D'un país petit a un altre. Eslovènia domina la Volta a Catalunya, últimament. Per tercer cop consecutiu, un eslovè s’ha endut la cursa catalana després d’una emocionant exhibició de Primoz Roglic (Red Bull) a Montjuïc. Roglic, campió el 2023, ha guanyat per segon cop la Volta un any després del triomf del seu compatriota Tadej Pogacar. A l'última etapa, Roglic hi arribava un segon per darrere de Juan Ayuso (UAE), però el ciclista nascut a Barcelona no ha pogut competir amb l’experiència de l'eslovè. El seu atac al circuit final de Montjuïc ha emocionat. “Roglic ha estat superior”, admetia Ayuso trist.

Hi ha dues decisions dràstiques en la carrera esportiva de Primoz Roglic (Trbovlje, Eslovènia, 1989): el 2011 va deixar de competir com a saltador d'esquí i el 2023 va trencar amb l'equip amb el qual havia arribat al cim del ciclisme.

La Itzulia prometia una gran lluita entre tres dels grans noms del ciclisme mundial actual, Primoz Roglic, Remco Evenepoel i Jonas Vingegaard, el vigent guanyador del Tour de França. Però la mala sort s'ha creuat en el seu camí quan faltaven uns 35 quilòmetres per al final de la quarta etapa de la ronda ciclista basca, entre Etxarri Aranatz i Legutio. Tots tres han estat implicats en una caiguda múltiple en un revolt a la dreta d'una baixada i per on anaven aproximadament a uns 80 quilòmetres per hora. Tots han hagut d'abandonar a causa de l'accident. Qui n'ha sortit més malparat ha estat Vingegaard, que ha marxat amb una ambulància immobilitzat en una llitera i amb oxigen després de xocar contra un pal que hi havia fora de la carretera en una zona on també hi havia pedres de molta grandària i arbres.

Primoz Roglic (Jumbo Visma) ha vingut a la Volta a Catalunya a demostrar que encara té moltes victòries a les cames. Després de la irrupció del seu company Jonas Vingegaard al Tour de França l'any passat, l'eslovè va quedar en un segon graó dins l'equip. Aquest divendres, en l'arribada a un dels ports més exigents de la 102a edició d'aquesta ronda catalana, ha demostrat que s'està retrobant amb aquell corredor que va ser anys enrere. Després de guanyar la Tirrè-Adriàtic a inicis de març, ha donat un cop d'efecte a la general amb aquesta victòria, imposant-se a l'esprint final al vigent campió del món Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step). Tots dos corredors arribaven amb el mateix temps a aquesta etapa, però després de la victòria i les bonificacions, el corredor de Jumbo Visma avantatja en 10 segons el seu principal rival, i es posiciona com el principal candidat per endur-se la Volta. Un duel que fa salivar pensant en el Giro d'Itàlia, on tots dos corredors competiran per la maglia rosa. Joao Almeida ha estat el tercer classificat de l'etapa, a 12 segons del vencedor.

La carretera s’enfilava cap al monestir de Tentudía (Badajoz), final de la 17a etapa de la Vuelta a Espanya, quan Enric Mas va serrar les dents, atacant. El ciclista mallorquí, que no sempre sol sentir-se còmode quan li toca atacar, intentava fer mal al líder de la cursa, el belga Remco Evenepoel. No va aconseguir deixar-lo i van entrar plegats a l’arribada, però amb un Evenpoel amb cara de pocs amics, amb ganes d’anar a descansar ràpid. "Mas m'ha donat molta feina", admetia el jove belga de 22 anys, que segueix liderant la classificació general quan falten quatre dies per al final de la cursa. Ara el seu gran rival és Enric Mas, quan fa 24 hores ho era Primoz Roglic, el gran campió caigut. L’eslovè, que enguany aspirava a ser el primer home capaç de guanyar la Vuelta a Espanya quatre cops consecutius, no va poder agafar la sortida i va capgirar del tot la cursa.

L'eslovè Primoz Roglic (Jumbo Visma) ja vesteix de vermell. El campió de les tres últimes edicions de la cursa ha aprofitat la primera etapa amb una mica de desnivell per fer-se seu el liderat, una declaració d'intencions de cara als seus adversaris. Roglic ha aconseguit el triomf en una quarta etapa de 152,5 km entre Vitòria i Laguardia, amb un final explosiu aprofitant que l'etapa tenia una arribada en pujada, on ha esgarrapat els primers segons als seus rivals.

Era el 22 de març de l’any 2007. Primoz Roglic tenia 17 anys i s’havia passat el dia saludant la seva gent: els pares, els amics, els veïns. Tothom hi era. Roglic era llavors un dels saltadors de trampolí de neu amb més futur del món. Campió juvenil per equips en dues ocasions, ja havia aconseguit triomfs al Mundial. Per a ell, volar era fàcil, ja que ho havia fet tota la vida després de criar-se als peus del trampolí dels germans Gorisek, un dels dos més grans del món, a Planica, als Alps eslovens. Però aquell dia, en un salt d’escalfament, va perdre l’equilibri just a l'enlairar-se. La caiguda va ser molt dura: va rodolar durant més de 100 metres després d’impactar contra la neu. Es va trencar diverses costelles i el nas, i va patir una greu commoció cerebral.

L'esperada clàssica havia despertat molt d'interès per concentrar cinc ports en els últims 90 km. Era l'últim cartutx per a les places secundàries del podi i el mallot de la muntanya. La vintena i penúltima etapa de la Vuelta se l'ha endut el jove corredor francès Clément Champoussin, a la vegada que el líder, Primoz Roglic, s'ha tornat a exhibir. Enric Mas ha confirmat el podi i Jack Haig ha arrabassat el tercer esgraó a Miguel Ángel Superman López, que ha abandonat.

Primoz Roglic és un home feliç. A falta de dues etapes per al final de la Vuelta, sap que és a un sol pas d'esdevenir el tercer corredor a guanyar la cursa espanyola per tercer cop consecutiu. Als 31 anys, l’eslovè va rebre a Monforte de Lemos la visita de la seva família, amb la qual va celebrar que ha portat el mallot de líder d’una gran cursa, comptant Tour, Giro i Vuelta, un total de 50 dies. “És una bogeria, eh? Són molts dies”, deia feliç després de superar una etapa sense canvis a la general. A Roglic només li queda guanyar el Tour, on darrerament mana el seu compatriota Pogacar, més jove. I més agressiu.

No tots els ciclistes poden guanyar als llacs de Covadonga. Paratge de gran bellesa, selecciona per a la glòria només un corredor, un escollit, cada cop que la Vuelta fa cap a terres asturianes. Mentre castiga els altres a la penitència de pujar com poden la Huesera, el tram més dur de l'ascens, pensant només en acabar, un valent vola cap a la posteritat. Sap que el seu nom serà escrit a la pedra dels llacs per recordar la fita com a part d'un capítol nou d'una preciosa història en un racó on es viu de llegendes i relats èpics. Però si abans els protagonistes eren reis, bruixots i guerrers, ara ho són ciclistes.

Enric Mas no està disposat que la Vuelta ciclista a Espanya sigui bufar i fer ampolles per a Primoz Roglic (Jumbo Visma). El ciclista eslovè, campió de les últimes dues edicions de la cursa, ha guanyat l’onzena etapa entre Antequera i Valdepeñas de Jaén (133,6 km). Però el mallorquí de l’equip Movistar li ha plantat cara fins al final. Amb Egan Bernal i Mikel Landa fora de combat, només el ciclista d’Artà sembla capacitat per evitar que Roglic esdevigui el tercer ciclista capaç de guanyar la Vuelta tres edicions seguides.

Després de la primera jornada de descans, la Vuelta ciclista a Espanya ha reprès la marxa amb focs artificials. Durant la jornada de descans el nom del dia era el mallorquí Enric Mas (Movistar), que no amagava que estava a punt per intentar guanyar per primer cop una volta gran. El ciclista d'Artà semblava ser l'únic que responia als atacs del vigent campió, l'eslovè Primoz Roglic. "Mas és el principal rival", havia dit el corredor de Jumbo-Visma, com si fos una manera d'anunciar que volia fer de la desena etapa una declaració d'intencions per deixar clar que guanyarà la cursa per tercer cop consecutiu. Però ni una cosa ni l'altra. Sense esperar-s'ho, Roglic ha perdut el liderat, que passa a mans del noruec Odd Christian Eiking, un ciclista que no hauria de ser rival a la classificació general. Sense planejar-ho, Eiking ara li treu més de dos minuts a Roglic, que, per acabar-ho d'adobar, quan per fi havia obert forat sobre Enric Mas ha patit una caiguda que l'ha deixat sense poder marcar distàncies respecte al mallorquí. Però només un geni com Roglic pot patir dues derrotes en una mateixa jornada i encara deixar la sensació que és el més fort de tots. I amb una contrarellotge a l'última etapa, continua sent el gran favorit.

El Tour de França va escriure una de les pàgines més impactants de la seva història. Tot i tenir només 21 anys, Tadej Pogacar es va exhibir en una crono de La Planche des Belles Filles que serà recordada durant anys i va fer fora de la primera posició el seu mestre, Primoz Roglic. L’eslovè va retallar un desavantatge de 57 segons i es va proclamar campió virtual de l’edició més atípica de la ronda francesa.

Champagnole es va rendir ahir al talent de Kragh Andersen. El corredor de l’equip Sunweb va guanyar tot sol la dinovena etapa del Tour, que unia Bourg-en-Bresse i aquesta localitat després de 166 quilòmetres de ruta.

Miguel Ángel López ha demostrat aquest dimecres que el ciclisme colombià segueix manant en l'escenari de les altures i grans altituds a l'endur-se l'etapa reina del Tour de França amb un recorregut de 170 quilòmetres entre Grenoble i Méribel Col de la Loze, meta de categoria especial instal·lada a 2.304 metres per sobre del nivell del mar. Superman ha signat una exhibició del control dels timings i de cames per convertir-se l'any del seu debut en el catorzè colombià que guanya a la ronda gala, el segon d'aquesta edició després de Daniel Martínez. "Li dedico la victòria a la meva dona i al meu fill. És difícil estar lluny del meu fill, penso molt en ells, en la meva família, en els meus pares", ha explicat emocionat, ja sense la bicicleta.

L’etapa reina del Tour de França, amb final a les rampes del Grand Colombier, va viure la consagració dels eslovens Tadej Pogacar (UAE Emirates) i Primoz Roglic (Jumbo Visma). La gran cursa francesa mai l’ha guanyat un esportista de l’est d’Europa, però l’evolució eslovena d’aquest any sembla llesta per inaugurar una nova etapa al ciclisme mundial. Als seus 21 anys, Pogacar sembla tenir pressa per fer-se un lloc entre els grans noms d’aquest esport i sempre que hi ha una etapa important, ataca. I sempre, qui l’acompanya és Roglic, el seu mestre. Malgrat no compartir equip, els dos eslovens no amaguen que s’ajuden. Com si el fet de ser d’una nació petita amb poca tradició els permeti teixir una aliança que ha fet que aquest Tour parli eslovè. Ni els francesos, ni els espanyols o els italians manen al Tour. Aquest any és l’any d’Eslovènia. Només planten cara com poden els colombians, tot i que dos d’ells, el vigent campió Egan Bernal i Nairo Quintana, van treure la bandera blanca al Grand Colombier, i es van acomiadar de les opcions de pujar al podi. Bernal va perdre més de 7 minuts i Quintana, més de 3.

Els dos catalans que competeixen al Tour van deixar-hi les cames en una tretzena etapa preciosa pel Massís Septentrional, com si volguessin aprofitar la Diada de Catalunya per reivindicar-se. Però aquesta edició de La Grande Boucles’ha convertit en un duel entre eslovens i colombians, que no deixen ni les engrunes als altres ciclistes. El vilanoví Marc Soler va acabar vuitè i el sabadellenc David de la Cruz desè en una etapa en què es va imposar el colombià Daniel Felipe Martínez (EF Pro Cycling) després de guanyar el pols a dos alemanys de l’equip Bora, Lennard Kämna i Maximilian Schachmann.

Una nació petita com Eslovènia té dos gegants entre les muntanyes. La novena etapa del Tour, entre Pau i Laruns, va viure una exhibició de Tadej Pogacar (UAE), que als 21 anys ja té el seu primer triomf d’etapa al Tour. Ningú ho aconseguia tan jove des del nord-americà Lance Armstrong, el 1993. I tot, el mateix dia que el seu compatriota Primoz Roglic (Jumbo-Visma) aconseguia la primera posició de la general. “Tot ciclista vol vestir de groc un cop a la seva vida, estic molt content”, deia Roglic, que admetia que ara mateix “qui va més fort és Pogacar, però queda molt Tour”. Divendres, en un ventall de vent, Pogacar havia perdut 1 minut i 20 segons de gran valor, ja que, sense aquest ensurt, ara seria el líder de la general. En les dues etapes dels Pirineus, però, ja ha recuperat la meitat d’aquest temps i ara és setè a la general, a 44 segons de Roglic. “He pensat que si guanyava l’etapa tindria 10 segons de bonificació, així que ho he donat tot i ha sortit bé. És una bogeria haver guanyat una etapa aquí”, deia el jove eslovè, que va formar part d’un grupet de quatre corredors, format per Roglic, el navarrès Mikel Landa (Bahrain) i el vigent campió, el colombià Egan Bernal (Ineos), que va enxampar a dos quilòmetres per al final de l’etapa el jove suís Marc Hirschi (Sunweb), protagonista d’una preciosa escapada en solitari sense recompensa. Hirschi encara va tenir prou energia per intentar guanyar a l’esprint una etapa amb quatre ports de muntanya, però els dos eslovens el van deixar amb un pam de nas, ja que va acabar tercer.

L’eslovè Primoz Roglic (Jumbo-Visma) arribava al Tour de França amb el posat de qui creu en si mateix. La seva temporada era prou bona, malgrat una caiguda que va acabar convertida només en ensurt. Forjat en mil batalles, als 30 anys l’eslovè sap que el Tour de les mascaretes i la distància social podria ser l’escenari ideal per convertir-se en el primer eslovè que acaba dalt del podi als Camps Elisis. I, de moment, a la quarta etapa, la primera que acabava dalt d’un cim, va encarregar-se d’enviar un missatge als seus rivals. No ho va fer amb un atac valent, esbojarrat, dels que fa aixecar els espectadors. Ho va fer d’una manera freda, en una etapa un xic decepcionant, ja que el seu equip, el Jumbo-Visma, va anar desgastant els rivals amb un ritme constant bastant alt, fins que en l’últim quilòmetre Roglic va esprintar per guanyar la seva tercera etapa al Tour. I, el que és més important, per posar a prova, en aquells últims metres, els seus grans rivals. Cap d’ells va perdre gaire temps, però tots van patir per seguir-lo, fins i tot el vigent campió, el colombià Egan Bernal. Més que un cop d’autoritat, va ser una advertència de l’eslovè.

Amb 30 anys, l’eslovè Primoz Roglic (Jumbo-Visma) sap que afronta la gran oportunitat de la seva vida per acabar el Tour de França dalt de tot del podi. I en la primera etapa ja va demostrar el seu caràcter, però no pas per un atac valent, sinó per ser prudent. La pluja i les caigudes van generar el caos en una primera etapa que havia de ser més tranquil·la, i Roglic es va posar al capdavant del grup, parlant amb rivals i frenant el ritme. “Ha estat encertat, tots els membres de l’equip, excepte l’Enric Mas i l’Alejandro Valverde, hem anat per terra”, deia Imanol Erviti, del Movistar. “Ha sigut una carnisseria, no recordo una etapa amb tantes caigudes”, admetia Omar Fraile, de l’Astana, l’equip que inicialment no va fer cas de la prudència de Roglic i va atacar en un descens fins que el seu cap d’equip, el colombià Miguel Superman Ángel López, va acabar topant contra un senyal de trànsit, sense conseqüències. López va admetre que li havia costat controlar la bicicleta en un traçat del qual alguns ciclistes, com el belga Wout van Aert, es van queixar perquè “hi havia escuma i sabó per tot arreu”, en referència als productes per desinfectar que s’havien fet servir per evitar contagis per covid-19. Després de tants mesos pendents de si el Tour podria rodar en l’any de la pandèmia, les caigudes van ser ahir les protagonistes principals.