El divendres passat Esquerra i Junts es van reunir a Ginebra per intentar no fer-se mal després de les eleccions municipals. És a dir, evitar una trencadissa independentista en els pactes postelectorals com va passar el 2019, amb els exemples sonats de Sant Cugat i Figueres –ERC va desbancar Junts de l'alcaldia tot i ser primera força– i la Diputació de Barcelona, en què els juntaires es van unir al PSC per apartar els republicans del poder. La idea de les cúpules –encapçalada per Jordi Turull a Junts i Marta Rovira a Esquerra– és conjurar-se per forjar el màxim de majories independentistes en municipis, consells comarcals i diputacions. Ara bé, una cosa són les proclames i l'altra el dia a dia al territori, en què moltes vegades Esquerra i Junts són rivals i prefereixen altres acords, principalment amb el PSC. A continuació exposem 10 pactes locals que poden tensar l'independentisme.

Alberto Núñez Feijóo surfeja cap a la Moncloa al damunt d’una onada conservadora que ahir va tenyir el mapa espanyol de blau. De res han servit els nombrosos plans de rescat i anuncis de Sánchez en plena campanya electoral. Les eleccions suposen un sever correctiu al govern espanyol, que veu com una part molt important de l’opinió pública desconfia de la seva gestió, marcada per les constants crisis entre els socis de govern i apostes arriscades com la del diàleg amb Catalunya.

Catalunya s’ha acostumat en els últims anys a uns debats d’investidura agònics. Fins al 2012 -quan Artur Mas va ser reelegit president de la Generalitat gràcies als vots d’ERC-, la tria del nou cap de l’executiu per part del Parlament havia sigut pràcticament un tràmit, però des del 2015 -quan davant la negativa de la CUP el mateix Mas va haver de fer un pas al costat in extremis per evitar la repetició electoral- s’ha convertit en un veritable mal de queixals. Ara, quan encara no s’ha arribat a l’equador de la campanya, els vetos creuats entre formacions ja anticipen que després del 14-F l’aritmètica pot dibuixar un altre escenari endimoniat. L’amenaça de bloqueig ja plana sobre l’horitzó postelectoral.

Aliança sense sorpreses a la Diputació de Girona després que JxCat i ERC hagin anunciat aquesta tarda que han arribat a un acord per governar l’ens supramunicipal. De moment no han revelat ni el cartipàs ni cap punt programàtic del seu pla de govern, però sí que han confirmat que Miquel Noguer, de Junts, continuarà a la presidència i que el republicà Pau Presas ocuparà la vicepresidència primera. Dijous, 4 de juliol, a les dotze del migdia, està previst el ple de la presa de possessió de Noguer com a president de la Diputació gironina.

Si balles amb l’extrema dreta pots caure perquè les seves coreografies són imprevisibles i agressives. Ho comprova ara mateix el PP, que després de fer de pont entre Vox i Ciutadans (ideal per al partit taronja, que ha pogut entrar en governs de coalició sense sortir gaire a prop dels de Santiago Abascal en la foto) veu ara com les últimes enganxades al Congrés i també a l’Assemblea i a l’Ajuntament de Madrid poden fer perillar els pactes de governabilitat a la Regió de Múrcia, Madrid i Andalusia o als ajuntaments d’Almeria i Saragossa, on executius de coalició del PP i Ciutadans depenen dels vots de Vox per aprovar les iniciatives.

ERC mou fitxa per intentar que JxCat canviï de socis de govern al Consell Comarcal de la Selva. La setmana passada els postconvergents van anunciar que repetien la coalició amb el PSC i Independents de la Selva, amb qui van compartir govern la passada legislatura. Els tres partits van defensar la feina feta els darrers quatre anys i no veuen motius "per canviar una acord que funciona".

Canvi de socis a l'Ajuntament de Salt. La passada legislatura ERC va governar amb Independents per Salt - CUP (Ips), però els resultats de les eleccions municipals van obrir altres les possibilitats. Els republicans van guanyar amb set regidors –dels onze que donen la majoria absoluta– i podien triar si governar en minoria, amb JxCat (4), amb el PSC (5) o repetir la coalició amb Ips-CUP (2).

Després de governar plegats durant la legislatura passada, JxCat, els Independents de la Selva (IdS) i el PSC han decidit reeditar l'acord i tornar a portar junts les regnes del Consell Comarcal de la Selva. Un pacte que fa quatre anys no va aixecar polseguera però que avui tenia molts ulls posats al damunt. I és que les tres formacions polítiques són les mateixes que van signar un acord a l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners que van haver de trencar hores més tard per les pressions del president Quim Torra i d'un grup de veïns que van obligar els regidors a posposar el ple d'investidura i a canviar de socis de govern.