Centenars de petroliers estan aturats a un extrem i l'altre de l'estret d'Ormuz. L'Iran, en resposta als atacs dels Estats Units i Israel, l'ha bloquejat de forma efectiva. Amb els preus del cru disparats i afectant l'economia global, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha promès reobrir la ruta marítima "d'una manera o altra". Però, sense un acord amb l'Iran o una ocupació perillosa i prolongada, els experts adverteixen que serà difícil restablir completament el trànsit a l'estret. Per què?

A les dècades dels cinquanta i seixanta la competició entre armadors per disposar del vaixell més gros de la flota petroliera mundial va sacsejar amb intensitat el mercat de l’or negre. Els principals protagonistes del combat van ser els grecs Stavros Niarchos i Aristotelis Onassis, i el nord-americà Daniel Keith Ludwig, que acabaria convertint-se en un dels homes més rics del món.

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

A les negociacions de l'ONU sobre canvi climàtic les paraules són molt importants i les batalles per una coma o un verb poden durar hores. A la COP21, en què es va aprovar l'Acord de París, tot va estar a punt de saltar pels aires en l'últim moment per un "haurà" (shall) que havia de ser un "hauria" (should). Durant més de dues hores, Nicaragua va intentar fer un pols amb els Estats Units per no canviar la paraula, però va acabar cedint per poder tancar el text. L'Acord de París, doncs, no és pas vinculant (es va imposar el should), però confia en la pressió del grup (el que els anglesos diuen blame and shame, culpar i avergonyir) perquè tothom compleixi els compromisos. Una estratègia que ha funcionat només a mitges. Si bé estem lluny encara dels objectius de l'Acord, com alerten els científics, és cert que tothom fa l'esforç de presentar compromisos: cap país no vol veure's assenyalat com el dolent en la lluita climàtica. El negacionisme ja no té cabuda als fòrums internacionals i els productors de petroli i gas busquen altres formes de torpedinar la lluita climàtica per poder seguir emetent CO₂, sovint emmascarades com a solucions.

Joe Biden ha aprovat un dels plans d'extracció de petroli i gas més grans de la història d'Alaska, l'anomenat projecte Willow, ideat durant l'era Trump i que ha aixecat la condemna unànime dels grups ecologistes. L'acusen de trencar de soca-rel la seva agenda climàtica, considerada fins ara la més ambiciosa de la història dels EUA.

La marina britànica ha donat per finalitzat aquest dimecres al matí el suposat segrest que uns assaltants havien efectuat a un vaixell al golf d'Oman, en l'últim incident en una zona que porta unes setmanes amb episodis de tensió.

L'Iran ha confirmat aquest divendres que un petrolier del país ha sigut víctima d'un atac quan navegava pel mar Roig, prop de la ciutat de Yeda, a la costa oest de l'Aràbia Saudita. El portaveu del ministeri d'Afers Estrangers iranià, Abas Musavi, ha assegurat que el suposat atac, en dos temps, ha causat dues explosions i que, tot i que hi ha danys materials -una gran quantitat de petroli s'ha abocat al mar-, "cap membre de la tripulació ha resultat ferit". "La situació està sota control", s'ha apuntat des de Teheran, que ha obert una investigació per aclarir els detalls de l'incident.

Les autoritats iranianes han anunciat aquest dimecres que han deixat en llibertat els set membres de la tripulació del petrolier de bandera britànica 'Stena Impero', capturat a l'estret d'Ormuz el juliol passat. El portaveu del ministeri d'Exteriors iranià, Abbas Musavi, ha explicat que alguns dels tripulants han estat alliberats i se'ls ha permès abandonar el vaixell, que és al port de Bandar Abbas, al sud-est de l'Iran.

Dos petroliers van patir ahir el que semblaria un atac quan navegaven pel golf d’Oman, molt a prop de la zona on fa un mes quatre vaixells cisterna més van patir un sabotatge. Les tripulacions fins i tot van haver d’abandonar les embarcacions, i en una es va declarar un espectacular incendi. L’incident va disparar les alarmes sobre la seguretat d’una de les principals zones de trànsit de petroli del món, i va fer revifar la tensió regional fins al punt que el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, no va dubtar en acusar l’Iran d’estar-hi al darrere. “Aquests atacs que no responen a cap provocació són una clara amenaça per a la pau i la seguretat internacional”, va afirmar en una roda de premsa a Washington. Però Pompeo no va presentar cap prova que demostrés la seva afirmació.

Dos petroliers han sigut víctimes d'un suposat atac amb explosions al mar d'Oman, molt a prop de la zona on al maig ja es va produir un incident similar. Fins ara es desconeix qui hi ha darrere de l'assalt.