Nascut a Juneda, a les Garrigues, Ferran Poca, actual empresari i activista pels drets LGBTIQ+, va ser durant 35 anys la persona que la gent esperava que havia de ser: "Treballava a La Caixa i vaig arribar a ser gerent de zona amb molts empleats a càrrec meu i amb un sou que no he tingut mai més". Però la seva vida va fer un gir inesperat: "Sentia un soroll intern que em deia que això no era el que jo havia vingut a fer aquí".

Milers de persones –200.000 segons els organitzadors, 150.000 segons la Guàrdia Urbana– han participat aquest dissabte a la tarda a Barcelona en la desfilada reivindicativa de l'Orgull LGBTI. La marxa, sota el lema "Per què sense diversitat el món seria gris. Contra la censura i l'onada reaccionària", ha començat a la plaça Universitat i avança fins al passeig de Lluís Companys, on se celebren concerts fins a la matinada. La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha recordat que “els drets humans són innegociables” i ha reiterat el “compromís” del govern de la Generalitat amb aquests drets “davant de l’onada reaccionària que està posant en dubte aquesta agenda defensora de drets”. Entre els assistents també hi eren l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la ministra d'Igualtat, Ana Redondo; i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

Més gent que mai als carrers per seguir el Pride Barcelona, la gran festa de l'Orgull LGBTI, que, coincidint amb la campanya electoral, ha servit per reclamar la defensa dels drets del col·lectiu davant de l'amenaça de l'extrema dreta. Segons la Guàrdia Urbana, 110.000 persones han seguit la desfilada des del Parc de les Tres Xemeneies, al Paral·lel, fins a l'avinguda Maria Cristina, a Montjuïc, en una tarda en què les temperatures han rebentat termòmetres.

Va treballar en un cabaret. "És el que tocava a les dones com jo i de la meva edat als anys 70", explica. Llavors, no existien referents de persones grans que fossin trans com ella o que formessin part del col·lectiu LGTBIQ+ i el fet d'arribar a la vellesa i ser dependent es vivia com una por molt gran a sentir-se encara més vulnerable. La Laura Vilar recorda el que pensava quan era jove: "Que Déu se m'emporti abans que hagi d'arribar a una residència". Ara, amb 68 anys, se sent orgullosa de la seva trajectòria i considera que després de tants anys de lluita està en el millor moment de la seva vida. I aquest és el missatge que pensa portar als diversos espais de Barcelona on es programaran activitats a Barcelona amb motiu del Dia de l'Orgull entre els dies 3 i 16 de juliol, una edició que aquest any es dedica a la transversalitat generacional.

L'associació 'Pride! Barcelona' ha presentat aquest dilluns la candidatura per ser la ciutat que aculli el 2022 l'Europride, la celebració més gran dels drets LGTBI d'Europa i la que promou la visibilitat del col·lectiu. L'esdeveniment només s'ha celebrat dues vegades a l'Estat, el 2007 i el 2017, i totes dues a Madrid.

El Pride Barcelona va batre ahir tots els rècords. 100.000 persones segons els organitzadors i 55.000 segons la Guàrdia Urbana van marxar per l’avinguda Paral·lel per reivindicar els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals i, concretament, els de les famílies LGTBI. És la manifestació més multitudinària des que el 2008 la patronal d’empreses per a gais i lesbianes, l’ACEGAL, va impulsar la celebració, que sovint ha estat criticada per estar massa entregada a les marques i ser poc combativa. Aquest any l’organització es va esquerdar precisament per la política: el veto a Ciutadans va fer que un dels seus principals impulsors dimitís.

No és una edició qualsevol per al Pride Barcelona, que aquest divendres i dissabte omple de festa i reivindicació LGTBI la Ciutat Comtal. Aquest any se celebra en el marc dels 50 anys de Stonewall, la revolta al barri de Nova York que va iniciar un moviment amb què s'han aconseguit drets i llibertats per al col·lectiu arreu del món. Un moviment que, tal com recorden els organitzadors del Pride, va fer els seus primers passos a l'Estat a la ciutat de Barcelona. El tret de sortida va ser una gran marxa convocada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) el 1977.

Les entitats organitzadores de la festa LGTBI+ Pride Barcelona han decidit finalment que no deixaran participar Ciutadans en la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a la capital catalana. La decisió, que s'ha votat “per unanimitat”, veta l’accés a la mobilització, com a mínim a la capçalera, al partit d’Albert Rivera, tot i que va arribar a signar un manifest en contra dels partits homòfobs com Vox. Una signatura que va fer en l’edició de la festa a Barcelona, però no a la de Madrid.