La imatge es repeteix des de fa mesos, però en les últimes setmanes la situació s'ha agreujat: les estanteries dels supermercats francesos on hi ha els ous estan buides o mig buides. Comprar-ne no és impossible però potser s'han de recórrer uns quants súpers abans de trobar-ne. El problema de la falta d'ous —un aliment essencial de la cuina francesa— s'explica per un desequilibri cada vegada més gran entre l'oferta i la demanda. El consum d'ous a França ha augmentat un 15% en els últims tres anys, mentre que la producció amb prou feines ha crescut, segons dades del Comitè Nacional de la Promoció de l'Ou (CNPO).

Les dades reflecteixen un intens increment del preu dels ous en els últims mesos. Una dotzena d'ous de mida mitjana, que acostumen a ser els més consumits, ha passat del voltant dels dos euros a més de tres a la botiga. El preu final que té aquest producte bàsic no es pot comparar amb l'encariment que va patir en el seu dia l'oli d'oliva. No obstant això, és una pujada que ha començat a inquietar els consumidors, tot i que el seu impacte a l'índex de preus de consum (IPC), per la ponderació que hi té, és molt poc significatiu comparat, per exemple, amb altres productes bàsics com el pa.

Que el preu dels ous s'ha apujat els últims mesos és un fet contrastable, i la grip aviària, que ha obligat a confinar l'aviram, no ajuda a una rebaixa de preus. Però a més d'encarir-se el preu de la dotzena, també s'ha incrementat la diferència que hi ha entre el preu que es paga en origen –el que cobra el pagès– i el preu que paga el consumidor a la botiga.

Els ous, un producte bàsic de la cistella de la compra, registra un important encariment, especialment des de l'agost per la conjunció de dues variables: l'increment del consum i, més recentment, la grip aviària. A conseqüència de tot plegat, la dotzena dels ous més habituals, el de mida mitjana, s'ha situat en origen en els 2,40 euros, quan a principis d'octubre estava a 1,90, fet que significa un 26% d'increment, segons les dades de la Llotja de Bellpuig, una de les principals del país. Altres mides, com la XL, també han registrat la mateixa evolució, amb 2,88 euros la dotzena, una alça de gairebé el 20% en dos mesos. Això fa que la dotzena dels ous més habituals, els de talla mitjana, a la botiga superin de llarg els tres euros, quan no fa gaires dies es movien entorn dels dos euros.

El ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat el confinament, a partir d'aquest dijous, de l'aviram que es cria a l'aire lliure a totes les explotacions de l'Estat. La mesura representa "un reforç" de les mesures preventives per controlar l'expansió de la grip aviària, segons ha informat el govern espanyol, ja que aquesta és una malaltia viral altament contagiosa.

El preu dels ous més barats del supermercat, de categoria M, ha pujat un 25,2% en només un mes, d'entre 2,07 i 2,10 euros per dotzena al febrer a 2,60 euros al març, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Pel que fa a l'ou de categoria L, l'import ha pujat de mitjana un 15,4% respecte a l'abril del 2024. Aquest increment ja ha alertat els consumidors i els sectors de l'hostaleria i la indústria alimentària, on l'ou és considerat un dels aliments fonamentals.

Els ous de gallina són un dels aliments elementals de la dieta actual. Als supermercats se'n poden trobar de diverses mides, marques i preus, però, segons un estudi recent de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la qualitat varia poc i acostuma a ser alta, tant pel que fa als ecològics com als que no ho són.

Les patates i els ous són dos productes humils, que a la cuina, fregits, aixequen passions, però no és així a les cuines dels restaurants. Molts cuiners sostenen que és una preparació que exigeix infraestructura i equip, per una banda. Per l'altra, l’oli d’oliva té uns preus elevats i els fregits no estan en el seu millor moment nutricional. Així que, posats a pensar en cartes, millor decantar-se per altres preparacions. Les excepcions en els fregits, però, acostumen a ser les croquetes. A aquesta preparació tubular no hi ha argument que l'abati, però avui no parlem de croquetes.

El sector avícola català –dedicat a la producció tant de carn de pollastre com d'ous de gallina– afronta "amb tranquil·litat" el futur immediat, la qual cosa el converteix en una excepció en un sector primari afectat molt negativament per l'encariment de les matèries primeres i l'energia i pels efectes de les altes temperatures i la sequera. Superada l'escalada de costos de producció, les empreses avícoles gaudeixen de "preus sostinguts en el temps de manera molt equilibrada" i un "consum molt correcte per a la producció" actual, explica a l'ARA Joan Anton Rafecas, president de la Federació Avícola Catalana (FAC), la patronal del sector.

El cuiner del restaurant Via Veneto de Barcelona, David Andrés, revela com fer a casa una pizza que no necessita farina, perquè la base la prepara amb ous. El resultat és una preparació que alguns cuiners també anomenen truita oberta, i que és tan senzilla de preparar com de menjar-la.

El Dijous Gras o Dijous Llarder és el primer dia del Carnaval, quan creurem en els manaments d'un rei, Sa Majestat Carnestoltes, que viurà intensament però ho farà pocs dies, perquè el Dimecres de Cendra ens el menjarem en forma de sardina. Com en tota bona festa, el menjar hi té un paper protagonista. Us expliquem com cuinar a casa alguns dels plats més identificatius del Carnaval, i també us en detallem l'origen històric.

Ingredients per a 4 persones

Elaboració

Consell

És una truita que és recomanable menjar-la calenta i acompanyar-la de llesques de pa amb oli d’oliva verge extra, sucades amb tomàquet.

]]>

Ada Parellada, del restaurant Semproniana, revela els trucs perquè la truita quedi o bé melosa o bé cuita.

]]>

El pagès Francesc Font sosté que “llaurar la terra és una pràctica degenerativa, malgrat que, per a la pagesia, llaurar sigui genètic”. Ho diu amb seguretat com a militant de l’agricultura regenerativa, que l’ha portat de l’Empordà a Austràlia i ara a Menorca, des d’on estén la llavor del coneixement amb l’exemple de les finques que dirigeix, Son Felip i Algaiarens. “Deixar de llaurar també em va portar a enfrontar-me a la meva família, en què represento la novena generació”, diu.

]]>

Menjar ous és beneficiós. Si durant molts anys eren els dolents de l’alimentació perquè menjar-ne dos suposa ingerir 385 mil·ligrams de colesterol, xifra que és més que el que s’ha considerat que s’havia de prendre al dia (300 mg), els estudis actuals han demostrat que la ingesta ni d’un ni de dos al dia l’augmenta. A més, l’ou conté colina, que el cos aprofita i converteix en acetil colina, que és un neurotransmissor que permet al cervell donar les ordres dels moviments de detall, de precisió, i que actua en la funció de memorització. Dit amb altres paraules, menjar ous, sobretot el rovell, beneficia la psicomotricitat fina i tenir més memòria.

]]>

El cuiner Valentí Mongay, del restaurant La Salseta de Sitges, proposa aprofitar la temporada de carxofes per fer a casa un plat saborós: carxofes amb cansalada i ou poché.

]]>

1.

Truita de patates

]]>

La cuinera Carme Ruscalleda, directora gastronòmica de l'Hotel Mandarin Barcelona, explica com preparar a casa una recepta que té com a protagonistes els pèsols i els ous.

]]>