L'emergència climàtica ha triplicat les morts per calor d'aquest estiu a Europa: sense aquest fenomen provocat per la crema de combustibles fòssils, el 68% de les morts que ha ocasionat la calor extrema aquest estiu al Vell Continent no s'haurien produït. És la conclusió d'una investigació liderada per científics de l'Imperial College London i la London School of Hygiene & Tropical Medicine, que calcula que almenys 24.400 persones han mort entre juny i agost del 2025 a 850 ciutats europees a causa de les elevades temperatures. L'estudi estima també que si no hi hagués canvi climàtic 16.500 d'aquestes morts no s'haurien produït i les morts per calor haurien estat 7.900.

Des de fa uns anys són ben visibles els efectes de la crisi climàtica. Sigui estiu, tardor, hivern o primavera, les temperatures corresponents són cada vegada més altes, i els fenòmens meteorològics associats, per més que siguin els habituals, guanyen intensitat temporada rere temporada. En les onades de calor el termòmetre tira més amunt que mai (i baixa menys que mai pel que fa a les mínimes nocturnes); en les èpoques de transició l’aigua escalfada del mar carrega més que mai les tempestes, tant si van associades a una gota freda com si no, i els hiverns de poca pluja són cada vegada més sovintejats i llargs, cosa que obre la porta a més períodes de sequera. I esclar, la particular combinació d’aquests factors deixa molts boscos a mercè de les flames: ens hem acabat familiaritzant amb els incendis de sisena generació, els que queden fora de la capacitat per atacar-los.

Les onades de calor, les sequeres i les inundacions van afectar una quarta part de totes les regions de la Unió Europea (UE) l'estiu del 2025, amb pèrdues macroeconòmiques agregades estimades en 43.000 milions d'euros aquest mateix any, i que a mitjà termini (fins al 2029) pujaran a 126.000 milions. Ho indica un estudi conjunt dirigit per la doctora Sehrish Usman de la Universitat de Mannheim i amb participació d'economistes del Banc Central Europeu (BCE). La investigació destaca l'afectació més gran al sud del continent i desgrana les dades per àmbits geogràfics.

Sovint quan pensem en crisi climàtica ens venen al cap ossos polars famèlics i glaceres que es desfan. I, tanmateix, l’augment global de les temperatures i els fenòmens extrems associats són una greu amenaça també per a la salut humana. Estar exposat a un excés de calor de manera continuada provoca mort prematura, empitjora la salut mental i agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars. Els episodis de canícula sostinguts, com els d'aquest estiu, s’associen a un nivell més alt d’agressivitat i conflictes, i afavoreixen la transmissió de malalties infeccioses, com ara el dengue, la malària i el chikungunya.

Donem per acabat (no pas astronòmicament ni meteorològicament, però sí al calendari laboral) aquest estiu del 2025, que, des del meu punt de vista, ha estat un estiu estrany. Un estiu d’onades de calor i onades d’incendis, amb les serps informatives pròpies de l'època, però la majoria en negatiu i amb polèmiques eternes i molt agres.

Un temporer va morir aquest dilluns a la tarda mentre treballava collint fruita en una finca d'Alcarràs, al Segrià, segons ha avançat l'ACN i ha pogut confirmar l'ARA. Els Mossos d'Esquadra van ser alertats cap a les 16.45 de la tarda coincidint amb el pic de l'onada de calor i quan al municipi la temperatura rondava els 41 graus. Segons apunta l'ACN, l'home s'hauria marejat i es va començar a trobar malament. Efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) es van desplaçar fins a una finca propera a on estava treballant el temporer, però quan hi van arribar no presentava signes vitals i no el van poder reanimar.

"La hidratació, l'alimentació i la ventilació són els aspectes principals que adaptem durant els períodes de calor per garantir el benestar dels animals", explica Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona. Són dos quarts de dotze del migdia i la temperatura és de 31 graus. "Quan superem els trenta graus, com avui, apliquem un protocol amb una sèrie de mesures per fer front a les altes temperatures", comenta, unes mesures que consisteixen a posar més abeuradors i renovar l'aigua amb més freqüència, intensificar la neteja i renovar l'aigua a les zones de bany i els fangars d'algunes espècies —com els facoquers o les elefantes—, i millorar la ventilació dels recintes. També s'introdueixen gelats de fruita, cucs o brou dins l'alimentació de certs animals.

L'onada de calor que va colpejar Europa entre el 23 de juny i el 2 juliol va disparar les temperatures fins a 4 °C i va augmentar el nombre de defuncions esperables per a aquest període de temps, especialment a Itàlia, Catalunya i França. La responsable d'aquestes "morts silencioses" –perquè no es registren i les estimacions oficials dels governs poden trigar mesos a publicar-se o no fer-se públiques mai– va ser la crisi climàtica provocada per la crema de petroli, gas i carbó, segons un estudi dirigit per l'Imperial College de Londres i la London School of Hygiene & Tropical Medicine.

Fa una hora que s'ha fet fosc, però la Nati i la seva veïna Nora es resisteixen a pujar al pis que comparteixen amb marits i fills. “Si poguéssim baixar el matalàs al carrer, dormiríem millor”, diu la Nati, rient, mentre crida la canalla perquè encara han de sopar. Són quarts d'onze de la nit i un termòmetre enorme que hi ha en una cantonada marca encara els 31 ºC, però asseguren que dins de l'habitatge l'ambient encara és pitjor.

En els darrers anys s'han produït onades de calor inusuals a totes les conques oceàniques principals del planeta, i alguns d'aquests esdeveniments s'han tornat tan intensos que els científics han encunyat un nou terme: les superonades de calor marines. "Els ecosistemes marins on [aquestes onades de calor] es produeixen no havien experimentat mai una temperatura de la superfície del mar tan alta", explica Boyin Huang, oceanògraf de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), per correu electrònic.

Fa dies que Catalunya crema. L’asfalt bull a les ciutats, els pisos s’ofeguen als barris més densos i en molts pobles l’ombra és un luxe escàs. L’onada de calor no dona treva, freguem temperatures rècord dia rere dia. Però no tothom la viu igual. Per a alguns, és una molèstia; per a d’altres, una amenaça. 

Si hi ha una conversa present a totes les cases aquestes darreres setmanes és sobre la calor. A Catalunya, la temperatura ha superat tots els rècords aquest mes de juny, que ha deixat nits tropicals i jornades feixugues. De fet, segons un estudi de l'empresa alemanya Fischer, especialitzada en solucions tècniques de fixació, aïllament i eficiència energètica per a l'edificació, un de cada cinc espanyols se senten insegurs a casa seva durant les onades de calor, i aquesta xifra s'eleva a un de cada tres en el cas de famílies amb nadons.

El juny ha passat factura a les escoles bressol de Barcelona: els desperfectes en els sistemes de climatització han multiplicat els efectes de la calor dins les aules, on en molts casos gairebé s'arribava als trenta graus. La incapacitat per donar resposta a aquesta problemàtica, més enllà de repartir pingüins –aires condicionats portàtils– als centres afectats, ha obligat l'Ajuntament a tramitar un pla d'urgència per abordar-la.

Mirem cap als incendis de la Segarra, la Noguera i l’Urgell, que han provocat dos morts i aquesta gran columna de fum, en diuen pirocúmul, generada pel foc mateix i la calor. Creix la preocupació que l’onada de calor ho ressequi tot, però per sort s’acosten una refrescada de les temperatures i pluges a les tardes a mig país, i això esperem que sigui un respir, en tots els sentits. 

Tothom s’ho imaginava, però ara les dades ho confirmen: Catalunya ha viscut el mes de juny més càlid de la seva història des que hi ha registres, segons el balanç mensual preliminar del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). La temperatura mensual en el conjunt del país ha quedat 4 °C per sobre de la mitjana del període de referència (1991-2020), una anomalia extraordinària i inèdita.

Si durant tot aquest mes de juny hem suat de valent, preparem-nos, perquè l'episodi més llarg i dur de calor extrema encara ha d'arribar. Els pròxims dies ens afectarà un nou anticicló subtropical que aportarà de manera sostinguda aire molt càlid provinent del nord de l'Àfrica amb més pols en suspensió. Tot plegat donarà lloc a la primera onada de calor de l'any en diverses comarques i també en gran part de la Península.

Les altes temperatures i les onades de calor són factors de risc afegits per a molts treballadors que hi estan exposats, sigui a l'aire lliure o en espais tancats. A més, són fenòmens cada cop més freqüents i intensos per l'emergència climàtica. Només durant l'estiu del 2024, el tercer estiu més càlid des que es tenen registres, es van notificar quatre onades de calor.

L'estiu del 2024 ha estat el més calorós registrat fins ara, tant a Europa com en general al planeta. Però aquesta dada estadística té conseqüències reals i directes sobre la població, tal com demostren les dades de mortalitat per calor extrema que han anat augmentant en els registres oficials. Doncs bé, aquest estiu fins a 2.000 milions de persones al món (una quarta part de la població mundial) han patit més de 30 dies d'una calor extrema que posa en risc la seva salut. En alguns països d'Europa, com Espanya, han estat més de 40 dies.

Les onades de calor extrema que es van viure l'any passat a tot Europa van deixar fins a 47.690 morts, 1.139 de les quals a Catalunya. Es tracta de l'any més càlid registrat a escala mundial i el segon amb més mortalitat associada a les altes temperatures de l'última dècada, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i publicat a la revista científica Nature Medicine. Tot i això, els investigadors adverteixen que la vulnerabilitat a la calor dels ciutadans europeus ha disminuït progressivament al llarg del segle i calculen que, sense els processos d'adaptació social, la càrrega de mortalitat durant l'any passat hauria estat fins a un 80% més elevada.

L'elefanta africana Bully, d'aproximadament 40 anys, obre la boca per rebre un raig d'aigua que un cuidador projecta cap a ella amb una mànega. Al seu costat, la Yoyo, de 54, es queda quieta mentre el cuidador dirigeix el raig en la seva direcció. Al fons, la Susi, de poc més de mig segle, busca l'ombra per arrecerar-se del sol que cau amb força sobre el Zoo de Barcelona. Són les dotze del migdia i el termòmetre marca 31 graus. "A les elefantes se les remulla fent ús de mànegues o aspersors, sobretot a la tarda i al migdia, que és quan fa més calor", explica la conservadora de mamífers del Zoo, Pilar Padilla. "Ho combinem amb el llac i els fangars, on es poden hidratar i reproduir el seu comportament natural. Són elles qui trien on volen anar", afegeix, mentre una altra cuidadora llança un tros de verdura a la Yoyo. "És com si s'estiguessin refrescant i prenent el vermut. Estan a gust", explica Padilla.