El fiançament de les multes imposades pel Tribunal de Cuentas (TdeC) per l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017 està resultant encara més complicat del que hom es podia pensar. El dimarts 6 de juliol el govern de la Generalitat -el seu conseller d’Economia i Hisenda- va anunciar el decret llei que creava el Fons Complementari de Riscos, que permetia que els afectats poguessin accedir a una fiança que cobrís les suposades responsabilitats comptables, que la mateixa Generalitat negava que existissin. Tothom, a l’àrea independentista, va aplaudir. Tothom, a l’àrea unionista, va criticar durament la mesura, amenaçant amb recursos immediats. El més perillós d’aquests recursos era el del mateix govern central, que en cas d’impugnar el decret llei davant del Tribunal Constitucional, comportava la suspensió immediata. Els dies han passat i la impugnació no s’ha produït. Quedava l’amenaça del recurs que podien presentar partits que han fet de l’antiindependentisme català el seu senyal d’identitat. Aquests recursos podrien tenir una bona acollida a les més altes instàncies d’apel·lació i resoldre’s ràpidament.

Soc dels afectats pel Tribunal de Comptes. Tanmateix, he estat dels qui han tingut sort i han d’aportar una fiança relativament baixa. Veig el patiment dels qui l’han d’aportar alta o molt alta. Per a tots ells la Caixa de Solidaritat (CdS) és l’única solució per resistir els embats de les represàlies judicials per les iniciatives preses, per mandat popular, durant els anys del Procés.

La societat civil valida la proposta del Govern de crear un fons per respondre a les fiances del Tribunal de Comptes, però no es vol quedar de braços plegats per si el tribunal acaba tombant-lo. Per aquest motiu Pep Cruanyes, president de la Caixa de Solidaritat, ha llançat una crida a la ciutadania a fer donacions per les fiances imposades per l'acció exterior de la Generalitat. També ha anunciat que han reclamat avui al jutjat número 13 que els torni els 4 milions que van pagar de manera duplicada a aquest tribunal i al de Comptes per l’1-O. "Demanem a la ciutadania un esforç econòmic per respondre a aquest nou embat i alhora farem l’impossible per recuperar els quatre milions que vam consignar als dos òrgans judicials", ha assenyalat el màxim representant de la Caixa en una roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès. Cruanyes ha denunciat "l'acció delirant" del Tribunal de Comptes per l’acció exterior i ha recordat el vot particular d’un dels seus membres contra la causa.

L'Audiència de Barcelona reobria dilluns el sumari contra una trentena d'alts càrrecs del Govern per l'organització de l'1-O instruït pel jutjat número 13 de Barcelona. Aquesta és una de les múltiples causes en què la Caixa de Solidaritat ha ajudat a sufragar les fiances des que es va posar en marxa, primer sota la tutela de l'ANC i Òmnium i després com a entitat independent. Les xifres que ha mogut en tots aquests anys són molt elevades. "Des del 9-N fins ara hem aportat uns 14 milions d'euros", revela el seu president, Pep Cruanyes, que denuncia que "al dissident el penalitzen judicialment i li imposen una multa per arruïnar-lo". Ho compara amb el que passava durant el franquisme. "Tots els estats repressors apliquen la pena de presó i la pena econòmica. Durant la dictadura es va crear el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que confiscava béns o imposava multes desorbitades i ara aquesta funció la fa el Tribunal de Comptes", etziba l'exvicepresident de l'ANC. Un tribunal que no ha donat treva durant el Procés.

Els actors Meryl Streep, Emma Stone i Lin-Manuel Miranda seran els amfitrions de la Met Gala de l'any que ve, un dels esdeveniments benèfics més sonats del món de la moda i que organitza l'editora de la revista Vogue, Anna Wintour. Aquesta és la primera vegada que Streep va a la festa. El mateix passa amb Miranda. El Museu Metropolità de Nova York (Met), que celebra el seu 150è aniversari, utilitza aquesta gala per finançar bona part de les activitats del seu Institut del Vestit.

Cs ha registrat al Parlament una bateria de preguntes adreçades al Govern amb la finalitat de saber si les donacions d'entitats i particulars a la Caixa de Solidaritat han tributat i quant se n'ha recaptat via impostos. La formació taronja vol esbrinar quin control s'ha fet de les aportacions que la Caixa de Solidaritat ha fet servir per pagar multes i fiances relacionades amb el Procés, com ara els gairebé cinc milions d'euros de la sanció del Tribunal de Comptes a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis ex alts càrrecs del Govern condemnats pel 9-N.

La Caixa de Solidaritat ha completat aquest dijous la fiança de 5,8 milions d'euros que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona demanava als 17 processats per malversació en la causa per l'1-O. Aquest matí han aconseguit els últims 119.000 euros que faltaven. D'aquesta manera, s'ha pogut evitar l'embargament de les finques que alguns dels processats havien posat com a aval per fer front al que se'ls exigia. Però el jutjat ha embargat 580.000 euros que els encausats havien avançat. Per aquest motiu, ara les seves defenses demanen un últim esforç a la Caixa de Solidaritat per recollir aquests diners i presentar-los al jutjat, per poder plantejar un canvi de fiador i retornar aquesta part als 17 encausats.

Disset dels processats pel jutjat 13 per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O encara tenen els comptes embargats, malgrat que la Caixa de Solidaritat ja ha cobert 5,1 milions d'euros dels 5,8 que exigia la jutge. Dilluns se'ls hauria de permetre tornar-hi a accedir, però hi ha 700.000 euros en propietats -bàsicament immobles- que continuaran embargats, perquè no s'ha pogut cobrir tot el que se'ls reclamava. Aquest dissabte els promotors de la Caixa de Solidaritat han fet una nova crida a la ciutadania per poder recaptar aquests 700.000 euros que falten. "Volem llançar un missatge de tranquil·litat per a aquestes persones: estem per tots ells i sempre ho estarem fins que acabi la guerra bruta", ha remarcat des del Col·legi de Periodistes l'expresidenta del Parlament i presidenta de l'Associació pel Foment de la Caixa de Resistència, Núria de Gispert.