A l'aigua, als aliments que mengem i al nostre intestí. Els microorganismes són per tot arreu i n'hi ha de molts tipus. Alguns són indispensables per a la nostra supervivència i d'altres, en canvi, són potencialment patògens per als humans, els animals i les plantes. A més, hi ha organismes microscòpics, com els bacteris i els fongs, que es poden desplaçar milers de quilòmetres per l'aire. Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha identificat al Japó una àmplia gamma d'aquests microorganismes procedents del nord-est de la Xina, a més de 2.000 quilòmetres de distància. Es tracta d'una nova via fins ara desconeguda per la qual aquests patògens poden viatjar a regions geogràfiques llunyanes.

No és una crosta fruit d’una caiguda, ni tampoc un herpes... Tot i que s’hi pugui assemblar, l’impetigen és una altra afecció. Concretament, una infecció bacteriana superficial de la pell. I, malgrat que acostuma a ser lleu, pot ser molt contagiosa i s’estén fàcilment a altres zones del cos. És més freqüent en infants d’entre 2 i 5 anys. Tant la humitat com la calor n’afavoreixen l'aparició. Per tant, a principis de tardor, i també a l’estiu, és més habitual. L’Staphylococcus aureus està al darrere de la majoria de casos i, en grau més baix –només un 10%–, l’Streptococcus pyogenes.

La Terra és l’únic lloc de l’univers que, de moment, sabem que conté vida. Aquesta raresa, juntament amb la fascinació que causa que un organisme pugui créixer, alimentar-se, comunicar-se i reproduir-se durant un període finit de temps, ens ha portat a especular quin és l’origen d’aquest procés, i si hi ha intervingut alguna cosa més que l’atzar. Quan el nostre coneixement encara era limitat, omplíem el forat amb explicacions sobrenaturals, però a mesura que la ciència ha anat avançant, hem aconseguit definir els processos biològics bàsics implicats en la vida i, finalment, reproduir-los parcialment al laboratori. Fa unes setmanes, es va aconseguir una nova fita en aquest camp: crear un bacteri artificial que es reprodueix com un de normal.

Fa temps que s'assumeix que hi ha un vincle entre la microbiota intestinal –els microorganismes que viuen als nostres budells– i algunes malalties greus com el càncer, especialment els anomenats colorectals. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han identificat un nou marcador que podria aportar llum sobre el pronòstic dels malalts de càncer rectal localment avançat, gràcies, precisament, a aquest òrgan encara desconegut però que equilibra la salut digestiva i és clau per al sistema immunitari. Aquest indicador es basa en la presència d'un bacteri intestinal, el Fusobacterium nucleatum, i trobar-lo en l'organisme dels que ja han passat per quimioteràpia o radioteràpia suggereix que poden tenir un alt risc de recaiguda.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) va decretar ahir una alerta sanitària a tot l’Estat per botulisme després que es detectessin toxines en un lot de tonyina en conserva amb oli de gira-sol de la marca Dia. El producte va distribuir-se en establiments d’arreu de l’Estat (Astúries, Castella i Lleó, Aragó, la Rioja, Múrcia, Navarra, Castella-la Manxa i el País Valencià). Fonts del departament de Salut informen que també va arribar a Catalunya, però que, per ara, no s’ha detectat cap afectació.

Cada any moren 700.000 persones al món a causa d'infeccions provocades per bacteris multiresistents, però s'estima que la xifra es dispararà fins a 10 milions de defuncions anuals de cara al 2050. La resistència als antibiòtics dels bacteris es postula com una de les amenaces de la salut pública global del futur i, amb l'objectiu de reduir l'impacte d'aquest fenomen, investigadors de dos centres del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) –l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)– uneixen esforços per desenvolupar un nou concepte de vacunes que podrien prevenir l'auge d'aquests microorganismes i alentir la seva acció. Una nova generació de vacunes que podria salvar milers de vides en els pròxims anys i que sobre el paper els dos centres catalans anomenen projecte BioVac.

“No diguis ‘Klebsiella’, digues on és i qui la té”

Klebsiella dona nom a un grup d’enterobacteris que viu sobretot al tub digestiu. Es pot adquirir per via alimentària o pel contacte amb femtes o amb superfícies que no han sigut desinfectades. És causa freqüent de trastorns digestius que remeten en pocs dies amb el tractament adequat. El director del Programa de Control d’Infecció Nosocomial i Política Antibiòtica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Joaquín López-Contreras, respon algunes preguntes bàsiques:

]]>

Dos nadons prematurs han mort els últims deu dies al servei de neonatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona a causa d'una inflamació intestinal complicada, coneguda com a enterocolitis, agreujada pel contagi d'un bacteri amb forta presència als hospitals, el 'Klebsiella pneumoniae'. El cas ha obligat el centre barceloní a aïllar vuit nadons prematurs dels 45 ingressats actualment al centre perquè presentaven el bacteri a l'organisme.

]]>