Fins a set partits independentistes optaven a presentar-se a les pròximes eleccions en una situació inèdita que no s’havia produït mai en els successius comicis al Parlament. I la xifra encara hauria pogut ser més alta si Demòcrates o Solidaritat, que sospesaven concórrer en solitari, no s’haguessin integrat a la llista de JxCat. Finalment, hi haurà cinc candidatures independentistes el 14-F. Més enllà d’ERC, JxCat (que també va recollir avals), la CUP i el PDECat, Primàries ha sigut l’única llista capaç de reunir els 4.200 avals per a Barcelona, els 314 per a Lleida, els 525 per a Girona i els 575 per a Tarragona que s’exigeix a les forces extraparlamentàries per poder-se presentar.

Només hi haurà tres llistes independentistes a les eleccions espanyoles del 10-N. Si la CUP ha quadruplicat els avals que necessitava per presentar-se a les quatre demarcacions catalanes, i se suma així a les candidatures d'ERC i JxCat, la candidatura de Primàries Barcelona, que només optava a fer-ho a Barcelona, no ha obtingut les gairebé cinc mil firmes que li calien per fer el salt al Congrés.

L'assemblea de Primàries Barcelona va decidir dissabte fer una consulta oberta per decidir si promoure l'abstenció activa a les eleccions del 10-N o bé formar una candidatura "de bloqueig" als comicis espanyols. Segons expliquen, l'abstenció seria un "acte deslegitimador" d'unes eleccions que consideren que "alimenten la submissió de Catalunya a l'Estat" i creuen que mostraria "el rebuig a les polítiques, discursos i renúncies" dels partits catalans a Madrid.

Uns resultats lluny dels esperats han deixat la quarta opció independentista de les eleccions municipals, el moviment de Primàries, en període de reflexió. Entrar a Barcelona amb la candidatura liderada per Jordi Graupera -gestada amb més d’un any de previsió- hauria suposat una embranzida per consolidar el projecte de cara a una eventual convocatòria al Parlament, però l’espai deixarà passar les vacances d’estiu i s’emplaça a debatre aquest pas al setembre. El candidat de Barcelona és Capital ha fet un pas al costat a nivell mediàtic després del 26-M. Dins de l’ANC -que va aixoplugar la iniciativa- poden carregar-se de raons aquells que ja no veien amb bons ulls tirar endavant l’aposta si no es comptava amb l’aval de tots els partits independentistes.

Jordi Graupera ho havia fiat pràcticament tot a l’estratègia digital. Una carta que, davant la realitat analògica de les urnes, va resultar-li insuficient per obtenir representació al consistori barceloní. Durant quinze dies, Barcelona és Capital va apostar per una imperiosa campanya basada en píndoles en format missatge a les xarxes socials per intentar superar el hàndicap que els suposava no tenir espais de propaganda electoral. Però amb els 140 caràcters no en van tenir prou i el somni municipal de Graupera va quedar en no res. Així, en el tancament d’aquesta edició i amb el 96% escrutat, Barcelona és Capital va recollir només el 3,70% dels vots, una xifra que queda lluny de la barrera del 5% imposada per accedir a l’Ajuntament de la capital.