<![CDATA[Ara.cat - Karate]]> 10 <![CDATA[El karate arriba als Jocs amb sis segles d'història al darrere i un primer or espanyol]]>

El karate és l'últim dels nous esports olímpics a debutar. Per primera vegada, Tòquio veurà karatekes penjar-se una medalla olímpica, i la primera en fer-ho ha estat una espanyola. Sandra Sánchez s'ha coronat campiona en categoria kata, confirmant el seu domini en una categoria imponent i diferent, doncs és un combat imaginari, sense rival. L'esportista de Talavera de la Reina ha aconseguit millor puntuació que la japonesa Kiyou Shimizu.

]]> <![CDATA['Karate Kid' entra en campanya electoral]]> La pel·lícula Karate Kid, que va triomfar a mitjans dels anys vuitanta amb l’entranyable senyor Miyagi entrenant Daniel Larusso amb mètodes poc ortodoxos que servien per netejar-li la casa, té, trenta-sis anys després, una segona part televisiva. Netflix ha estrenat, de cop, dues temporades de Cobra Kai, que representa la continuació oficial de la història amb alguns dels seus principals protagonistes. Daniel Larusso i el seu rival Johnny Lawrence es tornen a enfrontar, aquesta vegada convertits en entrenadors d’una nova generació de karatekes, entre els quals hi ha els seus fills implicats. En total són vint episodis d’uns vint-i-cinc minuts, que comencen recuperant el famós combat final de la pel·lícula. I, després d’un salt temporal, ens retrobem amb Larusso (Ralph Macchio) i Lawrence (William Zabka) a l’actualitat, gairebé quaranta anys més vells. Tots dos actors són també els coproductors executius de la sèrie. Val a dir que l’impacte és considerable, i no tant per veure com els anys els han passat factura sinó per la consciència que a tots, el pas del temps, ens deu haver perjudicat, si fa no fa, de la mateixa manera. Malgrat aquest detall una mica devastador, per a les generacions que vam gaudir de Karate Kid, enfrontar-nos a la continuació de la història és un inevitable exercici de nostàlgia davant del qual només podem somriure, gaudir i deixar-nos portar.

]]> <![CDATA[Els esports amb aspiracions olímpiques topen amb el COI]]> Tòquio 2020 i París 2024. També Rio 2016. Les dues pròximes cites olímpiques, i també l'última, s'emmarquen dins de la coneguda Agenda 2020. L'estratègic full de ruta per al futur del moviment olímpic, establert l'any 2014 a Mònaco, aporta 40 recomanacions per encaminar l'esdeveniment esportiu cap a una societat més sostenible, global i jove. Sota el lema 'L'esport té el poder de canviar el món', el Comitè Olímpic Internacional (COI), òrgan encarregat de gestionar les activitats del moviment olímpic, basa el seu programa en fer evolucionar aquest esdeveniment. Arran de la gran solidesa financera i les altes xifres d'audiència, el COI va decidir començar a fer canvis en els criteris de selecció de disciplines olímpiques i en l'estructura de les competicions.

]]>