Junts per Catalunya considera que l'aplicació del 155 després del referèndum de l'1 d'octubre va ser un "cop d'estat" i "il·legal" d'acord amb la pròpia Constitució espanyola, i per això reclama la reprovació dels seus "ideòlegs": el llavors president espanyol, Mariano Rajoy; el líder del PSOE i actual cap de l'executiu, Pedro Sánchez; l'exlíder de Cs, Albert Rivera, i el rei Felip VI. Aquestes són les conclusions a què ha arribat el grup després de la comissió d'investigació del 155 al Parlament (malgrat que el Tribunal Constitucional sí que en va avalar la legalitat) i que han presentat aquest dilluns en una roda de premsa telemàtica el president del grup, Albert Batet, i la portaveu adjunta, Gemma Geis, que ha estat l'encarregada d'elaborar aquest treball.

L'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, revela que hauria aplicat igualment el 155 a Catalunya encara que l'expresident Carles Puigdemont hagués convocat eleccions el 2017. "No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüència de setmanes d'estudi i de molts arguments jurídics i polítics sòlids. Abans d'arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons, i aquestes raons no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada", reflexiona Rajoy al seu llibre de memòries Una España mejor (Plaza&Janés), que es presentarà dimarts a Madrid i que han avançat El Confidencial i El País.

L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha rebutjat aquest dilluns en una entrevista a RNE que es vinculi el debat polític sobre la situació a Catalunya amb la violència i ha recordat, a més, que el 155 és una mesura “extraordinària” que només caldria adoptar “en circumstàncies molt i molt excepcionals”, i que el que tocaria ara és “intentar forjar tots els espais i actituds en favor del diàleg, el retrobament i la convivència i no els que porten més divisió i confrontació”.

Pedro Sánchez confirma que està disposat a tot si la Generalitat opta per la desobediència o se situa fora de la llei. Després que en els últims dies hagi amenaçat amb una nova aplicació del 155, el president espanyol en funcions afirma ara que també es planteja, si cal, fer ús de la llei de seguretat nacional a Catalunya.

¿M’ho sembla només a mi o, tot d’una, hi ha una tendència a ridiculitzar els independentistes? No parlo de l’independentisme, sinó de la gent anònima que manté viu aquest anhel legítim d’aspiració política. No parlo, tampoc, de la tasca abrusadora dels mitjans espanyols que ja ens han acostumat a la gota malaia de la indecència. Parlo dels mitjans d’aquí i dels ciutadans de bona fe. Sento programes d’humor, a la ràdio, que durant anys i panys han remat a favor de la causa i, ara que s’ensumen que l’arribada a Ítaca queda per a una altra generació, s’han apuntat al carro de la befa cap als adotzenats que van a toc d’esquella. Els tracten com a alienats sense criteri propi que compren samarretes turqueses quan han de ser turqueses o s’empassen un pou d’hores d’autocar perquè es vegi plena la fotografia aèria de la manifestació de cada any. El que abans veien com una heroïcitat, ara ho pinten com una fricada. De cop i volta, es foten de la 'revolta dels somriures', perquè ja no veuen la revolució per enlloc i perquè la realitat –a base d’hòsties, presons preventives i sentències– els ha esqueixat la rialla. Mentre l’humor s’ha posat del bàndol de qui va guanyant, els intel·lectuals han entrat en la dèria de clamar per l’autocrítica. Però l’independentisme ja n’ha fet tanta, del dret i del revés, que potser ja convé sortir de la paràlisi, acceptant el passat però mirant el futur. L’objectiu continua sent el mateix i la mobilització de dimecres a Barcelona no es pot menystenir... No són 700.000 enganyats –o els que fossin– que segueixen consignes. És al revés. És una multitud com no es veu enlloc més d’Europa, que ni es cansa ni es cansarà de lluitar pel seu dret fonamental: de decidir què vol ser. Fem anàlisi crítica i riguem-nos de tot, esclar que sí. Però sempre, no segons d'on bufa el vent.

]]>

"Creiem que es donen les circumstàncies per aplicar el 155", ha manifestat el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, ja que, considera, el Govern està gestionant determinades competències de manera barroera. "No cal esperar que es cometi l'assassinat per detenir l'assassí", ha asseverat en una entrevista a Europa Press, en què ha insistit que existeix el risc que l'independentisme, diu, "reactivi el Procés".

]]>

El 18 de juny passat el Parlament va acollir la comissió d'investigació sobre el cas Castor, el projecte de magatzem de gas fallit, amb la compareixença de personalitats implicades com Florentino Pérez, president del consell d'administració d'ACS, o Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank. Tot i això, van declinar el requeriment de compareixença càrrecs com l'exministre d'Indústria, Energia i Turisme del PP, José Manuel Soria López, la seva predecessora en el càrrec i actual titular en funcions de la cartera de Transició Ecològica, la socialista Teresa Ribera, o el director del departament de recursos geològics de l'Institut Geològic i Miner de l'Estat.

]]>