La missió lunar de la NASA amb el llançament de l’Artemis II ha provocat que alguns informatius hagin recuperat d’una manera o altra aquella teoria conspirativa que assegura que l’arribada dels humans a la Lluna el 1969 va ser un engany.

La sonda Chang'e-6 de la Xina s'ha enlairat dimarts a la matinada de l'altre costat de la Lluna i ha començat el viatge de tornada a la Terra, segons ha anunciat l'agència espacial de la Xina. La sortida amb èxit de la sonda no tripulada de la Lluna significa que la Xina ja està més a prop de convertir-se en el primer país que obté mostres de la cara oculta de la Lluna. Anteriorment, els xinesos ja havien enviat una altra sonda a recollir mostres, però no va poder completar la missió.

La Lluna va per lliure. És única al cosmos conegut: una roca solitària el diàmetre de la qual és la quarta part de la del seu planeta amfitrió, l'únic lloc on s'ha trobat vida. I està sola: és un erm desolat, torrat pel sol i cobert de cràters que alberga poca cosa llevat del que nosaltres hi portem, ja sigui amb la ment o en naus espacials. Però això està a punt de canviar.

Finalment, el somni de tornar a la Lluna comença a ser realitat. A la 1.47 de la matinada, hora de Florida, 7.47 hora catalana, el coet SLS (Space Lunch System), un dels grans protagonistes de la missió Artemis 1, ha aixecat el vol en direcció a la Lluna, en un viatge que té una durada prevista de 26 dies: la nau Orion, que és la càpsula que en un futur pròxim ha d’encabir fins a quatre astronautes que previsiblement trepitjaran el nostre satèl·lit més de cinquanta anys després de l'últim vol tripulat, guanyarà velocitat després d’orbitar la Terra, estabilitzar la direcció i desplegar els seus enormes panells solars. Els panells són necessaris per alimentar tot el sistema informàtic i de comunicacions a bord.

"Hi anem". Aquest és l'eslògan que la NASA està utilitzant abans del vol debut del seu nou coet en direcció la Lluna, que preveu llançar aquest dilluns a les 14.33 hores, en horari català. És una frase repetida pels funcionaris de l'agència, afegida com a hashtag a les publicacions de les xarxes socials i proclamada en pancartes penjades al lloc de llançament del Centre Espacial Kennedy, a Florida. Si no sou amants de l'espai, que es vulgui enviar astronautes a la Lluna us pot avorrir. Per què? Perquè ja hi hem anat.

El New York Times ha creat un calendari astronòmic per sincronitzar-lo amb el teu i així no perdre’t cap dels grans esdeveniments que tindran lloc al nostre Sistema Solar aquest 2021. Des de pluges de meteorits i eclipsis com l’anell de foc

L'Índia ha fracassat en el seu intent d'arribar a la Lluna i sumar-se a la reduïda llista de països que fins ara ho han aconseguit: Rússia, els Estats Units i la Xina. L'Organització d'Investigació Espacial de l'Índia (ISRO) ha perdut contacte aquesta matinada de dissabte amb el mòdul espacial indi Chandrayaan-2, en el moment que pretenia aterrar al pol sud d'aquest satèl·lit de la Terra, fins ara inexplorat per les altres missions que han arribat a la Lluna. Es tracta d'una zona amb una superfície més irregular que l'equador de la Lluna.

De llunes n'hi ha unes quantes: la de València, la del cove, la dels poetes romàntics, la dels pensadors utòpics que hi veien civilitzacions perfectes, la dels pagesos que planten els alls i les cebes en funció de si és creixent o minvant. La mateixa forma de lluna dels croissants ens remet a la Viena del segle XVII assetjada pels otomans. La que es commemora aquests dies, en tot cas, és la Lluna de la Guerra Freda, que l'any 1969 passava per un dels seus moments àlgids. Encara que pugui semblar una idea estranya, hi ha una relació molt forta entre les fantasies que s'han projectat sobre el nostre satèl·lit i la política. La tradició té molts segles, i resumir-la aquí és impossible. Un parell d’exemples. El 1667, l’editor Charles de Sercy va tenir la gosadia de publicar a París l''Histoire comique par Monsieur de Cyrano Bergerac contenant les Estats & Empires de la Lune'. Savinien de Cyrano (1619-1655), que així es deia el personatge real que va inspirar l’obra homònima d’Edmond Rostand, fa una descripció sarcàstica de la societat del seu temps a còpia de descriure els imaginaris imperis de la Lluna. I cap a finals del XIX, el 1896, el misteriós Pierre de Sélènes –mai no ha quedat clara la identitat del pseudònim– publica 'Un monde inconnu: deux ans sur la Lune' (tinc la sort de posseir-ne un exemplar en l’edició que va publicar Montaner y Simón el 1898, amb nombrosos gravats i una coberta bellíssima). En aquest cas, les fantasies projectades són de caràcter positivista: la Lluna està plena d’avenços tècnics i màquines estrambòtiques que garanteixen un ordre social paradisíac.

Fins a 12 homes han trepitjat la Lluna i el primer que s'hi va menjar va ser una hòstia consagrada.

Per què es va anar a la Lluna i per què no s'hi ha tornat des del 1972? Amb la tecnologia de l'època, va ser un miracle arribar-hi? Quantes persones han trepitjat el nostre satèl·lit natural? Què n'ha extret la humanitat, d'haver posat el peu a la Lluna? Realment cal tornar-hi ara, com pretenen tant els Estats Units com la Xina?

Veurem una dona trepitjar la Lluna el 2024? Això és el que es proposa la NASA, seguint ordres de Donald Trump. “La primera dona i el pròxim home que arribin a la Lluna seran astronautes nord-americans, enviats per coets nord-americans des de sòl nord-americà”, va voler deixar clar el vicepresident Mike Pence el març passat. Just quan es compleixen 50 anys d’aquella primera petjada humana a la Lluna, la del nord-americà Neil Armstrong, Pence disparava així el tret de sortida a una nova cursa espacial. Una en què els Estats Units ja no competeix amb Rússia, sinó amb la Xina.

Amb motiu del 50è aniversari de l’arribada de la humanitat a la Lluna, que va tenir lloc el 20 de juliol del 1969, l’ARA farà un gran desplegament per explicar l’impacte d’aquesta fita. Tota una setmana llunàtica en què anirem seguint el recorregut de l’Apol·lo XI amb un diari de bord des dels preparatius del llançament, el dia 15 de juliol, fins a l’arribada a la Lluna, el dia 20 del mateix mes.