Els bitllets i les monedes gairebé són una cosa del passat a Suècia, on en els últims anys els diners en efectiu pràcticament han desaparegut dels comerços i de les butxaques dels suecs. Per pagar en un supermercat, un bitllet de transport públic, o en una cafeteria, el més habitual és veure la indicació “kontantfritt” és a dir, que només es poden utilitzar mètodes digitals com les targetes de crèdit o els mòbils per fer la compra.

Corria el 1994, aviat farà trenta anys, quan Enrique Sáez Ponte (La Corunya, 1947) escrivia a la premsa que "ja podem imaginar una economia que funcioni sense efectiu" i el 2001 ja vinculava els bitllets de 500 a Bin Laden, però no perquè fossin difícils de trobar sinó perquè eren la moneda preferida dels criminals i els terroristes. Avui Sáez, exdirectiu del Banco Pastor, segueix fent apostolat a favor de la desaparició del cash i acaba de publicar La energía oscura del dinero 2.1 (Europa Ediciones), segona versió d’un llibre publicat el 2007. Ell mateix creu que va ser dels primers a escala internacional a defensar l’abolició del metàl·lic.

El Banc Central Europeu ha obert aquest dimecres la porta a la creació d’un euro digital, després de nou mesos de diverses proves durant els quals no ha trobat impediments per tirar endavant el projecte.

El juny del 2019 Facebook va fer un anunci agosarat: en un any llançaria una nova moneda global, la libra. La idea era oferir una alternativa a les monedes nacionals en transaccions transfrontereres i oferir una xarxa de pagament per a milers de milions de persones no bancaritzades. La libra, una peça estrictament digital, seria emesa per una associació a Suïssa i tindria el suport d'un cistell de monedes nacionals, la qual cosa implicava que els seus creadors buscaven independència dels poders sobirans.

Facebook i alguns dels seus aliats corporatius han decidit que el món necessita una altra moneda digital, i que crear-la és la millor manera de fer servir l’immens talent que tenen a la seva disposició. Que Facebook pensi això és molt revelador del que no funciona en el capitalisme nord-americà del segle XXI. És un moment curiós per llançar una moneda alternativa. La queixa principal contra les monedes tradicionals sempre havia estat la seva inestabilitat: que la inflació accelerada i incerta els restava utilitat com a reserves de valor. Però el dòlar, l’euro, el ien i el iuan han estat, totes elles, notablement estables. En qualsevol cas, el problema actual no és la inflació, sinó la deflació.

David Marcus ha trigat exactament cinc anys a sortir-se amb la seva. Quan el juliol del 2014 el directiu va deixar la presidència de PayPal per fer-se càrrec dels serveis de missatgeria de Facebook, ja devia portar al cap transformar-los en vehicles per al comerç digital. Després de situar Messenger per sobre dels 1.000 milions d’usuaris -i, sobretot, d’absorbir WhatsApp pel camí-, Marcus impulsa ara des de dins de Facebook la creació de la libra, una nova moneda digital que començarà a circular per la xarxa cap a l’estiu de l’any que ve.

Qui no s’ha vist algun cop en la situació d’haver de pagar en un sopar d’amics cadascun amb la seva targeta? No hem pensat aleshores en poder pagar des d’un grup de WhatsApp? Això és precisament el que ha promès Mark Zuckerberg per al 2020 amb el llançament de la libra, una nova moneda digital basada en els mateixos principis del bitcoin. Així, a partir de l’any vinent podrem passar-nos diners entre contactes de WhatsApp i reunir en un grup una determinada quantitat per transferir-la a l’aplicació del mòbil del restaurant. També podrem pagar taxis i qualsevol altre producte o servei sempre que el destinatari accepti el pagament amb la libra, el projecte de moneda digital de Facebook. Però les capacitats de la nova moneda digital no s’acaben aquí.