Salustià Álvarez, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat, ha mort aquest dimecres al migdia. Nascut a Porrera el 1960, Álvarez havia treballat com a enòleg en diferents projectes, actualment el personal, Álvarez Duran, però també al celler Vall Llach. Va ser “l’home de confiança d’Enric Costa i Lluís Llach del 2001 al 2013, en els anys en què l’un treballava a Vic com a notari i l’altre estava fent concerts”, explica Albert Costa, copropietari del celler juntament amb Isa Serra.

Entrevisto l’elaborador Josep Grau (Barcelona, 1965) al Bar Milagros, on tastem dos dels seus vins, el blanc Granit, de garnatxa blanca, i el negre La Florens, de garnatxa negra. Els maridem amb un plat de pèsols amb espardenyes i amb els famosos cigrons amb calamarsets. Les fotos, les fem en una de les vinyes més preuades, a El Pas de l’Estudiant, prop de Capçanes, on hi ha ceps del 1907. El Josep elabora un total d’onze vins, que són quatre blancs, sis negres i un rosat, la majoria dins de la Montsant i també dins de la DOQ Priorat. I això que s’hi va posar fa només 23 anys, el 2003. Al Priorat, n'hi porta deu. Va decidir canviar de vida quan en tenia 50 perquè volia aconseguir el seu somni, i avui diu que ja l’ha complert. Els seus vins es venen entre els 13, 20 i 60 euros. El més car, el Carenes, blanc. En total, Josep Grau elabora 135.000 ampolles anuals.

Entrevisto l’elaborador Álvaro Palacios al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú un divendres al vespre. Unes hores després, hi menjarà acompanyat de la gent que vol compartir els seus vins en un sopar antològic, tant pels plats com pels vins que s'hi serveixen. L'Álvaro s’expressa en castellà i en català alhora. Fa molts anys que viu a Gratallops, i coneix la llengua i li agrada. Diu que té treballadors al celler que han fet castells, i s’interessa per la colla castellera de Vilanova, els Bordegassos.

Entrevisto l’elaboradora Sandra Doix (Poboleda, 1984), del celler homònim de Poboleda (DOQ Priorat) a la fira Barcelona Wine Week, i la fotografiem a Poboleda, a les seves vinyes. La Sandra treu al mercat un volum de 12.000 ampolles, amb sis referències diferents, i és un dels cellers de la DOQ Priorat que està en fase de creixement.

“Quan creixes anant a buscar tomàquets amb l’avi, ho fas també amb uns valors i amb una identitat gastronòmica”. Martí Mestre Domènech és un jove cuiner format a la Università di Scienze Gastronomiche di Pollenzo, a Itàlia, que ha tingut la sort de tenir escola a casa, al Priorat. “Que l’altre avi i la mare estiguessin al capdavant de l’Hotel Hostal Sport em va despertar definitivament la curiositat per la gastronomia”. Avui, amb el seu col·lega Andrea Picchione, a qui va conèixer a les aules de la universitat del moviment slow food, fan de cuiners nòmades; viatgen al lloc, el llegeixen, el comprenen, i després el cuinen de la manera més honesta i sincera, amb “minimalisme contundent”, matisa. A la universitat va aprendre que “la gastronomia ho és tot perquè hem evolucionat a través del menjar”. I afegeix: “Cuinar és prendre consciència del món en què vivim; és un procés de transformació d’aliments que comença amb un tubercle”.

“El canvi climàtic es tradueix en més hores de sol i calor i menys pluja. Si és persistent i els estudis científics són precisos, segurament un dels grans revulsius que hi pot haver al Priorat és l’auge dels blancs. Plantarem varietats més adaptades. I, en aquest escenari, sembla que les blanques tenen cada vegada més presència i atractiu”, reflexiona Salus Álvarez, president de la DOQ Priorat. Creu que podrien arribar a representar entre un 30% i un 40%, en els propers 20 anys. “Les varietats blanques sobre sòls de llicorella tenen un molt bon comportament. Plantades en alçada, amb un pH baix, donen vins amb estructura i mineralitat”, comenta l’enòleg Jordi Vidal de La Conreria de Scala Dei. Primera Vinya, 100% garnatxa blanca, és un Vi de Vila que ha fet el salt a Vinya Classificada per les virtuts excepcionals del lloc d’origen, coronant un turó. Fa gairebé vint anys va obrir el camí dels blancs amb Les Brugueres. És conscient de tots els reptes que afronta el sector, però no s’acovardeix: “Estem en una rampa de baixada a nivell mundial, però la DOQ Priorat, com a zona reconeguda a tot el món, té un flotador que ens manté o ens fa baixar més lentament”. Vidal pensa que es pot esquivar la crisi “si seguim creant vins expressius i amb molta identitat”.

"El Priorat és una gran terra i els blancs tenen una personalitat tan gran com els negres. És difícil de predir però potser sí que el futur serà blanc i serà bastant divers, perquè hi ha estils i perfils molt diferents, però tots són priorats, amb un mineral que el fa salí i llarg en boca i una gran capacitat d’envelliment. Quan són vells, són molt especials”. Ho diu l’enòleg Joan Sangenís, del celler Cal Pla, un dels històrics de la DOQ Priorat, amb vinyes a Porrera. Seu és un dels blancs més carismàtics de la regió, Mas d’en Compte, cupatge de garnatxa blanca, picapoll blanc i xarel·lo. Se li nota el pas per fusta, però és un clàssic que els sommeliers amb visió atresoren. “Els blancs tenen ànima de negre, són intensos, singulars i molt gastronòmics. Al Priorat tenim blancs fins, elaborats a foc lent: els criem amb inox, botes, àmfora... L’embotellem al cap de 10 mesos i el vi va guanyant i guanyant”, comenta l’enòleg Albert Jané, amb celler a la Vilella Alta, mentre serveix dues anyades de Ritme, la 2016 i la 2023, un monovarietal de vinyes velles i “boniques” –ho diu a l’etiqueta– de garnatxa blanca sobre llicorella. Amb els anys, el vi assoleix una maduresa elegant, profunda i equilibrada. “La carinyena blanca fa somriure el Rocafosca 2024, li dona frescor al cupatge amb garnatxa blanca”, matisa Gisela Mira, responsable comercial de Costers del Priorat, al Molar. “Abans l’elaboràvem amb pedro ximenes, però la carinyena blanca fa el vi més vibrant. Preveiem que hi haurà un boom al Priorat ara que la normativa l’empara”, afirma. “Hi ha poca vinya vella de varietats blanques, però se n’han plantat moltes en els últims anys perquè sabem que el vi és molt bo i el catàleg de varietats permeses, ampli”, constata Meritxell Pallejà, viticultora i enòloga a Gratallops.

El somni de l’enòloga Ester Nin és que “el Priorat sigui la primera denominació d’origen qualificada biodinàmica del món”, va afirmar davant del públic assistent al tast del celler organitzat per Blai Rosés dins de la programació del Festival Terrer al monestir d'Escaladei. Nin sosté que també hauria volgut per al Priorat que fos la primera ecològica del món, fet que ha aconseguit la DO Penedès. “I me n’alegro també pel Penedès, perquè jo faig vins a les dues denominacions d'origen; al Penedès, perquè és d'on prové la meva família, i al Priorat, on em vaig establir el 2001", relata Nin, que creu que el vi, en general al món, no viu un dels seus millors moments.

Borja Franco (Barcelona, 1988) va acabar el grau de periodisme el 2010, i des de llavors havia fet documentals de temàtica social, que era l’especialitat que li agradava. No en feia sempre –tothom ja sap que l’ofici és irregular–, i ho combinava amb feines en fundacions dedicades a la integració de menors migrants. I tot això ho feia mentre albergava el somni d’anar a viure algun dia al Priorat, perquè des que el va conèixer va somiar amb fer-ho. Hi tindria una casa, una feina i una família. Avui, explica somrient, ja ho ha aconseguit.

Aquesta és la història del miracle del vi al Priorat, malgrat tot. Els dies 2, 3 i 4 de maig se celebra a Falset el tret de sortida de la trentena edició de la Fira del Vi, que durant tot el mes seguirà organitzant tastos pels diferents cellers del Priorat. L'aniversari arriba en un context bastant complicat: el consum de vi disminueix –els joves no en beuen– i la sequera, que ha marxat, però tothom té clar que tornarà, ha reduït la collita de raïm en un 35%. A aquesta realitat, només li falten les amenaces d'aranzels del president nord-americà Donald Trump, que complicaran l'exportació de vi als Estats Units, un dels països on més vins (i més cars) envia el Priorat. Tot i això, trenta anys després de la primera Fira del Vi de Falset és una bona oportunitat per mirar enrere i fer balanç. L'ARA ha parlat amb algunes de les persones que fa més de trenta anys van creure que la comarca tenia una oportunitat que no es podia deixar escapar i que ho van apostar tot per la vinya, que només pot créixer en aquesta orografia de pendents complicades i dominada per la llicorella, la pissarra autòctona. "El que ha passat al Priorat no podria passar enlloc més", assegura l'enòleg i viticultor René Barbier, gairebé quaranta anys després d'haver adquirit la seva primera finca a la comarca, de la qual només té paraules d'amor. "Al Priorat hi ha una intel·ligència fora del comú", assegura.

L’enòleg Albert Costa i la directora del celler Vall Llach, Isa Serra, confirmen que preparen dues noves línies de producció, alternatives a les que fan al celler Vall Llach. Estaran situades totes dues en una altra finca anomenada Horta Colomer, a la mateixa població de Porrera, on produiran vins amb graduació alcohòlica més baixa, i també te kombutxa, que portarà el nom de La Forastera. A l'Horta Colomer hi tenen vinyes plantades, de la varietat garnatxa, una horta, una granja d’oques i un espai d’esbarjo. Tot al bell mig de Porrera, a poques passes de la plaça de la població, i amb el riu Cortiella, que ara té cabal, passant-hi pel costat. 

Arribo a Porrera un divendres a la tarda amb un cel ennuvolat que encara dona més bellesa a la població de cases arraulides a banda i banda del riu Cortiella. Enfilo la carretera en direcció a Cornudella del Montsant, per agafar un trencall que indica en un rètol el nom del celler Marco Abella. Des de les mateixes portes del celler, es desplega el Priorat en la seva essència: vinyes en bancals entre el cel i la terra. Un paisatge tan estimat i tan feréstec alhora, qualitats que no estan separades sinó unides. Entrevisto l’Olívia Bayés (Vic, 1972) al celler, davant una finestra des d’on es veuen les vinyes que conreen. Al costat de la finestra hi ha un quadre, de dimensions grans, del pintor traspassat Josep Guinovart, amic de la família del David Marco, parella de l’Olívia. El celler Marco Abella (noms de l’avi del David) celebra aquest any vint anys fent vins a la denominació d’origen qualificada Priorat.

Visito la Sílvia Puig un divendres a Gratallops, on té el seu celler, de nom En Números Vermells (DOQ Priorat), que ocupa la seu de l’antiga cooperativa de la població des del 2017. Hi elabora nou referències de vi, sota els noms En números vermells i Ai, ai, ai, aquest últim com a vi jove. Tan bon punt hi entro observo les il·lustracions en aquarel·la de l’enòloga, que són a les parets, damunt de la taula de tast, en forma d’estalvis, i a cada una de les capses de vins que ven. De fet, ella mateixa és l’autora de les etiquetes dels seus vins. La Sílvia és molt inquieta, i apassionada en tot el que fa. Tant et parla de vins com de literatura com de música. En sap un niu, i em diu que a Poboleda, on viu, li deien que s’assemblava a l’escriptora Empar Moliner. Un dia la va conèixer, i van congeniar. Ara fins i tot al seu celler de Gratallops hi té una bota amb el seu nom. Els vins que elabora, que en ven la meitat de la producció a Catalunya, tenen un preu que està al voltant de quaranta-cinc euros, excepte un, l’expressiu Ai, ai, ai, que es mou al voltant dels vint. Està nominada com a millor dona viticultora en els premis Isabel Mijares per a Dones del Vi 2025, que es donaran a conèixer avui, el primer dia del Barcelona Wine Week, a Fira Barcelona.

L’origen del vi de la DOQ Priorat clava les arrels en l’època ibera, però van ser els monjos cartoixans els qui van implementar uns coneixements i tècniques de la viticultura que van arrelar amb força i que han evolucionat al llarg dels segles. Els dominis de la Cartoixa van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat.

Els rosats no arriben a ser ni els de la discòrdia. Ningú no es discuteix ni poc ni gaire per culpa seva perquè sovint ningú no els tria ni hi pensa. Més aviat són els vins refrescants, els que es prenen com a aperitiu abans d’obrir els vins importants. El món es divideix en més de dues opcions, no només blancs i negres. Actualment, cellers de prestigi els reivindiquen i hi aposten malgrat que al mateix temps reconeixen que no seran els més venuts, perquè qui guanya la partida en vendes continuen sent només uns: els negres. Malgrat tot això, hi ha canvis en el món del vi. Alguns sommeliers comencen a dir que els vins negres ja no són els més consumits, que la gent té una nova mirada. I probablement per això hi ha cellers com Clos Mogador, que ha produit per primera vegada un rosat, el Gratallops (DOQ Priorat), fet amb varietats blanques i negres, i amb una criança en tina de fusta gran, de dos mil litres, on passa vint mesos "per donar-li complexitat i baixar la fruita, tal com fa el xampany francès", explica René Barbier, que afegeix que ha rebut la puntuació més alta per un vi a la guia Decanter, 98 punts, i l'ha rebut per aquest vi rosat. I més: cap dels seus vins passa tants mesos en fusta com aquest rosat, i la frase la subratlla per explicar la importància que dona al nou vi.

La història del celler Clos Galena és una història d’amor, llaurada amb esforç i superació. Tot va començar el 1999 quan el farmacèutic i enòleg Miguel Pérez va desitjar fer vins al Priorat. El desig el va inculcar a un equip d’entusiastes que el van acompanyar des de l’inici: l’enòleg Toni Coca, i la seva dona, Merche Dalmau, així que el 2002 ja posaven al mercat el primer vi. El 2013 moria per culpa d’un càncer quan tenia 49 anys, i la Merche es col·locava al capdavant per continuar amb tot allò que el seu marit s’havia proposat. Avui, vint-i-cinc anys després, juntament amb la Merche, hi ha una de les seves tres filles, la Cristina Pérez i, com sempre, des de l’inici, el mateix enòleg i l’Enric Amorós, a les vinyes com a responsable de viticultura. Per celebrar que els mou a tots el mateix entusiasme per fer vins prodigiosos, elaborats amb agricultura ecològica, el celler acaba de treure al mercat el vi Clos Galena. 25 anys d’un somni 2022, una edició limitada de tan sols 1.398 ampolles, elaborat amb un cupatge de les varietats garnatxa, carinyena, syrah i cabernet sauvignon.

En Rafel Domènech Jordà (76 anys) està assegut a les taules del vestíbul de l’Hostal Sport de Falset (c. Miquel Barceló, 6) i saluda els que van entrant per dinar. És el migdia d’un dia entre setmana, i ell fa hores que treballa. Ara està repassant el que té apuntat a la seva llibreta de números. Al menjador interior, en un saló ampli, lluminós, les taules estan vestides amb tovallons de quadradets de colors diferents. Hem demanat per dinar una de les taules que toquen als grans finestrals, per on es filtra la llum de Falset tamisada per la vegetació dels jardins de l’Hostal Sport. La cambrera ens comenta que són les més demanades del restaurant.

Es diu El Pas de l’Estudiant, costa 38 euros i el viticultor Josep Grau l’ha elaborat amb garnatxa peluda, carinyena i garnatxa blanca en una finca que estava abandonada des de feia més de 75 anys, així que el bosc s’havia fet seu el lloc. “La finca es remunta al segle XIX, i hi ha escrita l’expressió "El pas de l’estudiant", que explica la història popular que es refereix a un nen que hi passava mentre es traslladava des de la Serra d’Almos fins a Capçanes per anar a escola”. És a dir, caminava més de cinc quilòmetres a peu. “L’interès que hi devia tenir per fer-ho cada dia!”, explica Josep Grau. Ho fa en un tast de vins que ha tingut lloc al restaurant Coure i en el qual ha presentat gran part dels vins que li han donat reconeixement entre sommeliers, prescriptors i amants del vi.

El vi Cartoixa del 1974 és el model per als vins actuals després de mil i una modes i tendències que han sacsejat durant una cinquantena d’anys el món del vi. Aquesta és la gran afirmació que l’enòleg Ricard Rofes va declarar en la celebració del vi que ha complert cinquanta anys dels Cellers Scala Dei, el primer que es va embotellar en el mateix origen i el més antic del Priorat. Els Cellers Scala Dei estan adscrits a la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, i compten amb la participació en l’accionariat empresarial de Raventós Codorníu. L'aniversari el van celebrar els propietaris a la mateixa cartoixa de Scala Dei, divendres passat, envoltats d'autoritats i també de prescriptors i entesos en el món del vi.

“Mostrem l’austeritat i la duresa del territori, la necessitat de conèixer el lloc. És una portada en blanc que convida al silenci, a contemplar, a badar davant del paisatge, la música, el vi i el Priorat”. Neix Terrer Mgz, una revista impresa, de periodicitat anual, que vol narrar l’esdevenir del Festival Terrer. El dissenyador Gerard Joan, artífex del disseny gràfic, en contextualitza la forma: “Cal ressaltar principalment els acabats. La revista és un apèndix del festival i per això no té una imatge nova i s’articula a través de l’E icònica que identifica el Terrer, simulant un pentagrama i l’orografia”. Tirada de 4.000 exemplars i sensació que no tot està perdut en el periodisme. El paper sosté la màgia d’un territori que avui agonitza per la manca de pluja i l’espoli del riu Siurana. És una edició acurada que distingeix eloqüentment els continguts amb papers i acabats diferents.