<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Papua Nova Guinea]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/papua-nova-guinea/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Papua Nova Guinea]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Una esllavissada sepulta almenys 670 persones a Papua Nova Guinea]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/oceania/esllavissada-sepulta-almenys-300-persones-papua-nova-guinea_1_5040968.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/e6a2713c-c99b-4641-9350-8b55514b0059_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Almenys 670 persones <a href="https://diumenge.ara.cat/diumenge/viatge-papua-nova-guinea-mekeo_130_4690613.html" target="_blank">continuen sepultades a Papua Nova Guinea</a> a causa d'una esllavissada massiva que va tenir lloc divendres i que va engolir una quantitat també enorme d'habitatges de diverses poblacions. Les Nacions Unides ja donaven aquest diumenge per mortes les 670 persones desaparegudes, tot i que només s'han pogut recuperar fins ara cinc cadàvers. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/oceania/esllavissada-sepulta-almenys-300-persones-papua-nova-guinea_1_5040968.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 May 2024 11:52:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/e6a2713c-c99b-4641-9350-8b55514b0059_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Voluntaris i equips de rescat treballen en la zona afectada.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/e6a2713c-c99b-4641-9350-8b55514b0059_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els serveis d'emergència treballen a contrarellotge per rescatar el màxim de supervivents]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De viatge a Papua Nova Guinea amb els mekeo]]></title>
      <link><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/viatge-papua-nova-guinea-mekeo_130_4690613.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ac52d5ec-dbb7-4a57-a7a7-a64566faddf9_16-9-aspect-ratio_default_0_x923y898.jpg" /></p><p>Aquesta és una història que comença fa més de setanta anys en un país llunyà, Papua Nova Guinea, a l’altra banda del món. Va ser el 1948 quan el pare Xavier Vergés Calafell (Argentona 1917–Barcelona, 2004) va anar a aquesta illa a fer de missioner de l’orde del Sagrat Cor. Es va instal·lar a Inawaia, un poblat de la tribu dels mekeo situat a uns dos-cents quilòmetres de la capital, Port Moresby. No era gens fàcil arribar-hi en aquell temps, ja que es troba en una zona de selva humida que sovint s’inunda, i tampoc li va ser fàcil acostumar-s’hi. “La primera impressió va ser bastant depriment”, recordava en una entrevista el 1987. “Els mekeo vivien en cabanyes de troncs i palla, la higiene era molt deficient, anaven esparracats...”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Moret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/viatge-papua-nova-guinea-mekeo_130_4690613.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 May 2023 12:00:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ac52d5ec-dbb7-4a57-a7a7-a64566faddf9_16-9-aspect-ratio_default_0_x923y898.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Cabanes a Papua Nova Guinea.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ac52d5ec-dbb7-4a57-a7a7-a64566faddf9_16-9-aspect-ratio_default_0_x923y898.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Situat al nord d'Austràlia, aquest país està habitat per nou milions de persones. Juntament amb els exploradors hi van arribar els missioners, entre els quals hi havia l'argentoní Xavier Vergés Calafell, que hi va servir entre el 1948 i el 1986, amb la tribu mekeo]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Zac Efron tranquil·litza els seus seguidors després de ser evacuat de Papua Nova Guinea per una infecció]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/zac-efron-infeccio-tifus-papua-nova-guinea_1_2605413.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5f623abb-89e8-473c-9ac3-b16b5a600123_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>Zac Efron, conegut per interpretar films com <em>Maleïts veïns</em> o <em>High School Musical</em>, ha estat en perill de mort mentre rodava a Papua Nova Guinea un capítol del seu <em>reality show</em>, que es diu ni més ni menys que <em>Killing Zac Efron</em>. Segons <em>The Sunday Telegraph</em>, l'actor –que estava rodant en aquest país insular del Pacífic des de principis de desembre– va haver de ser hospitalitzat d'urgència.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/zac-efron-infeccio-tifus-papua-nova-guinea_1_2605413.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Dec 2019 12:11:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5f623abb-89e8-473c-9ac3-b16b5a600123_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Zac Efron tranquil·litza els seus segudiors després de ser evaquat de Papua Nova Guinea per una infecció]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5f623abb-89e8-473c-9ac3-b16b5a600123_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actor era a l'illa rodant el seu 'reality' de supervivència fins que es va infectar]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Bougainville vota en massa convertir-se en un país independent de Papua Nova Guinea]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/bougainville-convertir-se-papua-nova-guinea_1_2610116.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f5c8c40a-9d6f-4a25-b2bd-cf47a46a14c0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'última paraula la tindrà el Parlament de Papua Nova Guinea, però sobre la taula té des d'aquest dimecres un resultat clar i contundent de la ciutadania de l'illa de Bougainville, una regió autònoma en la qual el 97,7% de la població ha votat a favor de convertir-se en un país sobirà <a href="https://www.ara.cat/internacional/illa-bougainville-vota-referendum-independencia-papua-nova-guinea_0_2348765241.html">en el referèndum d'independència</a>. Segons el comitè organitzador, el 85% dels habitants d'aquest arxipèlag, que forma part de les illes Salomó al Pacífic, han participat en la consulta, que havia sigut pactada amb Papua però que no és vinculant.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marta Rodríguez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/bougainville-convertir-se-papua-nova-guinea_1_2610116.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Dec 2019 13:12:42 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f5c8c40a-9d6f-4a25-b2bd-cf47a46a14c0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un grup de dones somrient després de conèixer el resultat del referèndum d'independència a Bougainville, al mercat de Buka]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f5c8c40a-9d6f-4a25-b2bd-cf47a46a14c0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'última paraula la té el Parlament papú, perquè la consulta és pactada però no vinculant]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'illa de Bougainville vota en referèndum si serà un país independent]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/illa-bougainville-vota-referendum-independencia-papua-nova-guinea_1_2610110.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1338f6d2-49ac-46c0-8443-2bce10373fba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Comencen les votacions a Bougainville per al referèndum d’autodeterminació. Des d’aquest dissabte i fins al 7 de desembre, més de 225.000 persones tenen dret a vot per decidir si volen que l’illa sigui independent o que continuï sota sobirania de Papua Nova Guinea però amb més autonomia. Tot i que no és vinculant, l’estabilitat d’aquest petit territori, situat en paratges paradisíacs a tocar de la costa nord australiana, pot dependre del resultat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marta Rodríguez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/illa-bougainville-vota-referendum-independencia-papua-nova-guinea_1_2610110.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 Nov 2019 07:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1338f6d2-49ac-46c0-8443-2bce10373fba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Cua d'electors per votar en el referèndum d'independència de Bougainville, en un col·legi electoral de Buka]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1338f6d2-49ac-46c0-8443-2bce10373fba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La consulta, que no és vinculant, està inclosa en els acords de pau amb Papua Nova Guinea del 2001]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dimiteix el primer ministre de Papua Nova Guinea]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/dimiteix-ministre-papua-nova-guinea_1_2672013.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ffde64ea-9feb-466c-a79e-0b7293e0123f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El primer ministre de Papua Nova Guinea, Peter O'Neill, ha anunciat aquest diumenge la dimissió després de set anys en el càrrec, i l'ha argumentada per una "necessitat de canvi" després de patir una sèrie de desercions al seu govern.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/dimiteix-ministre-papua-nova-guinea_1_2672013.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 May 2019 10:18:23 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ffde64ea-9feb-466c-a79e-0b7293e0123f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dimiteix el primer ministre de Papua Nova Guinea]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ffde64ea-9feb-466c-a79e-0b7293e0123f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Peter O'Neill accepta plegar després d'unes quantes desercions al seu govern]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
