La decisió del Tribunal Suprem britànic de vetar un segon referèndum d'independència a Escòcia ha sigut rebuda amb fredor i perfil baix per part de l'independentisme català. El motiu és que ni l'independentisme més unilateralista ni el més pactista tenen gaires motius per veure alguna escletxa positiva en el nou escenari escocès. L'unilateralista, perquè el govern escocès ha renunciat sempre fins ara a una consulta o a una ruptura unilateral i, per tant, no podrà ser cap mirall a seguir. El pactista, perquè suposa un precedent que el govern espanyol podrà esgrimir per seguir negant un referèndum pactat a Catalunya.

Escòcia no podrà celebrar, de moment, un segon referèndum d'independència, almenys sense comptar amb el permís de Westminster. El Tribunal Suprem del Regne Unit ho ha dictaminat per unanimitat aquest dimecres, en un esperat veredicte sobre el cas que al juny va presentar el govern d'Edimburg.

Nou desafiament a Londres. Política de fets consumats. Nicola Sturgeon ha optat per celebrar un "referèndum consultiu" sobre la independència d'Escòcia, que tindrà lloc el 19 d'octubre del 2023, segons ha anunciat al Parlament d'Edimburg aquest dimarts a la tarda la ministra principal del país, al mateix temps que ha presentat el projecte de llei que l'hauria de fer possible. Sturgeon ha optat per aquesta via, que recorda el 9-N de Catalunya, tot i que també ha escrit avui al primer ministre britànic, Boris Johnson, per negociar la transferència dels mateixos poders que van fer possible el primer plebiscit, que va tenir lloc el 18 de setembre del 2014, i que va ser legal i vinculant.

St. Andrew's Day, festa nacional d'una que es vol profundament europea. "Escòcia comparteix el patró amb països com Grècia i Romania. Aquest és un petit però oportú recordatori de la nostra interconnexió i humanitat compartida", ha dit la primera ministra del país, Nicola Sturgeon, en la segona frase del discurs de cloenda del congrés anual de tardor del Partit Nacional Escocès (SNP), celebrat aquest dilluns a la tarda de manera virtual.

El govern britànic va "evitar activament" investigar si hi va haver cap interferència russa durant la campanya del referèndum del Brexit (2016) i, a més, "va fracassar" a l'hora de protegir el procés de qualsevol potencial acció exterior de Moscou. Són algunes de les conclusions del llargament esperat informe del Comitè d'Intel·ligència i Seguretat (ISC, en les sigles en anglès) del Parlament britànic sobre el possible paper del règim de Vladímir Putin com a agent desestabilitzador de la vida política britànica, que s'ha fet públic aquest dimarts a Londres.

"En el centre del debat hi ha un fet bàsic. El Brexit, i tot el que se'n deriva, té lloc contra la voluntat de la gran majoria del poble escocès, és un afront a la democràcia i representa un canvi material en les circumstàncies a què fèiem front en el referèndum d'independència del 2014." Així ha resumit aquest dimecres a la tarda la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, les raons per les quals ha demanat al Parlament d'Edimburg que doni suport a una moció sobre el futur d'Escòcia que no reclama tant explícitament la demanda d'un segon plebiscit, que també, sinó tenir el principi fonamental del dret a l'autodeterminació, sense que depengui de Westminster, en tant que "el futur d’Escòcia hauria de ser determinat per tots els que hi viuen", ha dit.

Cinc anys després del primer referèndum d’independència d’Escòcia, que es compleixen aquest dimecres, l’estructura constitucional del Regne Unit trontolla gairebé tant com els dies previs a aquella consulta, que es va saldar amb el triomf de les forces unionistes (Partit Conservador, Partit Laborista i liberaldemòcrates) per un marge de poc més de deu punts: 55,3% a 44,7%. I segons va anunciar al Parlament de Holyrood (Edimburg) el 3 de setembre, si s’acompleixen els plans de la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, abans del maig del 2021 -quan s’acabarà l’actual legislatura-, Escòcia convocarà un nou plebiscit, batejat entre els cercles sobiranistes com a Yndiref2.

L'independentisme escocès treu musculatura en la primera manifestació organitzada després que la primera ministra, Nicola Sturgeon, es comprometés a convocar un segon referèndum abans d'acabar la legislatura l'any 2021. La policia no ha facilitat dades dels manifestants, però la xifra pot aproximar-se als 35.000 de l'any passat i que va suposar un rècord en les mobilitzacions sobiranistes. En aquesta ocasió, la marxa també ha transcorregut enmig d'un ambient festiu en què s'han vist banderes escoceses, de la Unió Europea i de Catalunya.

“Esperança”, hope en anglès. Aquest ha sigut l’eslògan que ha presidit al llarg de tot el cap de setmana la celebració del congrés de primavera del Partit Nacional Escocès (SNP), que ha tingut lloc a Edimburg. Esperança en un “futur millor” gràcies a la possibilitat d’esdevenir un “estat independent”, que va quedar definit en el missatge clar i rotund de la primera ministra, Nicola Sturgeon, en la cloenda de la trobada. Per arribar a la independència, però, “la nostra feina ara és aconseguir més suport. I assegurar-nos així que cap govern de Westminster no pugui impedir mai el dret d’Escòcia a decidir”, va dir als conferenciants, emprant una fórmula idèntica a la reivindicació que fa l’independentisme català en la seva demanda davant de Madrid.

La precampanya europea ha començat al Regne Unit sense saber, encara, si acabaran participant o no en les eleccions al Parlament Europeu del mes de maig. El Brexit s’ha convertit en l’última gran demostració del nivell d’europeïtzació dels britànics, ironitzava fa uns dies el professor del King’s College de Londres Anand Menon. La complicada negociació per desfer el Regne Unit de la Unió Europea és la prova més evident de fins a quin punt la integració dels britànics a la UE era més profunda del que es pensaven. Tampoc el Parlament britànic s’havia hagut d’ocupar mai tant de qüestions europees com en aquest últim any de votacions sobre les negociacions de sortida.

1. Sandro Rosell i el seu soci Joan Besolí han estat absolts dels delictes de blanqueig de capital i organització criminal i aquest matí tothom es fa creus que hagin pogut passar-se 21 mesos a la presó per acabar llegint una sentència on hi diu que no s’han pogut provar les acusacions. L’editorial de l’ARA parla d’escàndol que malmet la imatge de la justícia espanyola. No es perdin el perfil que Ernesto Ekaizer fa de la jutge que va denegar fins a 13 peticions de llibertat de Rosell, la jutge Carmen Lamela, la mateixa que va considerar que la baralla d’Altsasu era terrorisme (el tribunal la va contradir) i la mateixa que mirava el mòbil mentre enviava els presos polítics a la presó. Pau Molins, advocat de Sandro Rosell: "No hi havia cap delicte, algú s'ho hauria de fer mirar i revisar els requisits de la presó preventiva".

La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat aquest migdia al Parlament d'Edimburg que el seu govern promourà la celebració d'un segon referèndum d'independència, que "s'hauria de celebrar abans del final de la present legislatura", que es tanca els primers dies de la primavera del 2021.