El sector català del vi ja ha encetat la campanya de la verema en algunes zones del país amb perspectives clarament més positives que les últimes tres temporades. Les pluges de la primavera i el fet que les temperatures de l'estiu estiguin sent, de mitjana, més baixes que els últims anys han facilitat la regeneració de les vinyes: "Serà molt millor que l'any passat i que fa dos i tres anys", assegura Josep Marrugat, responsable de vinya i vi del sindicat agrari Unió de Pagesos.

Pepe Raventós (Barcelona, 1974) té les idees molt clares. Potser perquè ha viscut als Estats Units, o potser perquè li ve de família: als anys 80 el seu avi va decidir trencar amb Codorniu, l’empresa familiar, i fundar el seu propi celler, Raventós i Blanc. El 2012, aquest celler va decidir sortir de la DO Cava, la qual veien desprestigiada. En els anys posteriors altres cellers van seguir els mateixos passos, tot i que amb fórmules diferents. Ara, Pepe Raventós malda per crear una nova DO que aglutini tots els productors de qualitat que té el Penedès. Viu el territori amb passió: “El gran error del cava va ser oblidar la part agrícola, i aquest és l’èxit de França”, afirma. I proclama, convençut: “Tenim una oportunitat increïble”.

El cultiu de múltiples varietats de raïm ha dominat el paisatge en molts indrets de Catalunya durant segles. Ara hi ha l'afany de preservar aquesta diversitat vitivinícola i embotellar-la, un camí ple de nous descobriments. Com al nord d'Osona, on en temps passats els ceps s'enfilaven per les muntanyes. Des de fa quatre anys el fotògraf Eugeni Ordeig s'ha aliat amb l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) per estudiar els escassos vestigis que hi queden d'aquest conreu. Els resultats sorprenen: s'han localitzat fins a 50 varietats de raïm diferents, de les quals per ara només se n'han identificat 22 gràcies a la seva anàlisi genètica, i la trentena restant encara són desconegudes.

La campanya de la verema d'aquest any ja es va iniciar en alguns punts de Catalunya a principis d'aquest mes d'agost i s'anirà intensificant en totes les regions productores al llarg d'aquest mes i del setembre. Després d'un 2023 marcat per la mala collita, fruit de la sequera i de les elevades temperatures, el sindicat agrari Unió de Pagesos no espera una millora significativa per a aquest any malgrat l'increment de les pluges i d'un estiu menys calorós que fa un any: "Si es fa una collita com la de l'any passat podem estar satisfets", ha assegurat a l'ARA Josep Marrugat, responsable de vinya i vi d'Unió de Pagesos.

El raïm és un dels grans afectats per la greu sequera al país. En algunes zones de Catalunya, com el Garraf, la falta d'aigua ha fet caure la collita un 80%. I en unes altres, com el Penedès, els agricultors només podran collir la meitat del raïm en comparació amb l'any passat, que ja va ser un exercici castigat per la sequera. Segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), a tot el país la verema serà un 48% inferior a la d'un any normal. I res fa pensar que la situació hagi de millorar. "El que no podem fer és enganyar-nos", diu Xavier Pié, viticultor del Camp de Tarragona i president de la DO Catalunya. "Si pots regar, fantàstic, però si tenim pobles amb restriccions en el subministrament d'aigua de boca i la competència del sector industrial i del sector turístic, que també necessiten molta aigua, s'haurà de prioritzar i el cultiu de regadiu a Catalunya ho tindrà molt difícil", adverteix.

El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, proposa una amanida composta principalment de figues i raïm, que amaneix amb una vinagreta saborosa. La recepta només necessita una paella, necessària per caramel·litzar els pinyons. La resta de passos es preparen directament al marbre de la cuina, i van directes als plats.

MORA, el mercat online del raïm impulsat pel clúster vitivinícola català Innovi, compleix un mes des de la seva obertura, en el qual ha aconseguit gestionar 2 milions de quilos de raïm, ara que comença l'època de la verema. La plataforma, que es va dissenyar el 2021 en forma de prova pilot, neix amb la voluntat de "donar visibilitat al viticultor català i que es conegui més el seu producte". Actualment, hi ha viticultors de les denominacions d'origen Penedès, Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Cava i Catalunya.

La història i la seva cronologia semblaven ben establertes de fa anys. Segons estava acceptat, el raïm del qual sortiria el primer vi calia buscar-lo a la regió de les actuals Geòrgia, Armènia i una part de l’Iran. I, segons els registres arqueològics més acceptats, calia remuntar-se almenys fins a uns 7.000 anys abans de la nostra era per trobar-ne evidències. Però quan aquesta teoria es va donar per bona, la genètica encara no havia desplegat el seu potencial actual.

Ja des d’inicis d’agost, al mercat s'hi ha pogut trobar raïm i figues de coll de dama, de proporcions petites, en general, i fins i tot amb aspecte sobremadurat. També des de principis d’agost a Prades (Baix Camp) ha començat la collita de llúpol, ingredient imprescindible amb què s’elabora la cervesa, i que hi aporta aroma i amargor, entre altres. Són tres exemples de com el menjar que ens alimenta pateix les conseqüències de les altes temperatures, perquè tots tres s’haurien d’haver collit a finals d’agost i setembre, i entretant podrien haver agafat més grandària a la planta o arbre on es desenvolupen. Les plantes interpreten la calor com el senyal per créixer, i per això les collites s’han hagut d’avançar. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6° respecte dels últims quaranta anys, i per al 2100 la previsió és que els increments oscil·lin entre els 2 i els 5°.

Si sou lectors habituals de premsa escrita sabreu que tot opinador amb pedigrí algun dia ens cola un article amb un títol en llatí. Avui que dedico aquesta pàgina a parlar de llocs on, a banda de bona teca, tenen bons vins, ha arribat el meu torn. I la veritat que trobem en el vi és que en pocs anys la diversitat d’opcions per pendre’n a Barcelona ha fet un salt sideral. Lluny queden aquelles cartes en què tots els vins tenien noms grandiloqüents i etiquetes amb tipografia medieval i escuts d’armes. El vi ja no només és per als entesos (o per als que se’n fan). S’ha tornat molt més divertit. Vi orgànic, biodinàmic, vi taronja, vi en llauna, vi vegà (sí, perquè hi ha vi que es clarifica amb clara d’ou) i sobretot sommeliers amb moltes ganes de compartir la seva passió sense que et sentis un farsant quan tastes el vi fent veure que saps el que fas. No m’allargo més, us faig tres propostes.

La família Pallejà en sap. Sap com transformar la fruita justament en allò que li cal al sector alimentari, des d’ingredients tècnics fins a kits per elaborar vi i vermut casolà. Tant és així que, a l’Estat, Concentrats Pallejà és l’exportador de referència de concentrats de fruites per al winemaking, la llarga tradició europea de vinificacions fetes a casa. És l’alternativa en països no aptes per produir raïm on els altíssims impostos a l’alcohol converteixen el vi en tot un article de luxe. “Ho exportem a Anglaterra, i d’allà, sobretot als països nòrdics i al Canadà”, explica Xavier Pallejà, tercera generació -amb la seva germana Txell- de l’empresa familiar reusenca, iniciada pel seu avi, Lluís Pallejà, als anys 40 del segle passat.

La cuinera Teresa Carles, del grup homònim, explica la manera d'aprofitar el temps de verema per preparar una amanida suculenta.

La verema del 2019 la van aigualir els baixos preus que pagaven les grans empreses cavistes pel quilo de raïm, que van provocar que per primer cop en 15 anys els viticultors sortissin al carrer per mobilitzar-se. La de l’any passat la va espatllar la crisi econòmica del covid i l’aparició d’un fong provocat per l’augment de pluges, anomenat míldiu, que va destruir la collita de raïm ecològic, que ja representa el 40% del total a Catalunya.

L’any 1950 una cinquena part de Collserola era de cultiu. Ara només ho és un 2%. I del total d’aquesta serra barcelonina, només un 0,05% es dedica a la vinya, un cultiu que havia sigut històric a la zona, com a tota la Mediterrània. Només hi ha una finca, Can Calopa de Dalt, on es fa vi, l’única al terme municipal de Barcelona. Una finca de propietat pública -els seus antics propietaris la van donar a l’Ajuntament- i que en el seu moment va ser coneguda com a Falcon Clos, quan el llavors alcalde de la capital catalana Joan Clos va decidir el 2001 destinar-la a la producció de vi.

El trepat és un raïm singular propi de la Conca de Barberà que fins fa poc estava considerat una varietat menor i amb poca sortida. Ara, però, i gràcies a l'impuls de molts cellers de la zona, aquesta varietat autòctona ha viscut un gran augment; tant, que en dotze anys s'ha triplicat la producció de vins elaborats amb aquest varietat, segons ha informat l'agència Efe.

Amb lemes com "Cap fons voltor aixafa el meu raïm" o "No a les grans corporacions que dessagnen el medi rural", centenars de viticultors s'han manifestat avui a Requena (la Plana d'Utiel) per reclamar "uns preus dignes per al raïm destinat a l'elaboració de vins i caves". La protesta, que ha inclòs una tractorada, ha comptat amb el suport de totes les organitzacions agràries del País Valencià i de les cooperatives afectades.

Un tall aquí, i cap a la caixa. Però compte, que els gotims no s’aixafin! Després de tot un any ha arribat el moment més esperat a la vinya. Són dies de començar a collir el raïm, una tasca que, sobretot si es fa a mà, implica tenir molta cura perquè els grans arribin en perfecte estat a la bodega. La verema manual es reserva per als vins de més qualitat, i per això en molts cellers recelen dels veremadors sense experiència. Temen que en facin alguna que acabi fent malbé el raïm. Però en d’altres sí que s’ofereix l’oportunitat de passar un dia al camp i de participar en una activitat de verema a mà, amb la qual es tenen molts números d’acabar assumint que la feina de pagès és dura i sovint es valora massa poc. Si us animeu a comprovar-ho, pot ser-vos útil seguir algunes recomanacions.

Una reunió de la qual tothom ha sortit amb bon gust de boca no impedirà l'aturada dels pagesos del cava el pròxim 5 de setembre, en plena verema. Teresa Jordà, consellera d'agricultura de la Generalitat, s'ha reunit aquest dijous amb representants d’Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (Jarc) i l'Associació de Viticultors del Penedès. Acompanyada de Salvador Puig, director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi, la intenció era tractar l'actual situació del sector i aprofundir en les reivindicacions dels viticultors i pagesos.

Juvé & Camps, un dels principals cellers de la DO Cava que va començar dimecres la verema, ha assegurat que pagarà el raïm collit a mà aquest any a un preu d’entre 0,60 i 0,75 euros el quilo, cosa que satisfà els viticultors del Penedès. El celler que presideix Joan Juvé es desmarca així de les dues grans companyies del sector, Henkell-Freixenet i Codorníu, que ofereixen un preu que és, aproximadament, la meitat.

La Unió de Pagesos, la JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) i l'Associació de Viticultors del Penedès han decidit aquest dimarts mantenir la vaga del 5 de setembre. Aquell dia no colliran ni entregaran raïm als cellers en protesta pels baixos preus que els cellers més grans volen pagar durant aquesta campanya.