Revés per a Santos Cerdán. El Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès el recurs d'empara de l'exdirigent socialista que demanava la suspensió de la presó provisional que compleix des del mes de juny. Segons ha indicat l'alt tribunal en un comunicat aquest dilluns, la decisió s'ha pres per unanimitat dels seus integrants i a proposta del magistrat ponent, José María Macías Castaño.

Esgotades totes les vies de recurs davant del Tribunal Suprem, la defensa de Santos Cerdán mou peça i recorre ara al Tribunal Constitucional per aconseguir que l'exsocialista surti de Soto del Real per la seva suposada implicació en la trama de corrupció al ministeri de Transports. El seu advocat, Benet Salellas, ha presentat aquest dimecres un recurs d'empara en què demana que es revoqui la decisió de l'instructor del Suprem d'enviar-lo a presó provisional sense fiança. El jutge Leopoldo Puente va prendre aquesta decisió per evitar que Cerdán destruís proves de la suposada xarxa per cobrar mossegades en les adjudicacions d'obra pública que va organitzar presumptament amb la resta d'implicats de la trama. Ara bé, per a la defensa de l'exsecretari d'organització del PSOE, aquest risc no existeix i, per tant, no està justificat que se'l mantingui entre reixes. Per tot plegat, reclama el seu alliberament immediat.

L'estratègia orquestrada per la dreta política i judicial per torpedinar l'amnistia ha marcat el primer any de vida de l'amnistia i els seus fruits es veuran en la primera sentència que dictamini el Tribunal Constitucional. La ponència que elabora la vicepresidenta de l'organisme, la progressista Inmaculada Montalbán, avala la constitucionalitat de la llei, però no entra a valorar l'aplicació al delicte de malversació, que és el que afecta Carles Puigdemont i la resta de líders del Procés. En el text de gairebé 200 pàgines que aquest dilluns ha fet arribar a la resta d'integrants del tribunal, no entra en el conflicte obert al Tribunal Suprem amb els dirigents independentistes perquè al recurs del PP, que és el que ara es resol, no se'n feia cap menció.

Aquest divendres ha fet un any de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, un aniversari amb sabor agredolç, perquè si bé ja hi ha hagut moltes persones que se n'han pogut beneficiar –un 45% de les que ho han demanat segons les dades d'Òmnium–, hi ha també moltes peticions, fins a un 40%, que o no s'han concedit o estan suspeses. Entre les primeres sí que hi ha els policies que estaven acusats de lesions per l'1-O, i entre els segons hi ha els principals líders polítics del Procés.

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala el dret del Tribunal Constitucional a vetar la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia resulta sens dubte una galleda d’aigua freda i un bany de realitat per a l’independentisme. És veritat que la decisió del TEDH fa equilibris entre els drets dels diputats i el TC, però també sembla que la idea que la justícia europea acabaria donant la raó a l’independentisme en tots els seus casos contra l’estat espanyol ha resultat no ser certa. No és tan fàcil, per tant, que els jutges europeus desautoritzin una decisió del màxim intèrpret de la Constitució d’un estat membre.

La disputa judicial sobre el català a l’escola ha deixat un degoteig constant de resolucions des del 17 de desembre del 2020, el dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va publicar la sentència en què ordenava que totes les escoles catalanes impartissin almenys un 25% d’hores lectives en castellà. Gairebé quatre anys després, les escoles de Catalunya afronten un altre inici de curs amb l'ensenyament de la llengua encara als tribunals.

La principal incògnita de les eleccions d'aquest diumenge és si el PP aconseguirà avançar el PSOE i amb quin percentatge de vots. Molta gent es queixa que s'ha parlat poc d'Europa i molt dels motius de confrontació interna. Entre ells, per damunt de tots, la investigació sobre Begoña Gómez –la dona del president Pedro Sánchez– i les seves relacions empresarials. I també, en paral·lel, sobre el comportament dels jutges que, com Juan Carlos Peinado, que investiga aquest cas, decideixen fer citacions amb implicacions polítiques en plena campanya electoral. En tot cas, la crítica relativa a l'orientació que els partits han donat a la cita del 9 de juny és en part un exercici d'hipocresia.

La decisió del Tribunal Constitucional d'inadmetre un recurs d'empara d'una víctima del franquisme, Francisco Ventura, que va ser torturat per la policia durant el règim ha tornat a frustrar les esperances dels col·lectius de memòria històrica, que esperaven que l'aprovació de la nova llei de memòria democràtica permetés investigar aquells crims i saltar el mur de la llei d'amnistia del 1977. La resolució del TC, amb majoria progressista però on només dos magistrats s'han desmarcat de la decisió, argumenta que l'entrada en vigor de la nova llei no suposa cap canvi respecte a la situació anterior. I això que l'article 2.3 de la norma afirma que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar d'acord amb el dret internacional i els drets humans, és a dir, considerant que hi ha una mena de delictes que no prescriuen ni es poden amnistiar, que són els de lesa humanitat, que inclou precisament les tortures.

Les negociacions per a l'amnistia entre l'independentisme i el PSOE avancen amb el convenciment de les dues parts que, si Pedro Sánchez és investit, no trigarà gaire a ser aprovada al Congrés. Però els uns i els altres també són conscients que el periple perquè entri en vigor es podria allargar encara setmanes, mesos i fins i tot anys. El PP ja ha anunciat que impugnarà la norma tan bon punt vegi la llum i els mateixos jutges podrien presentar una qüestió d'inconstitucionalitat per intentar aturar-la. ¿Podrien, per exemple, dilatar el retorn de Carles Puigdemont de Bèlgica? ¿Es podria presentar Oriol Junqueras a les pròximes eleccions catalanes, previstes per al primer trimestre del 2025? Tant Junts com ERC asseguren de cara enfora que no s'han plantejat aquest escenari encara i que primer han d'abordar els detalls de la llei. Ara bé, de portes endins són ben conscients que la dilatació del procediment els podria perjudicar electoralment.

Fins ara el PSOE sempre s'ha negat a abordar la redacció d'una llei d'amnistia per a les persones represaliades en el marc del Procés amb l'argument que seria inconstitucional. En realitat, però, més que una convicció jurídica el que hi havia al darrere era la seguretat que un Tribunal Constitucional amb majoria conservadora com el que hi havia fins a finals del 2022 mai dels mais avalaria la legalitat d'una iniciativa semblant. El canvi de majoria a l'alt tribunal i, sobretot, l'existència de juristes de prestigi que avalen la constitucionalitat d'una llei d'amnistia com la que demanen els independentistes han canviat el panorama i suposen una finestra d'oportunitat per al PSOE. Vegem-ho.

Carles Puigdemont serà detingut si trepitja l'estat espanyol. No és cap novetat per al 130è president de la Generalitat, exiliat a Bèlgica des del 2017, però sí el fet que el Tribunal Constitucional (TC) hagi rebutjat el seu recurs sense ni tan sols invocar el ple, com havia passat fins ara en les decisions transcendents vinculades al Procés. Tal com ha avançat José María Brunet a El País i ha confirmat l'ARA, la sala de vacances del TC ha inadmès a tràmit la sol·licitud de Puigdemont i també del conseller a l'exili Toni Comín, perquè se suspengui l'ordre de detenció contra ells vigent a Espanya –no a Europa–. Demanaven empara perquè l'ordre s'aixequés almenys fins que es resolguin les mesures cautelars que han demanat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte a la seva immunitat, revocada ara fa un mes en primera instància.

L'exvicepresident del TC Juan Antonio Xiol ha assegurat aquest dilluns que una llei d'amnistia "cap a la Constitució" i que aprovar-la només demana "voluntat política". En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Xiol ha explicat que la proposta dels independentistes per desencallar del tot la carpeta judicial arran dels fets de l'1-O és possible i respecta l'ordenament jurídic vigent: "Des del punt de vista estrictament jurídic, considero que no hi ha inconvenients", ha dit, i ha afegit que "hi ha arguments a favor que són concloents". Ha argumentat que si bé l'amnistia no està prevista a la carta magna, les Corts espanyoles tenen marge de maniobra per regular qualsevol matèria "sempre que no infringeixi cap prohibició o principi constitucional". A més, ha recordat que l'amnistia no equival pas a un indult general –prohibits expressament a la Constitució–, ja que "són institucions qualitativament diferents". En aquest sentit, ha dit que tampoc trencaria amb principis penals i que rere els postulats contraris a la legalitat de la mesura "s'hi amaguen arguments polítics, no jurídics".

"No entenem la interpretació que fa el PSOE a una llei que el mateix PSC hi ha donat suport. No entenem a què juga el PSOE: a posar bastons a les rodes". Així de contundent ha estat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, davant la decisió de la Moncloa, avançada per l'ARA, d'iniciar els tràmits per impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) la llei catalana per fer front a la sequera que va aprovar el Parlament el maig passat. Una norma que, tal com ha subratllat aquest dilluns Mascort, va tirar endavant també amb el suport dels socialistes.

En poc temps, les dretes espanyoles han engegat una nova ofensiva contra el català i els tribunals han tirat més paletades de sorra sobre la normalització lingüística. No està la cosa per tirar coets, ja que no es tracta de fets episòdics o extravagants. I les noves hegemonies polítiques auguren temps difícils. No en va, els pactes PP-Vox després de les eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears tenen com un dels objectius primordials acabar amb la immersió lingüística —en diuen promoure "la lliure elecció de llengua"—, negar la unitat del català —l’acord valencià especifica que s’eliminaran les subvencions i entitats pancatalanistes— i eliminar el requisit del català per als funcionaris, en especial els metges, si bé aquest ja s’eximia a les Illes en cas de manca de personal. Vox ha parlat obertament de tancar la ràdio i la televisió públiques (IB3 i À Punt) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot i que això exigeix reformar l’Estatut per 3/5 parts de les Corts. L’estultícia d’un regidor de Cultura de Vox —encara que això és un oxímoron— ha decidit suprimir les subscripcions a diverses revistes editades en català.

Sembla mentida, però Espanya ha viscut els últims 13 anys amb l'amenaça que en qualsevol moment el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional la llei de l'avortament aprovada pel govern Zapatero el 2010, en què es passava d'un model de supòsits a un de terminis, en coherència amb el que passava ja llavors a la majoria de països europeus. Amb el canvi es passava a poder avortar sense restriccions durant les primeres 14 setmanes d'embaràs, estalviant a les dones el trauma d'haver de recórrer a un dels tres supòsits reconeguts per la llei (risc per a la salut de la mare, violació o risc de malformacions). L'amenaça era producte del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar llavors el PP i que portava la firma de 50 diputats, entre els quals Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, i que va ser presentat per Federico Trillo. Aquell recurs considerava l'avortament "un sacrifici de la vida humana" i el relacionava amb les pràctiques eugenèsiques del nazisme.

Què diu i repeteix Pedro Sánchez? Que el Procés s’ha acabat. Per què ho diu? Per presumir d’haver solucionat allò que en van dir “el desafío independentista”, el “pulso soberanista”, i que ho ha fet molt millor que el PP. És veritat que el problema s’ha solucionat? No: ¿com pot estar solucionat res que fa que hi hagi un president de la Generalitat a l’exili i 500 persones pendents de processar? ¿I com pot haver solucionat un problema que fa 300 anys que s'arrossega?

Una dècada de Procés ha donat per a jornades històriques com l’1-O, la DUI o el 9-N, però també per a debats més o menys reposats sobre l’encaix legal de l’autodeterminació de Catalunya. Debats inacabats i que han topat sempre amb l’opinió contrària del Tribunal Constitucional (TC). Ara l’òrgan de garanties es renova i hi ha qui vol veure una escletxa en les declaracions d’una de les noves magistrades, Maria Luisa Segoviano, que fa pocs dies va sortir-se'n com va poder quan li van preguntar per la qüestió: "És un tema molt complex, amb moltes arestes, que s'ha d'estudiar. No s'ha de rebutjar d'entrada res". Va sorprendre precisament perquè si s’ha caracteritzat per alguna cosa el TC respecte al Procés és pel seu rebuig frontal a l’autodeterminació. Aquest dimecres, però, el nou president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, va ser taxatiu en el seu discurs de portes endins i va subratllar que "la Constitució no permet la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació”,

Malgrat les esgarrinxades i els anys de retard, no hi ha dubte que el president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha sortit amb la seva al Tribunal Constitucional. No només ha aconseguit capgirar la majoria conservadora, que durava gairebé una dècada a causa del bloqueig de la dreta, sinó que ha col·locat el magistrat més afí a la Moncloa, l'ex fiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido, com a president del tribunal. Que Conde-Pumpido treballa per al PSOE és una evidència àmpliament reconeguda en els ambients de la justícia, però el fet que hagi transcendit que les seves primeres paraules han sigut per negar el dret a "la independència, la secessió o l'autodeterminació" demostra que una de les seves principals missions serà desmentir el discurs de la dreta en el sentit que el president espanyol ja ha pactat la celebració d'un referèndum amb els independentistes.

Pedro Sánchez ja té el Tribunal Constitucional que volia. Un que sigui no només de tendència progressista, sinó amb ganes de fer pagar als conservadors per l'ús polític que han fet de la institució, convertida en un ariet més contra el govern espanyol (amb la sentència contra l'estat d'alarma com a exponent). La venjança progressista serà, en aquest cas, implacable. Ara ja no hi ha perfils moderats que valguin ni persones amb capacitat de fer de pont: hi ha dos sectors irreconciliables i una esquerrana i feminista outsider que és María Luisa Balaguer, que va per lliure. Sánchez està disposat a fer pagar un preu elevat al PP per la seva deslleialtat institucional i ho fa de la millor manera que sap: redoblant l'aposta amb un buldog anomenat Cándido Conde-Pumpido. Per a Catalunya sempre serà millor un tribunal progressista que un de conservador, però si Francisco Tomás y Valiente aixequés el cap veuria que l'obra que, entre d'altres, ell va ajudar a construir avui no és més que una muntanya de runa.

El PP, amb la complicitat del sector conservador del Tribunal Constitucional (TC), va instigar fa dues setmanes una crisi institucional sense precedents a l'Estat que va provocar el xoc entre l'alt tribunal i el poder legislatiu. Després que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hagi desbloquejat la renovació del TC, el conflicte ha quedat en stand-by, però continua lluny de resoldre's. Tanmateix, el PP no se'n fa ni molt menys responsable i tampoc se sent al·ludit per les crides del govern espanyol a encarar, ara que s'ha desbloquejat el TC, la renovació d'un CGPJ que ja fa quatre anys que està caducat. De fet, aquest dijous el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha reiterat les mateixes condicions que fins ara han impedit l'acord amb la Moncloa. Manté, per tant, l'òrgan de govern dels jutges bloquejat. Paradoxalment, al mateix temps que refermava la seva aposta pel bloqueig institucional ha llançat un anunci: de cara al mes de gener presentaran un "pla de qualitat institucional" que pretén "superar el xoc continu i la divisió entre blocs".