El Lleida Llista Blava no es desperta del somni. El conjunt català va derrotar el Sarzana italià (6-3) i es va proclamar novament campió de la WS Europe Cup, l’antiga Copa CERS, revalidant el títol que va aconseguir ara fa un any per primer cop a la seva història. “L’experiència que teníem de la temporada passada és que guanyar un títol resulta molt divertit. Seguim fent història!”, deia exultant Andreu Tomàs, capità del conjunt lleidatà, celebrant el títol amb una estelada lligada al coll.

L’agost del 2010, el Lleida Llista d’hoquei patins tocava fons. Acabaven de perdre la seva plaça a l’OK Lliga i l’equip es quedava amb tan sols dos jugadors a pocs dies de començar la pretemporada. Projectes esportius i econòmics més potents havien seduït la resta de la plantilla i la viabilitat de l’equip passava per aconseguir recompondre'l en un temps rècord. I això és el que van fer l’Andreu Tomàs, actual capità de l’equip, i el seu germà bessó Lluís, el porter, els únics supervivents d’aquella desbandada general. Es van reunir amb el president i l’entrenador per reclutar un grup d’amics i coneguts i intentar, com a mínim, salvar la categoria. Des de les profunditats, van aconseguir aixecar un club que l’any passat va tocar el cel amb l’estic guanyant als penals, contra el Barcelos portuguès (2-2), el primer títol europeu per a un equip lleidatà. Un títol que estan disposats a revalidar aquest mateix cap de setmana.

El 2002 un grup de joves de la casa van escriure un dels capítols més importants de la història del Voltregà. El conjunt osonenc va tombar el Porto, un equip amb un pressupost gegant comparat amb el de l’entitat de Sant Hipòlit, a la final de l’antiga Copa CERS. Els portuguesos, que comptaven a les seves files amb un innumerable llistat d’estrelles contrastades, van imposar-se a l’anada (5-3), però els osonencs van forçar la pròrroga a la tornada (4-2) i es van acabar enduent el títol als penals, quan el porter Quim Casalí va aturar el novè llançament i es va convertir en l’heroi de la nit. Després de 26 anys en blanc, el Voltregà aixecava de nou un títol i ampliava la seva llegenda en el món de l’hoquei sobre patins.