat de TV3, no és certa. Si bé els socialistes han cimentat les seves victòries a Espanya en excel·lents resultats a Catalunya (el cas més evident, els 25 escons de Carme Chacón el 2008), no sempre que el PSC ha guanyat a la comunitat el PSOE ha pogut governar. De les sis legislatures que els socialistes han estat fora de la Moncloa, en tres el PSC es va imposar a les generals a Catalunya. Les primeres van ser el 1977. La victòria d’Adolfo Suárez a tot l’Estat no es va reproduir aquí, on el PSC s’estrenava imposant-se a Pacte Democràtic per Catalunya, la formació en què s’incloïa CDC. El 1979 el triomf socialista, compaginat amb el de Suárez, va tornar a produir-se, fet que va instaurar una hegemonia a Catalunya que duraria fins al 2011. Ja el 1996, en les eleccions que van catapultar José Maria Aznar a la Moncloa, Narcís Serra va aconseguir mantenir el primer lloc del PSC. Quatre anys després va repetir victòria, i va ser l’única comunitat amb Andalusia i el País Basc que resistia a la majoria absoluta d’Aznar. El PSC té l’oportunitat diumenge de tornar a guanyar les eleccions generals a Catalunya, i Sánchez és el favorit per fer-ho a l’Estat. Malgrat això, no sempre que el PSC ha guanyat el PSOE ha governat.

Després d’un primer debat en què va limitar-se a resistir els embats de PP i Ciutadans per sortir-ne airós, el president del govern espanyol i candidat del PSOE a la reelecció, Pedro Sánchez, va optar per un perfil més agressiu en el segon debat, el que es va celebrar dimarts a Atresmedia. Una agressivitat, però, que el va portar també a intentar atacar PP i Ciutadans amb un paper que ell va fer passar com a document oficial de la Junta d’Andalusia però que en realitat era només l’escrit d’un particular. Concretament, en una crítica a Albert Rivera i Pablo Casado per haver acceptat els vots de Vox a Andalusia per poder fer fora Susana Díaz, Sánchez va assegurar que la Junta d’Andalusia que governen tots dos partits ja actuava seguint els postulats de l’extrema dreta que lidera Santiago Abascal. El document que mostrava en pantalla -i que Sánchez va fer passar per una carta emesa pel govern andalús- era en realitat la carta que un particular, emparant-se en la llei de transparència, adreçava a la Junta d’Andalusia reclamant informació sobre la qualificació dels professionals que avaluen les víctimes de violència masclista a la comunitat autònoma. Ahir el president de la Junta, Juan Manuel Moreno, va exigir a Sánchez que rectifiqués i va subratllar que, tot i que la Junta està obligada a transmetre la demanda d’informació que els arriba, els treballadors afectats per la pregunta d’aquest ciutadà tenen dret a objectar: “No tenen per què respondre si no volen”.

Què diuen les enquestes de les eleccions generals 2019?

El president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar fa dos dies que el tractament dels presos polítics mostra que “el nivell de democràcia” a Espanya “és el de Turquia”, una afirmació que va en contra de tots els indicadors internacionals. Un dels més prestigiosos, elaborat pel think tank V-Dem, col·loca Espanya en el lloc número 35, tot i que alerta d’un retrocés molt acusat en llibertat d’expressió. Turquia, en canvi, apareix en la posició 150 d’una classificació amb 178 països. Espanya està entre els països que tenen una qualitat democràtica d’entre 0,60 i 0,80 sobre 1, franja en què també hi ha països com Grècia i els Estats Units, mentre que Turquia, amb una fiabilitat de 0,10, està a la lliga de Rússia, Nicaragua, Veneçuela i el Congo. El rànquing de The Economist, un altre dels referents en aquest sentit, ni tan sols considera Turquia com una democràcia plena, sinó com un “règim híbrid”. En canvi, considera Espanya el 19è país en qualitat democràtica -deu llocs per sobre de França-, amb una puntuació mitjana de 8,08 sobre 10. Turquia, amb un 4,37, és al lloc 110. De fet, a Turquia hi ha milers d’opositors empresonats i centenars de periodistes crítics també entre reixes. A més, el país no publica xifres oficials sobre violència de gènere i té un consell religiós que recomana no fer-se petons en públic. L’any 2016 l’executiu d’Erdogan es va arribar a plantejar perdonar els abusos sexuals a menors si l’abusador i la víctima es casaven.

Tot va començar amb l’Aquarius. El president del Partit Popular i candidat a les eleccions del 28 d’abril, Pablo Casado, va acusar Pedro Sánchez d’haver “causat un efecte crida” amb l’acollida dels refugiats que van ser rescatats pel vaixell de l’ONG Open Arms. Una tesi que va expressar quan van passar els fets, el juliol del 2018, i que ha mantingut en campanya. Des de Las Palmas, el líder popular va denunciar que, sota les ordres de Sánchez, “l’arribada d’immigrants sense papers” a l’Estat havia “augmentat un 170% respecte al 2017” i que es tractava de la “pitjor onada migratòria des de la crisi de les pasteres” l’any 2006. Si bé és cert que durant el 2018 van arribar més persones migrades (52.795) que durant la “crisi” esmentada (39.180), no és del tot exacte que amb Sánchez a l’executiu la taxa d’immigració hagi crescut un 170% més. L’any 2018 van arribar a Espanya 59.048 migrants, un 129% més que l’any 2017, quan van ser 25.786. Un creixement elevat, tenint en compte, a més, que el còmput dels anys 2015, 2016 i 2017 és inferior al total de persones que van entrar al país el 2018. La xifra de Casado, però, sí que s’acosta al nombre de persones que van entrar per via marítima a Espanya en tot l’any: un 165% més que el període anterior, segons dades d’Interior. De fet, només el 2018 Espanya va rebre més migrants per mar que en els set anys anteriors. Sigui com sigui, Casado obvia una dada clau: la meitat del període que esmenta era sota un govern del PP.

El president Quim Torra ha denunciat aquesta setmana l’intent dels mitjans de comunicació d’invisibilitzar JxCat. “Qui és que no apareix? Nosaltres, JxCat”, va dir des del Maresme, lamentant l’intent de silenciar sobretot l’expresident Carles Puigdemont. Sobre el temps que els mitjans estan dedicant a cada partit encara no hi ha dades oficials, però sí que es pot fer un seguiment diari de la premsa. A l’ARA, per exemple, des que va començar la campanya, JxCat ha tingut sempre un espai propi destacat. Majoritàriament, una pàgina per dia, tot i que en dues ocasions va tenir dues pàgines: una va ser per a l’entrevista al seu cap de llista, Jordi Sánchez, que també va merèixer la portada del diari. Un únic dia la informació va quedar reduïda a una peça petita. Un espai, en conjunt, similar al que ha tingut fins ara ERC. A El País, per tenir una referència d’un mitjà editat a Madrid, JxCat ha tingut presència pròpia en dos dels set dies que portem de campanya. Les últimes dades oficials sobre la presència dels partits als mitjans són les que va recollir el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en l’informe de l’últim quadrimestre del 2018. A Catalunya Ràdio, la marca PDECat i JxCat va ser la que va tenir més espai de tots els partits, superant el PP. A TV3 i RAC1 va ocupar la tercera posició, per darrere de Ciutadans i PP, mentre que a 8TV va ser el quart i a TVE Catalunya el cinquè. Una presència que no incloïa totes les referències al govern de Quim Torra.

En un context de preocupació creixent per la difusió de desinformacions, l’ARA referma la seva voluntat de defensar un periodisme basat en la factualitat integrant-se en la plataforma Comprobado. Es tracta d’una iniciativa de periodisme col·laboratiu que treballarà per desemmascarar les anomenades fake news que corrin per la xarxa, amb un ull especialment posat en els períodes electorals. L’objectiu és detectar tant aquelles declaracions de polítics que no estan sustentades pels fets com la difusió de continguts que es fan circular per les xarxes socials públiques, com Twitter o Facebook, o bé opaques com WhatsApp.