El 24 de setembre passat, en un context marcat per la paràlisi, el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va assolir un acord significatiu sense publicitat: l'aprovació d'una pujada salarial per als seus membres. La decisió, que es va tramitar a proposta de la comissió d'assumptes econòmics, ha generat polèmica pel contrast entre la celeritat pel que fa a les retribucions pròpies i la inacció en altres àmbits de la justícia.

Fa unes setmanes, el ministeri de Justícia va anunciar una ampliació "històrica" de la plantilla de jutges per crear aquest any 500 places noves a tot l'Estat, de les quals 91 a Catalunya. Quedava pendent, però, concretar com es distribuirien aquests llocs nous. La proposta inicial del govern espanyol no va acabar de fer el pes ni al departament de Justícia ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ara han presentat esmenes idèntiques. "Augurem que aquestes propostes seran ateses pel ministeri", ha valorat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.

L'Audiència de Madrid ha demanat reobrir la causa per la filtració de fotos del DNI de 33 jutges sobiranistes catalans que es van publicar al diari La Razón el març del 2014 després que els magistrats firmessin un manifest a favor del dret a decidir. En concret, l'Audiència ha ordenat aquesta reobertura de la causa a la secció d'instrucció número 15 del Tribunal d'Instància de Madrid, segons ha avançat El Món i ha confirmat l'ACN. La denúncia presentada pels jutges es va arxivar el 2015, però arran de la publicació d'uns àudios a El Món en què apuntaven a la policia patriòtica com a coneixedora d'aquesta filtració, els magistrats van demanar reobrir la causa i ara l'Audiència de Madrid els ha donat la raó.

El consell de ministres aprovarà aquest dimarts una de les majors reformes dels últims anys. Segons han confirmat aquest dilluns fonts del govern espanyol a Efe, l’executiu validarà de forma definitiva un projecte de llei que inclou canvis en la fiscalia general de l’Estat per despolititzar-la. La reforma també incorpora, a més, modificacions en la llei d’enjudiciament criminal, que té com a principal novetat la figura del fiscal investigador. La proposta preveu establir que la direcció de les investigacions de les causes penals passi a estar en mans dels fiscals, i no pas a les dels jutges, com fins ara.

Tots sabem que la política és lluita pel poder i està governada pel principi "et trec a tu per posar-m’hi jo". Però les democràcies semblaven destinades a ser un ritual amb unes regles de respecte a l’adversari i de responsabilitat davant de la ciutadania per posar límits als deliris de la voluntat de poder. A la vista de l’espectacle que ens ofereix la política dia a dia, i que a Espanya ha assolit nivells delirants en l’ofensiva monotemàtica del PP contra el govern socialista, en què el debat no és de propostes i d’idees sinó senzillament d’imputacions amb les quals desqualificar l’adversari, és a dir, sense que tingui cap valor la distinció entre veritat i mentida, la sensació que la confrontació pot acabar desbordant les regles del joc, i per tant el marc democràtic, es fa alarmant.

Alguns patriotes constitucionals fan veure que s'escandalitzen perquè, diuen, el rei d'Espanya, com a cap de l'Estat, no hauria de seure al costat d'un fiscal general imputat en un procés judicial, com succeirà aquest divendres en l'acte d'obertura de l'any judicial a Espanya. Poden relaxar-se, aquests patriotes, perquè de fet el rei mateix no sembla preocupar-se tant com ells per les companyies amb qui s'asseu i es fa fotos. Aquesta mateixa setmana s'ha retratat, mai més ben dit, amb Eduardo Inda, un dels personatges més vergonyosos de la vida pública espanyola, i això que aquesta és una lliga molt disputada.

Cada vegada arriben més casos als tribunals catalans, i malgrat que també en resolen més, la feina que entra és superior a la que poden assumir. Per exemple, malgrat que el 2024 es van resoldre molts més assumptes que els anys anteriors i els jutjats van tancar un 96,78% dels casos que van rebre, l'any va acabar amb més procediments pendents dels que hi havia al gener. A finals d'any, encara hi havia 732.408 casos pendents. Per resoldre aquesta situació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) calcula que Catalunya necessita 187 places més de jutge (154) i magistrat (33) per cobrir de manera òptima el volum de feina que encaren els tribunals del país.

Els jutjats han iniciat tres jornades d'una vaga de jutges i fiscals convocada per totes les associacions professionals excepte les progressistes, i han xifrat en un 75% el seguiment de l'aturada entre jutges i fiscals aquest dimarts. Més enllà de l'estimació que fan els convocants, que han qualificat la protesta "d'èxit rotund", no hi ha dades oficials perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'està recollint, ja que no reconeix la convocatòria. El ministeri de Justícia tampoc ha rebut les dades de seguiment que havia demanat al CGPJ i a la Fiscalia General de l'Estat, i recorda que la xifra que donen les associacions no és oficial. A més, apunta que durant la jornada "hi ha hagut normalitat gairebé absoluta als tribunals i fiscalies" de tota Espanya.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit per unanimitat no reconèixer la convocatòria de vaga de jutges i fiscals que han anunciat cinc associacions –totes menys les progressistes– per a la setmana que ve. L'acord d'aquest dijous adverteix els convocants que la vaga no té cap "suport normatiu" perquè el dret a vaga no està regulat per als jutges. Per això, conclou que "no escau tenir-la anunciada", i recorda que ja es va pronunciar en el mateix sentit davant les vagues convocades el 2009, el 2012 i el 2013. Les associacions convocants han criticat la decisió i ja han anunciat que mantenen la vaga, que consideren "una mesura legítima, proporcionada i responsable".

Jutges i fiscals mantenen el pols contra les reformes judicials que pretén imposar el govern espanyol. Després de l’aturada de deu minuts de la setmana passada, associacions de jutges i fiscals han anunciat tres dies de vaga l’1, 2 i 3 de juliol. També han convocat una concentració davant el Tribunal Suprem per al dissabte 28 de juny a les 12.30 hores. Les cinc associacions que criden a la protesta són les mateixes que ja van convocar l’aturada anterior: es tracta de la major part d’agrupacions de jutges i fiscals, però cap de les progressistes.

La major part de les associacions de jutges i fiscals, cap de les progressistes, ha convocat per a aquest dimecres una protesta contra els plans del govern espanyol per modificar l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La crida de les cinc associacions que signen la convocatòria és per a una aturada de 10 minuts, a partir de les 12 hores, a les portes de tots els edificis judicials de l'Estat. El manifest que els convocants han llegit a les portes de les seus judicials advertia el govern espanyol: "No descartem una vaga". Per la seva banda, coincidint amb l'aturada, Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, ha advertit que no es pot "degradar els jutges".

La Melanie Barba ha sigut la segona de la seva promoció en les oposicions a fiscal i d'aquí a unes setmanes començarà a fer pràctiques a Madrid, on està acabant la seva formació. A principis de l'any que ve ja serà fiscal i tornarà a Catalunya per exercir. La magistrada Isabel Olmos, nascuda a Barcelona, va dictar la seva primera sentència en un jutjat de Sant Boi de Llobregat, i des de fa uns dos mesos exerceix a la sala quarta del Tribunal Suprem. Totes dues tenen en comú que es van preparar l'oposició amb l'ajuda d'una beca de la Generalitat, que després de més d'una dècada inactives es van reprendre el 2022. Aquest dimarts la convocatòria s'obre de nou per a aquells que vulguin preparar-se per ser jutge, fiscal o lletrat de l'administració de justícia.

La jutgessa de pau de Salt, Francesca Terrón, sol fer uns vuit casaments cada mes, però només aquesta setmana ja en van sis. "Portem dues setmanes fent casaments a tort i a dret", diu en una conversa amb l'ARA el dia abans que entri en vigor la llei que els traurà la competència per registrar unions civils. Un error en la tramitació de la llei d'eficiència judicial ha deixat els jutges de pau sense potestat per inscriure matrimonis, i fonts del ministeri de Justícia afirmen que ja estan "buscant la millor fórmula per assegurar aquesta competència al més aviat possible".

Reprovació unànime de jutges i fiscals a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero. En un comunicat aquest dilluns, totes les associacions del ram censuren que la ministra del PSOE qualifiqués de "vergonya" la sentència que ha absolt Dani Alves d'agressió sexual i critiqués que la presumpció d'innocència del futbolista estigui "per sobre" del testimoni de la víctima. "És essencial que les institucions i representants públics respectin i donin suport a la tasca dels jutges i magistrats, i s'eviti comentaris que puguin soscavar la confiança en el nostre sistema judicial", li respon el col·lectiu de jutges i fiscals. Aquest dimarts s'hi ha sumat el Consell General del Poder Judicial, que ha advertit als polítics que han de "compatibilitzar el seu legítim dret a la crítica amb la preservació de la confiança de la ciutadania en les institucions".

Una crítica habitual al sistema judicial és que continua funcionant "com al segle XIX". Ara, però, s'hi podria començar a posar remei: al llarg del 2025 es desplegarà una llei que vol posar al dia la justícia i fer que sigui més àgil. La llei d'eficiència canviarà la forma com s'organitzen els jutjats –fins i tot com es diuen– i portarà novetats que busquen millorar la protecció dels infants i de les víctimes de delictes sexuals. El nou sistema s'aplicarà esglaonadament en tres fases –al juny, a l'octubre i al desembre–, i afectarà primer els municipis més petits i finalment les ciutats més grans.

"La beca que tenia en el seu moment em servia per pagar el preparador i prou, però sabia que sense una ajuda econòmica no podia opositar", recorda la magistrada Maria del Prado Escoda Merino, portaveu a Catalunya de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD), en conversa amb l'ARA. El blindatge de beques perquè la renda familiar no sigui un impediment per estudiar les oposicions a jutge o fiscal que preveu l'últim avantprojecte del govern espanyol ha sigut molt benvingut al sector, però ha reobert el debat sobre el perfil de la judicatura. "Estem farts que es digui tot el dia que els jutges som gent de classe alta", assegura una altra magistrada consultada per aquest diari.

A les gravacions que s'han filtrat de les declaracions d'Elisa Mouliaá i Íñigo Errejón, per la demanda per agressió sexual que l'actriu ha presentat contra l'expolític, se sent literalment bavejar el jutge Adolfo Carretero durant l'interrogatori que fa a la víctima i a l'acusat. Sobretot a ella. Les preguntes són d'un to impertinent i el jutge les ensaliva mentre les formula, cada vegada més impacient, excitat, sense esperar luxe de detalls en les respostes, perquè els detalls ja els aporta ell. Imagina, pressuposa, acorrala. L'objectiu és fer quedar Errejón com un calent enxampat en flagrant contradicció amb el seu discurs polític, pel qual el jutge pregunta explícitament. Amb Mouliáa, el propòsit és fer-la quedar com una beneita i una porca, i ridiculitzar-la davant del tribunal al qual ella ha tingut el descuit d'acudir a demanar justícia.

Joaquín Aguirre, un dels jutges que més titulars ha acaparat els últims anys, es jubila. Ja no podrà dictar més interlocutòries sobre la suposada ingerència russa en el Procés ni sobre el presumpte suborn a àrbitres per afavorir al Barça. Marxa als 66 anys –ha decidit no allargar la carrera fins als 72, com permet la llei– amb les seves últimes grans investigacions arxivades o aturades i només un mes després que l'Audiència de Barcelona l'acusés d'intentar un frau de llei amb les seves resolucions.

Més d'un centenar de jutges i jutgesses especialitzats en violència masclista i que treballen en jutjats d'arreu d'Espanya han tancat files amb la magistrada de Granada Aurora Angulo, encarregada del cas de Juana Rivas. Més de set anys després d'escapar-se amb els seus fills per evitar que estiguessin amb el seu marit, a qui va denunciar per maltractaments, la custòdia del fill petit —el gran ja és adult— continua als tribunals. L'últim moviment judicial ha generat una resposta molt aspra de l'advocat de la dona, que ha assenyalat la jutgessa i l'ha acusat de no comprendre què és la violència vicària. El comunicat ha despertat la resposta dels seus companys, que ho consideren un "atac personalitzat" que pot suposar un desprestigi per als jutjats de violència masclista.

El mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat en l'acte de presa de possessió que s'ha celebrat aquest dissabte a Palau que el traspàs de poders amb l'administració Aragonès havia estat "exemplar". De fet, l'acte en si al Saló de Sant Jordi va ser un exemple de normalitat democràtica i continuïtat institucional, amb els expresident Pujol, Mas, Montilla i Torra presents i amb un discurs del nou president que posava en valor el llegat i la responsabilitat que suposava ser el 133è màxim dirigent de la Generalitat. De fet, Illa és fill polític de Josep Tarradellas, a través de la figura de Romà Planas, que és qui millor representa aquesta voluntat fèrria de mantenir la dignitat institucional en les pitjors circumstàncies.