Ciutadilla, Castellserà, Agramunt, Palau d’Anglesola, Bell-lloc, Bellvís, els Alamús, Juneda, Bovera, Torregrossa, Torrefeta i Florejacs… Els forns de pa, sobretot els de petita escala, estan proliferant en els últims anys als nuclis rurals. Tot i que d’una forma encara tímida, l’obertura de nous projectes està contrarestant una tendència que semblava dramàtica. “El que fins ara estava en declivi avui sembla una moda”, opina Toni Frias, l’actual president del Gremi de Forners de les Terres de Lleida. Però no és pas una casualitat. Almenys, a ulls del sector. “Ha estat fruit de temps i molta dedicació”, manifesta Frias. I és que, en els últims anys, el Gremi ha dedicat importants esforços a la promoció i convocatòria de cursos i formacions per a forners nouvinguts i comerciants reconvertits. “Ara n’estem collint els fruits”, conclou el president de l’entitat.

Un dels grans drames del sector primari català és la greu manca de relleu generacional. Malgrat que la demanda laboral en aquest món és molt alta, la burocràcia i les difícils condicions en què treballen pagesos i ramaders sembla impedir que les noves generacions vulguin dedicar la seva vida professional al camp. El relleu a les empreses agràries familiars es troba en un moment crític. Almenys així ho certifica un dossier tècnic redactat per la direcció general d’Empreses Agroalimentàries l’any 2024 que indica que els agricultors menors de 40 anys representen tan sols l’11% de les explotacions agràries de la Unió Europea (UE), mentre que a Catalunya aquest índex es desploma al 7%. “Una suma de factors socials, econòmics, ambientals i culturals afecta la salut del sector agrari i posa en una situació d’alerta moltes de les explotacions agràries actuals, que no preveuen un relleu natural de la seva activitat”, argumenta aquest mateix estudi. I quin és aquest relleu natural? El dels fills, que no continuen amb la tasca dels pares.

Més de mil persones, la majoria vinculades a més de 150 organitzacions cíviques de diferents comarques catalanes, van escenificar el 5 d’octubre tota una demostració de força pels carrers de Lleida ciutat. Estaven convocades per setze entitats, entre les quals l’Assemblea Pagesa de Catalunya, la plataforma Pobles Vius, el grup ecologista Ipcena i SOS Vall del Corb. Tots van sortir al carrer sota un lema en comú: “Defensem la terra”. Què volien dir amb això? Ells mateixos ho responen. “Volem una nova ruralitat, que no sigui dependent de l’urbanocentrisme i el desequilibri territorial”, diu Víctor Altés, enginyer agrònom i membre de Pobles Vius. I és que els activistes adverteixen que el món rural és víctima d’un embat. “Quan diem embat ens referim a tots aquests macroprojectes energètics que res tenen a veure amb les necessitats del territori, sinó amb una colonització dels espais rurals sense ni tan sols haver-ho acordat amb la gent que viu en aquestes zones”, argumenta Altés. Els manifestants lamenten que grans empreses i grups d’inversió estan agredint el territori rural amb nocturnitat i traïdoria.

El doctor en arquitectura Carles Llop (Lleida, 1958) és la representació humana de la reivindicada fusió entre camp i ciutat. És membre del departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Barcelona (que va dirigir durant set anys) i, juntament amb els arquitectes Sebastià Jornet i Joan Enric Pastor, ha estat multipremiat per nombrosos plans de transformació urbana (com la del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs). Però alhora, també ha estat responsable de treballs d’ordenació territorial i d’un gran nombre de projectes d’intervenció en el paisatge. La seva darrera acció ha estat l’edició d’un llibre col·lectiu de la Fundació Privada Horitzons 2050 sota el títol Mobilitzem-nos! Món rural! Noves ruralitats per als territoris històrics (Editorial Fonoll).

“No és només pedra. No és només terra. És un crit que desperta generacions. És la veu d’un poble que s’alça amb les mans brutes i el cor incendiat. És memòria que no s’agenolla. És orgull que no demana permís”. Són frases, gairebé versos, de Josep Maria Martí, un paleta de l’Alt Camp que fa uns dies va dirigir unes jornades de recuperació de la pedra seca al Meüll, un petit nucli de Castell de Mur (al Pallars Jussà). “És més que pedra, és memòria viva”, conclou Martí, que condueix projectes semblants en altres comarques catalanes, com a l’Alt Urgell.

Envoltats d'una vegetació exuberant, encetant els dies amb trencs d'alba espectaculars i captivadores simfonies interpretades per ocells de tota mena, allunyats del brogit i la vida frenètica de Barcelona, que no suportaven, i, per damunt de tot, sentint-se acompanyats els uns dels altres en la darrera etapa de la vida. Així és com l'Àlex Gorina, de 71 anys, la veu de referència sobre el món del cinema a Catalunya Ràdio, i dos dels seus tres germans (la Laura, de 67 anys, i en Jordi, de 61 anys) han construït una nova forma vida des de fa poc més d'un any: junts de nou, com quan eren infants, i amb la mare, de 95 anys (el pare va morir l'any 2018), que cuiden entre tots, inclòs en Marcos, el quart germà, tot i que no s'ha sumat a la vida en comú perquè les circumstàncies personals no l'hi han permès. “Això ho hem fet essencialment perquè ens estimem i volem tornar a estar junts, però també hem fet aquest pas plenament conscients del que vindrà: ens fem grans, començarem a tenir problemes de salut, i si vivim cadascú en un lloc diferent estarem sols, molts sols; junts, en canvi, som una pinya”, diu l'Àlex.

El 20% d’equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és considerat de difícil cobertura en l’àmbit rural. Són places que habitualment metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials no escullen per treballar-hi. En total, són 73 EAP dels 378 que hi ha a tot el país.  

L’obertura d’escoles rurals és una mesura clau del Govern en la lluita contra el despoblament dels municipis de l’àmbit rural. Permet a les famílies escolaritzar els infants d’1 a 3 anys allà on viuen, encara que sigui un poble petit, i no haver d'anar a altres poblacions. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya aquest curs ha obert 26 noves escoles bressol rurals en municipis de menys de 2.500 habitants de tot el país que no tenien aquest servei. En total, 144 pobles ja han implantat a l’escola rural el primer cicle d’educació infantil per a I1 i I2.

No tenir caixer o oficina bancària al poble és un problema per a milers de veïns, que es veuen obligats a desplaçar-se fins al municipi més pròxim que tingui aquest servei, per fer gestions tan habituals com retirar o ingressar diners. Per posar fi a aquest greuge, la Generalitat de Catalunya ha creat una xarxa d’oficines bancàries mòbils que oferiran atenció financera personalitzada als 503 municipis de Catalunya que no disposen de cap caixer. Les entitats encarregades del servei seran CaixaBank i Caixa Enginyers.

Adapto el guió de la conversa un parell de cops abans no quedem. És reticent a una entrevista gaire personal, després d’haver obert la porta de casa ja a uns quants mitjans. “No tenim gaire temps per canviar les coses”, assegura. Per això ara vol parlar d’allò que ens afecta a tots –i que ella visqui amb la família en una borda a 1.400 metres d’altitud amb un petit ramat d’ovelles i un hort, ho considera secundari–. L’objectiu de Vanesa Freixa i Riba (Rialp, 1977) és activar una consciència política i fer reflexionar la gent per viure en coherència amb els límits del planeta.

"Sempre he estat implicat en la vida del poble i aturar-ho tot durant quatre anys per fer una carrera no m'encaixava". Ho explica Sergi Petit per telèfon des de Vilagrassa (Urgell). "Som 650 habitants i és veritat que falten empreses, només hi ha un restaurant i una farmàcia i no tenim cap botiga, però jo m'imagino vivint sempre aquí", reconeix. En Sergi té 24 anys i està estudiant el grau de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com ell, més de 7.000 estudiants que viuen en pobles petits –de menys de 10.000 habitants– han decidit fer un grau a distància per no marxar del poble o per poder-hi tornar. És una tendència que els últims anys ha anat a l'alça, fins i tot abans que arribés la pandèmia: des del curs 2016-2017 fins al curs 2021-2022 (l'últim del qual es tenen dades), el nombre d'alumnes que es van matricular per fer un grau a distància a la UOC ha augmentat més d'un 25%, tot i que l'últim curs analitzat es va registrar un lleu descens pel fet que durant el confinament hi va haver un increment inusual de matriculacions.

És diumenge. Plou i fa fred. Però Marina Vilalta i Fajula ni s’imagina faltar a la cita de cada tarda amb les seves estimades ovelles. És la pastora en actiu més vella de Catalunya. 95 anys i 5 mesos. Noranta guardant el ramat i la majoria des de Can Sibí a Bruguera, un petit poble de 57 habitants als peus de la muntanya del Taga (Ripollès), on va anar a viure quan es va casar, amb tres ovelles de dot. Després d’una vida d’anonimat, aquest any ha encadenat homenatge rere homenatge: la Generalitat li va concedir al juny la Creu de Sant Jordi per ser un “exemple de la importància del treball al món rural, i de la resiliència de les persones que s’hi dediquen”. I Bruguera acaba d’inaugurar una plaça amb el seu nom i una exposició de fotografies permanent.

L'augment generalitzat dels costos de les matèries primeres està collant el camp i aquest diumenge ha desembocat en una massiva manifestació a Madrid en defensa del món rural. Milers d'agricultors, uns 150.000 segons la Delegació del govern espanyol, al costat de ramaders, regants i caçadors procedents de tot Espanya, s'han manifestat a la capital espanyola per exigir mesures urgents que garanteixin la viabilitat del món rural. La concentració l'ha convocat la plataforma 20M Rural, que agrupa les principals organitzacions agràries espanyoles, Asaja, COAG i UPA, a més d'entitats en defensa de la caça com la Reial Federació Espanyola de Caça i també la Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya, entre d'altres. PP, Ciutadans i Vox s'han fet seves les reivindicacions i han participat també en la manifestació, on han aprofitat per carregar contra el govern espanyol i reclamar-li una altra vegada mesures immediates davant l'escalada de preus.

"Algunes de les obres que més han impactat darrerament són obres dites rurals. Avui vivim en una segona vida del ruralisme en la literatura", diu Maria Bohigas, comissària del Festival MOT juntament amb Roser Vernet. Aquest renovat interès per la literatura feta des del món rural o que en parla és l’eix sobre el qual giren les activitats programades en la vuitena edició del Festival MOT, que amb el títol Al camp. Literatura i ruralitat, se celebrarà els dies 17, 18 i 19 de març a Olot, i els dies 24, 25 i 26 de març a Girona.

Ara que la ramaderia industrial (les macrogranges) està en el punt de mira i que la Catalunya buida treu el cap en l’agenda pública, val la pena mirar què ens explica Pol Dunyó i Ruhí (Vilassar de Dalt, 1989), pagès agroecològic. La terra, viscuda com un mosaic de diversitat i equilibri, el lliga i el fa lliure. No entén la natura com un producte ni la pensa en termes de rendiment. La seva visió l’ha escrit en un llibre reivindicatiu del retorn a la natura treballada i contra les mentides del món rural, una obra, Estripar la terra (ed. Raig Verd), que també té un aire poètic.