Hi ha injeccions que curen, però n’hi ha d’altres que poden ferir profundament. Les imatges d’influencers i famosos promocionant-se a les xarxes amb xeringues d’Ozempic per aprimar-se estan deixant empremta en les adolescents. Gairebé la meitat de les noies catalanes de 12 a 16 anys (un 47%) volen perdre pes –segons l'Institut Català de les Dones–, tot i que la gran majoria ja tenen un cos sa i equilibrat. Aquest desig infundat erosiona l’autoestima, alimenta pensaments obsessius i dispara l’ansietat fins a la frontera de la depressió. L’encanteri de la primesa extrema, presentada com a desig, es converteix en un camí cap al dolor emocional.

Una de les creus que pateixen més les famoses són els comentaris sobre els seus cossos que es fan a les xarxes socials. Moltes actrius i cantants han hagut de sortir més d'una vegada públicament a fer callar els seus haters. L'última a fer-ho ha estat Selena Gomez, que, cansada dels comentaris sobre el seu pes arran de la seva aparició als Globus d'Or, ha respost amb ironia i humor els xafarders que la critiquen pel seu físic.

Dimarts a mitjanit 8TV va fer un altre intent televisiu per cridar l’atenció de l’audiència a partir de criteris basats en els instints més primaris. Dins del programa El Circ de Frank Blanco han estrenat un dating show molt sòrdid basat en l’estriptis. “Unes persones molt atrevides venen disposades a començar una relació de parella d’una manera molt diferent”, anunciava el presentador, i advertia que a partir d’aquell moment els continguts eren només aptes per a majors de divuit anys. “¿I si la millor manera de trobar parella fos començar pel final?”, es preguntava Blanco per justificar la dinàmica del joc. Strip dates presenta tres candidats a una concursant, en aquest cas de vint anys. Cadascun dels tres homes va despullat i queda en l’anonimat dins d’una cabina translúcida que perfila la silueta però no permet apreciar la figura definida. El frontal està fragmentat en cinc finestres. La concursant escull les finestres que vol retirar a canvi de treure’s peces de roba. A mesura que es van traient trossos de porta, l’espectador va veient els candidats i la concursant més despullats fins que queden a pèl davant de les càmeres. Els descartats surten de la cabina posant-se un barnús i travessant el plató amb la cua entre cames, mai més ben dit. Un cop escollit l’afortunat, sense veure-li mai la cara, és la concursant qui es col·loca dins d’una cabina, també sense que se li vegi la cara, i és el torn del candidat per observar-li el cos i decidir si ell accepta o no la trobada. Per tant, la parella es tria i consensua la cita en situació de nuesa absoluta i sense haver-se vist la cara. Si s’estableix el vincle, Frank Blanco els presenta i el programa els regala un sopar per culminar el joc. Dimarts van marxar despullats i agafats de la maneta una noia de vint anys amb un senyor de quaranta-quatre. Un cop vistes les cares, el programa no els va donar l’opció de repensar-s’ho. 

Ens trobem sota un sol de justícia a la platja del Pont de Petroli de Badalona, la seva ciutat. La Cristina Haro és dissenyadora d'interiors i model curvy. En realitat, model i punt. "Ara ja dic que soc model, sense el curvy. Intentem treure les etiquetes i sembla que ens en vulguin posar més, així que prefereixo dir model i ja està", m'explica. Té 35 anys i amb 16 va començar a fer de model per casualitat. "Era entrenadora de bàsquet del Joventut de Badalona i una mare d'un dels nens que entrenava tenia una botiga de majoristes a la zona comercial de Montigalà, que té força varietat de botigues de talles grans. Em va proposar fer de model per a un catàleg i em va dir que em pagaria i em donaria alguna cosa de roba. Com havia de dir que no?", explica la Cristina, que a través del seu Instagram (@la_tineta) intenta potenciar la cultura del body positive.

A les primeres imatges que es van distribuir d’American crime story: Impeachment era quasi impossible reconèixer Sarah Paulson, l’actriu que interpreta Linda Tripp, l’antiga secretària de la Casa Blanca que va enregistrar les converses amb Monica Lewinsky en què l’exbecària confessava haver mantingut una relació amb Bill Clinton. Si és difícil d'identificar Paulson a la minisèrie, que s’estrena aquest dijous a La Sexta, és perquè l’actriu va coberta per unes quantes pròtesis, entre les quals una que la fa semblar més grassa, una peça de caracterització que en anglès es coneix com a fat suit. La decisió d'utilitzar aquest element de maquillatge en comptes de fitxar una actriu que respongués al físic de Tripp ha reobert el debat sobre la falta d'oportunitats per a les intèrprets que no responen als cànons estètics imperants.

Victoria's Secret, la marca de llenceria que durant anys va definir a escala planetària què era sexi, ha fet un gir amb el qual busca donar poder a les dones i deixar de reforçar uns estereotips de bellesa inassolibles per a la majoria de la població. "A Victoria's Secret, estem fent un viatge increïble per convertir-nos en els principals defensors de les dones del món. Aquest és un gir dràstic per a la nostra marca, i és un gir que acollim des del nostre interior", ha dit en un comunicat el seu conseller delegat, Martin Waters, per defensar l'actualització dels seus cànons.

Amb granets a la cara, taques a la pell o en cadira de rodes. Són moltes les diferències i particularitats que caracteritzen cada persona i que la fan única i irrepetible. El mateix passa amb els nens i nenes, que a poc a poc van descobrint la seva imatge al món. Una imatge que, sovint, no concorda amb els referents que veuen en el seu dia a dia, sobretot a l’hora de jugar. Un cas molt clar són les nines, que acostumen a presentar una imatge poc real de les nenes i les dones, sempre esveltes, maquillades i ben vestides. Per sort, aquests últims anys han aparegut marques i dissenyadors arreu del món que han apostat per fer models en què la naturalitat de les nines es converteix en el seu principal objectiu, ja que volen mostrar dones i nenes reals. El resultat agrada a grans i petits i sovint les col·leccions s’esgoten en poques hores.

La cantant nord-americana Demi Lovato ha utilitzat la seva rellevància a les xarxes socials per trencar un tabú sobre el físic que tenen moltes dones, sobretot quan són famoses. Es tracta de la cel·lulitis, que tot i que és habitual ens els cossos de dones i també de molts homes, no existeix a les xarxes, ja que les fotos sempre s'editen per esborrar-la dels malucs i els glutis de les protagonistes de les fotos.

Després que la seva aparició a Canes amb un vestit del dissenyador Lorenzo Serafini aixequés tanta polseguera, la bloguera i 'influencer' de moda Chiara Ferragni no ha callat. Al contrari, la italiana ha aixecat la veu per reivindicar els "pits petits", com ella mateixa els ha definit, que en el seu cas assegura que van acompanyats d'un "gran cor".

Cada cop són més les models femenines i també alguns de masculins que desafien les normes que tradicionalment s'havia donat per bones en el món de la moda. Models que defensen els cossos reals, d'altres que desafien els arquetips de gènere, i d'altres que trenquen els tabús com la presència de persones amb diversitat funcional a les passarel·les s'han anat fent un lloc en la indústria en els últims temps. Una indústria en què la pluralitat s'ha fet pràcticament imprescindible per ser rellevant en el sector.

Sí a la cel·lulitis, als pits caiguts i als pèls a l’aixella. O més ben dit, no a amagar-ho. Com un pas més dins la revolució feminista que s’està produint a Espanya i en altres països, cada vegada més dones -algunes, models conegudes, influencers i actrius- estan apostant per mostrar el seu cos de manera real a les xarxes. Amb etiquetes com ara #bodypositive (que fa referència a mirar-se positivament), les usuàries rebutgen la dictadura estètica actual. Un exemple que ha aixecat molta polèmica a les xarxes socials és la fotografia que ha penjat a Instagram la cantant d’ Operación Triunfo Amaia aquesta setmana en què se li podien veure pèls a les aixelles. Si bé és cert que la majoria de comentaris són a favor que Amaia faci el que vulgui amb el seu cos, hi ha molts usuaris que li critiquen que ensenyi els pèls. Amaia ja havia reivindicat durant el seu pas pel concurs la decisió de no depilar-se o no portar talons, entre d’altres.