Jaume Betriu (Coll de Nargó, 1987) ha tornat del seu primer Dakar amb un trofeu sota el braç, el que l'acredita com el millor debutant de la categoria de motos. Anava a aprendre i a acabar-lo i ha tornat amb un 14è lloc que el fa mirar al futur amb optimisme.

La major part dels integrants de la caravana del Dakar s’han mostrat meravellats pels escenaris de la primera edició del Dakar a l’Aràbia Saudita, tot i que uns quants pilots s’han queixat per la velocitat de les últimes etapes. “M’ha sorprès positivament. El desert és meravellós. Hi ha paisatges on fa ràbia anar a tota velocitat perquè et quedaries mirant-los”, explicava Nani Roma, que afegia: “Hem descobert un país fantàstic. Hi venia una mica a la defensiva i m’he trobat amb una gent meravellosa i un escenari ideal per a les curses”.

Laia Sanz somreia divendres, al podi de Qiddiya. Potser és el primer cop en les dues setmanes que s’ha allargat el Dakar que l’hem vist somriure. Era un somriure forçat, perquè no ha sigut el Dakar que esperava. Un ral·li en què en cada etapa calia donar gas a fons, sense gaire tècnica, sense haver de navegar amb aquella finor necessària per evitar despistar-se i perdre molt temps. Potser el fet que l’any passat tornessin tots del Perú amb la idea que el Dakar s’havia de reinventar i que l’organització els prometés que a l’Aràbia Saudita tot seria diferent va generar unes expectatives massa altes. Sobre la moto no s’ho ha passat gaire bé: la caiguda dels primers dies, les sensacions que no arribaven, la classificació que no acompanyava... L’accident que va acabar amb la vida de Paulo Gonçalves va fer que tingués ganes que el Dakar 2020 s’acabés, que volgués tornar a casa. “És molt perillós”, deia, i afegia: “Vull acabar sencera”. Ella, que es passa un any esperant el dia que comenci el Dakar, que es passa deu mesos preparant-se per a quinze dies de competició, tenia ganes que s’acabés.

Ricky Brabec és el nou guanyador del Dakar en la categoria de motos. El pilot nord-americà, que ha completat la dotzena i última etapa del ral·li en el segon lloc, només per darrere del seu company d'equip José Ignacio Cornejo, ha aconseguit convertir-se en el primer nord-americà que guanya el Dakar. En les 41 edicions prèvies no havia guanyat mai cap categoria cap pilot dels Estats Units i, en la 42a, en canvi, n'hi ha hagut dos, ja que a més de Brabec també s'ha imposat en la categoria de side by side Casey Currie, company d'equip dels catalans Gerard Farrés i Armand Monleón.

Aquest divendres el Dakar 2020 arribarà al final. Després de 13 dies intensos (12 etapes més la jornada de descans), els pilots que arribin al podi de Qiddiya assaboriran la glòria que representa acabar el ral·li. En una edició marcada pel tràgic accident del portuguès Paulo Gonçalves, aquest divendres, si no hi ha cap incident d'última hora, el nord-americà Ricky Brabec i el madrileny Carlos Sainz seran coronats com a campions del Dakar en les categories de motos i cotxes, respectivament. Per al pilot de motos, serà el primer, i suposarà posar fi a l'hegemonia de KTM, que feia 18 anys que guanyava; per a Carlos Sainz, per la seva banda, que ja sap el que és emportar-se el trofeu del tuareg, serà el tercer. Aquest dijous, comptant que era la segona part de l'etapa marató, els dos han estat conservadors, i afronten l'última etapa amb marge suficient per evitar patir més del compte.

La majoria de pilots tenien l'etapa desena d'aquest Dakar marcada en vermell. Era l'etapa marató, la que els participants preparen amb més cura perquè saben que quan l'acaben no tenen l'ajuda dels mecànics per preparar les màquines per a l'endemà. Així han sortit tots, concentrats, pensant en gestionar bé la cursa sense perdre gaire temps. Però s'han trobat amb el mal temps. Les fortes ràfegues de vent que han afectat la zona de l'Empty Quarter –per on passa la caravana del Dakar– i que impedien que els helicòpters s'enlairessin han obligat l'organització a donar per finalitzada l'especial d'aquest dimecres al quilòmetre 345, és a dir, quan encara quedaven 189 quilòmetres contra el cronòmetre per completar-la. "A causa de l'empitjorament de les condicions meteorològiques (fortes ràfegues de vent), la direcció de la cursa ha decidit interrompre la desena etapa a l'altura del quilòmetre 145", anunciava l'organització, mentre els pilots sortien de la pista i enfilaven, per carretera, el recorregut que els quedava fins a arribar al bivac on faran nit.

Després de no engegar els motors aquest dilluns com a mostra de respecte cap a Paulo Gonçalves, que va perdre la vida diumenge mentre disputava la setena etapa del Dakar, els pilots de motos han reprès la marxa aquest dimarts. Ho han fet en una especial dura per a la majoria d'ells, després d'una jornada de reflexió en què molts van passar un dol curt, però necessari per pair tot el que havia passat el dia abans.

S'intuïa abans que comencés el Dakar que, en la categoria de cotxes, el triomf se'l jugarien tres pilots. I, a falta de quatre dies per al final, els pronòstics es mantenen en peu. Carlos Sainz (Mini), Nasser al-Attiyah (Toyota) i Stéphane Peterhansel (Mini) lluitaran pel triomf sobre quatre rodes fins a l'última jornada. El madrileny és qui ara per ara té més de guanyat: líder de la general des de la tercera etapa i amb tres triomfs parcials en aquesta edició del ral·li, manté el primer lloc de la classificació, tot i els problemes que ha tingut aquest dilluns.

La caravana del Dakar està de dol. Aquest diumenge, durant el transcurs de la setena etapa del ral·li, el portuguès Paulo Gonçalves (Esposende, 5 de febrer del 1979) ha patit un accident que tristament ha acabat amb la seva vida. En el quilòmetre 263 de l'etapa entre Riad i Wadi al-Dawasir, Gonçalves ha caigut i, després de rebre l'avís de l'accident (10.08 del matí) l'helicòpter de l'organització s'ha posat en marxa per arribar al lloc on era el pilot tan sols 8 minuts més tard. Els serveis mèdics han trobat el portuguès inconscient i amb una aturada respiratòria acompanyat per Toby Price. El pilot de KTM, que sortia just darrere del portuguès, ha estat el primer que ha arribat al punt on era Gonçalves i s'ha parat per ajudar-lo. Els metges han intentat reanimar-lo sobre la sorra, sense èxit, i han decidit traslladar-lo en helicòpter a l'hospital de Layla, on han confirmat la notícia de la seva mort.

A finals de setembre, Cyril Despres va dir que deixava l'equip Mini X-Raid i que no participaria en l'edició del 2020 del ral·li i que, en canvi, ajudaria els integrants del programa de joves pilots off-road de Red Bull. Però dies abans de començar s'anunciava que la seva aventura dakariana tindria un tercer capítol: després d'aconseguir 32 victòries d'etapa i cinc triomfs absoluts en moto i d'haver guanyat dues etapes en cotxe, el francès participaria en el Dakar 2020 prenent part en una nova categoria, la dels side by side. Al costat, com a copilot, comptava amb Michael Horn, un aventurer suís nascut a Sud-àfrica que va arribar a l'Aràbia Saudita sense cap tipus d'experiència i només un mes després de ser rescatat del pol Nord, on intentava fer una travessa en la penombra que en aquestes dates hi ha a la zona. Mentre era allà, Despres li va enviar un missatge i li va dir que tenia un bugui per als dos. I pocs dies després, Horn li va contestar: "D'acord, fem-ho". Així, l'anunci de la inscripció de Despres per al Dakar 2020 es va fer esperar fins dos dies abans de l'inici, ja que el francès estava esperant que el seu company d'aventura arribés a temps, directament des del pol Nord, per participar-hi.

Fernando Alonso amb el rostre empolsegat i tens. Aguanta unes brides amb les dents mentre col·loca cinta americana al seu Toyota per acabar la reparació d’emergència que ha hagut de fer amb el seu copilot, Marc Coma. La imatge, la d’un pilot patint al recorregut, és habitual en aquesta cursa; però aquesta serà una de les més impactants d’aquest Dakar, per inusual –no pas per extraordinària–, i perquè qui la protagonitza és tot un bicampió mundial de Fórmula 1, ja que no estem acostumats a veure els corredors d’aquesta disciplina treballant en els seus cotxes.

Al Dakar no hi ha etapes fàcils. O bé són molt complicades, o bé són difícils o bé són complexes. Però fàcils, mai. I si a la dificultat s'hi afegeixen imprevistos, que també n'hi ha, les etapes es converteixen en odissees. Al Dakar, on una petita errada es paga més que cara, patir una odissea representa baixar unes quantes posicions a la general i despenjar-se del tot. I això és el que li està passant a Nani Roma. El de Folgueroles anava a l'Aràbia Saudita conscient que els molts canvis que havia fet aquest any segurament li passarien factura, però no s'esperava tot el que està vivint. Problemes electrònics, amb els frens, amb una porta que s'obria sola mentre estaven en marxa... Aquest dimecres l'amargor va arribar al punt màxim en la quarta etapa, quan es va quedar sense rodes de recanvi després de punxar fins a quatre cops i va haver d'esperar més de cinc hores el camió d'assistència, conduït pel també català Francesc Ester.

"Falten molts quilòmetres" i "Això encara no ha fet més que començar" són dues de les frases que més se senten al bivac del Dakar aquests dies. És cert, portem quatre etapes (de 12) i, per tant, queden molts quilòmetres, molta sorra i moltes sorpreses amagades que poden capgirar la classificació en qualsevol moment. I més en un territori completament desconegut com és l'Aràbia Saudita i els seus paisatges plens de congostos, roques i valls. Però mirant la classificació en motos, Honda està enviant un missatge directe a KTM i està donant forma al relleu de poder. La marca austríaca fa 18 anys que aconsegueix la victòria amb algun dels seus pilots. Els últims quatre anys, de fet, no li ha fet falta cap hiperlideratge i els triomfs li han anat arribant repartits: només Toby Price ha repetit victòria (2016 i 2019), mentre que els altres han sigut per a Matthias Walkner (2018) i Sam Sunderland (2017).

Diuen que són un francès i un portuguès parlant anglès al Dakar. D’entrada, podria tractar-se d’un acudit del malaurat Eugenio, però és la realitat de Stéphane Peterhansel i Paulo Fiuza. Monsieur Dakar, el pilot que més vegades ha guanyat el ral·li més dur del món, estrena en aquesta edició copilot i, per primera vegada en 21 edicions, no es poden comunicar en francès. “Toca acostumar-s’hi...”, deia Peterhansel, sense gaire entusiasme, després d’acabar la primera etapa.

Els organitzadors del primer Dakar de la història en terres saudites tenien clar que els escenaris de la península aràbiga oferien una gran oportunitat per recuperar part de l’esperit original de la prova, nascuda fa dècades per aprofitar la duresa del desert del Sàhara. Per aquest motiu van modificar la manera d’entregar els llibres de rutes, amb la qual cosa es posa en valor la feina de navegació dels copilots en la categoria de cotxes. Un d’ells, l’odenenc Àlex Haro, va demostrar en la segona etapa de la prova el seu talent i va permetre que el sud-africà Giniel de Villiers s’imposés amb el seu Toyota en la categoria de cotxes amb un temps de 3 hores 37 minuts i 20 segons. De Villiers va ser el millor a l’hora de completar els 367 quilòmetres cronometrats entre les ciutats d’Al-Wajh i Neom, al nord del país, uns escenaris de gran bellesa però molt durs.

Tot just fa deu mesos que Fernando Alonso pujava per primera vegada a un cotxe del Dakar. El pilot asturià, dos cops campió de Fórmula 1 i que va deixar la disciplina reina de l’automobilisme per centrar-se en les curses de resistència, s’atrevia a canviar per primer cop l’asfalt per les dunes. Ahir començava a l’Aràbia Saudita la seva aventura en el ral·li més dur del món. I ho feia amb Marc Coma de copilot, que també debuta sobre quatre rodes. L’estrena va ser més que acceptable: un onzè lloc, acabant a quinze minuts del líder. En aquesta etapa inicial, durant alguns moments, van poder competir al mateix ritme que els capdavanters.

Després de trenta anys explorant l'Àfrica i d'una dècada recorrent els paisatges de l'Amèrica del Sud, el Dakar que aquest diumenge arrenca visita un nou continent, l'Àsia, amb el debut de l'Aràbia Saudita. Els problemes que va tenir l'organització l'any passat per fer un recorregut de garanties només al Perú van fer que es decidís introduir un gir amb l'objectiu de trobar un nou lloc per fer que el ral·li torni a l'origen.

“Ja fa molts anys que estic lluitant. Pensava que havia fet cinc Dakars i que no sortiria la possibilitat d’estar en un equip capdavanter”. Albert Llovera, especialista en camions, és tot optimisme, però després de saltar-se les dues últimes edicions del Dakar per una operació a la mà, va pensar que cap dels equips punters del Dakar trucaria a la seva porta. Es va centrar en el Mundial de Rallycross, una modalitat que no li “trinxa” tant les mans, com ell diu, i amb què disfruta com un nen. “Puc derrapar i saltar”, confessa rient. Tants anys picant pedra han servit d’alguna cosa. “He tingut la gran sort que aquest any m’han trucat quatre equips. A molts els havia dit que no, però els últims, quan em van trucar, em van dir que buscaven un pilot ràpid per unir-se al projecte”, recorda.

Demà comença un nou Dakar, amb força participants catalans que buscaran reeixir al nou escenari. Aquests dies tindran tot el protagonisme. Però, a part d’ells, hi ha un grapat de pilots d’aquí que també corren amb èxit notable en altres competicions. Així ha sigut per a ells el 2019.