Ara resulta que al grau de filologia romànica de la Universitat de Barcelona només s’hi ha matriculat un estudiant: Roc Àngela Novella. Nova i rara vocació angèlica, forta com la pedra. Aquests estudis, que van florir en especial quan els dirigia Martí de Riquer, han estat a punt de desaparèixer des de la jubilació d’aquell gran savi. Un moviment dut a terme per una filla seva i tota una colla de professors d’aquell departament, i d’altres, ha evitat que desaparegués; però l’espasa de Dàmocles penja damunt la testa d’aquesta especialitat, que, de fet, juntament amb el grau d’estudis literaris (o literatura comparada) és el més generalista d’aquesta universitat. Un quídam va presentar fa anys un informe per unificar, sota la forma d’un grau d’humanitats, assignatures de filosofia, filologia i història –que és el que tindria més sentit en aquest moment–. Però no va prosperar: rieu-vos dels regnes de taifes del califat de Còrdova.

La pregunta ens persegueix a tots des de ben petits: "Què vols ser quan siguis gran?" Els primers cops que es fa, el podi de respostes l'acostumen a ocupar les professions de policia, bomber, veterinari, futbolista o la recentment afegida influencer. Mentre s'és petit la reacció dels adults davant d'aquestes idees acostuma a ser una barreja entre tendresa i gràcia, però a mesura que va passant el temps tot plegat deriva en la gran pregunta: "Ja trobaràs feina, si estudies això?" I aquí sovint hi surten perjudicades les branques humanístiques.

“Som com nans a espatlles de gegants, si podem veure més coses que ells no és degut a l'agudesa de la nostra vista, sinó a la seva altura”. Aquesta imatge, creada probablement per Bernard de Chartres, ha travessat els segles. La va recollir Newton a la seva àcida polèmica amb Robert Hooke, el seu antagonista més entusiasta i càustic. De Newton la va prendre Stephen Hawking en escriure el seu llibre A espatlles de gegants, on ens explica que així com ell es recolzava en Einstein, aquest es recolzava sobre Newton, Kepler, Galileu, Copèrnic… fins a arribar a Hiparc de Nicea, que va ser qui ens va deixar a tots el cel en herència.

L'estudi de Josep Ramoneda (Cervera, 1949) està ben connectat amb el present, ja sigui a través de les nombroses piles de novetats editorials sobre política, pensament, economia, ecologia i noves tecnologies que el filòsof llegeix amb avidesa i digereix amb serenitat, com també de les fotografies i quadres que pengen de les parets: s'hi poden veure des de les tortures a la presó d'Abu Ghraib el 2004 fins a les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Durant la setmana, vora 50.000 estudiants del país s'han examinat del que tradicionalment se'n deia selectivitat. Com que el sistema educatiu públic de Catalunya va a la catàstrofe sense pal·liatius –no per ser catalanistes farem veure que tot va de meravella–, ja fa anys que els resultats d'aquestes proves són molt prims.

Ara, davant la nova i radical revolució tecnològica que suposa l’arribada de la intel·ligència artificial (IA), amb totes les seves potencialitats i amenaces, és el moment de reivindicar, repensar i reforçar més que mai el paper de les humanitats i les ciències socials en els plans d’estudis, en tots els nivells del sistema educatiu i en la vida pública en general. És a dir, és l’hora tant de donar una empenta definitiva a la competència oral, lectora i escrita des dels primers nivells escolars, com d’arribar a fer possible un empeltament generós de la reflexió humanista en els estudis científics i tecnològics. I a la inversa, esclar: és l’hora de formar en el rigor científic i tecnològic els futurs humanistes i científics socials, i els ciutadans en general.

A l'últim informe del Fòrum Econòmic Mundial es van publicar els oficis més ben pagats als Estats Units i que, al mateix temps, oferien un millor equilibri entre vida personal i professional. M'agradaria ressaltar-ne dos aspectes. Un, puntual; l'altre, general.

Torna per segon any el Festival de les Humanitats de Dénia, ciutat turística, gastronòmica i cultural amb 48.000 habitants, situada a mig camí entre València i Alacant. El festival va néixer l'any passat apadrinat pel president valencià, Ximo Puig, i amb Theodor Kallifatides obrint la sessió inaugural. Aquest octubre (del 26 al 28) torna la cita. Però a la Generalitat Valenciana, i a la majoria d'institucions, hi mana l'aliança de la dreta i la ultradreta. Ens sentim una mica com "l'aldea gal·la" d'Astèrix, diu l'alcalde socialista de la ciutat, Vicent Grimalt, que afirma que amb suport o no del govern autonòmic –que no està assegurat– la trobada seguirà. Compta amb el suport de les cinc universitats del territori i de la fundació cultural de l'empresa Baleària, fundació liderada per Josep Vicent Mascarell.

Nuccio Ordine, que va dedicar bona part de la seva vida a reivindicar i transmetre la literatura i les humanitats, ha mort aquest dissabte als 64 anys. Segons diversos mitjans italians, diumenge passat es va trobar malament i va ser hospitalitzat a Cosenza, a Calàbria. Feia només un mes que li havien concedit el Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats, un guardó que ja no podrà recollir a l'octubre en la cerimònia dels premis. Ordine era una de les veus més importants de la filosofia contemporània, lluitador incansable contra la mercantilització del món actual i defensor del coneixement com a eina de progrés per construir una societat millor. Entre les seves distincions, destaquen les de Cavaller d'Honor de la Legió Francesa i Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana.

Dénia, amb prop de 50.000 habitants, és ciutat universitària, gastronòmica (una de les 8 europees que tenen aquest títol atorgat per la Unesco), turística i residencial (amb molts europeus jubilats). També ciutat de cultura, una aspiració que ve de lluny (als anys 80 tenia 7 llibreries; avui només una) i que, segons l’alcalde de la vila, el socialista Vicent Grimalt, segueix vigent. Per fer-la més real, l’aliança entre Ajuntament i Fundació Baleària (tota una institució empresarial amb vocació cultural) és bàsica. I d’ella neix ara la primera edició del Festival de les Humanitats, una iniciativa que també ha comptat amb el suport de la Generalitat Valenciana i que, des del punt de vista acadèmic, dirigeix Josep Ramoneda i l’equip de la seva revista, La maleta de Portbou. També s'hi han apuntat totes les universitats del País Valencià.

Manel García Sánchez (Barcelona, 1967) ha ensenyat durant gairebé trenta anys filosofia a secundària. Ara que la filosofia corre el risc de desaparèixer, és més oportuna que mai la seva diagnosi sense pèls a la llengua sobre l’educació a Catalunya: Finlàndia. Una apologia de l’educació pública del nostre país (Arpa). Provocador i honest, optimista volterià ("el sistema educatiu del nostre país no està tan malament") però lúcid, parteix de la idea que una minoria tòxica de professors mina des de fa anys escoles i sobretot instituts i invisibilitza i desmotiva els mestres compromesos.

Fa temps que es parla, i aquest diari se n’ha fet sovint ressò, dels fons de la Unió Europea per a la transformació, que no reconstrucció, de l’economia postpandèmia. Es tracta del programa anomenat, amb l’inevitable anglicisme, Next Generation.

Si hi ha una figura que encarni com cap altra la idea de geni, aquesta és la de Leonardo da Vinci. En el 500 aniversari de la seva mort, que s’escau just aquest dijous, emergeix com un model de la creativitat multidireccional i la transversalitat disciplinària que tant es volen recuperar des de diversos fronts. Les llibreries van plenes de novetats que ens esperonen a fomentar la nostra imaginació, a travessar fronteres mentals i a fusionar ciència i art per eixamplar la nostra visió del món. Qui més exemplifica en la història de la humanitat aquesta capacitat creativa i visionària és aquest savi toscà que va morir el 2 de maig del 1519 als 76 anys a Amboise, a França, on l’aixoplugava el rei lletraferit Francesc I. Home clau del Renaixement italià, Leonardo da Vinci va excel·lir en camps tan variats com la pintura, l’enginyeria, l’anatomia, l’urbanisme, la filosofia, les matemàtiques, la música, el dibuix, l’òptica... I la llista es podria anar allargant un bon paràgraf.

Sempre s’ha parlat molt de l’R+D, una abreviatura que aviat haurà d’incloure el “+H”, perquè la recerca i el desenvolupament també passen i s’enriqueixen gràcies a les humanitats. Una prova evident que les sensibilitats estan canviant és la iniciativa que ha presentat una empresa d’enginyeria de Barcelona. CGMPartners acaba de convocar un nou premi adreçat a l’alumnat de Catalunya de segon de batxillerat que iniciï els estudis universitaris el curs 2020-21. L’objectiu és promoure els equips multidisciplinaris i alhora afavorir l’interès de les noies per l’enginyeria.