<![CDATA[Ara.cat - toni morrison]]> 10 <![CDATA['Amada': una novel·la monumental, per fi en català]]>

Que una novel·la de la importància d’Amada no hagués estat mai traduïda al català és d’aquelles coses que exasperen. Quants futurs escriptors no s’hi haurien pogut emmirallar, si el sistema editorial hagués fet la feina que li tocava fa més de trenta anys? I, molt més important: quants lectors no haurien aixecat el llistó de la seva comprensió lectora i no serien entabanats per qualsevol despropòsit enquadernat dels que s’arrengleren sobre les taules de novetats? Llegir llibres de la qualitat i la complexitat d’Amada fa d’antídot contra la literatura banal i adotzenada. Llegir-lo en la magnífica traducció d’Esther Tallada és, a més, un luxe.

]]> <![CDATA[Toni Morrison i Barcelona]]> El 4 d’agost de 1986 vaig conèixer a Nova York la recentment desapareguda Toni Morrison, la primera escriptora negra que rebria el premi Nobel de literatura, set anys més tard. Havíem quedat per a una entrevista a l’Alternative Museum de la ciutat. En aquell moment jo era una jove professora de literatura nord-americana a la Universitat de Barcelona i l’estudi de l’obra de Morrison, una autora desconeguda al nostre país, havia de ser la meva tesi doctoral.

]]> <![CDATA[Llum per trencar murs]]>

“Per a molta gent, l’americanitat continua (tristament) definint-se pel color”. Aquestes paraules de Toni Morrison ressonen amb renovada contundència aquests dies després de les massacres d’El Paso i Dayton, població d’Ohio que és només a tres hores i mitja en cotxe de la seua Lorain natal.

]]> <![CDATA[El llegat de Toni Morrison: set llibres que exploren què vol dir ser negre als Estats Units]]>

La guanyadora del premi Nobel de literatura del 1993, Toni Morrison, sempre va puntualitzar que no era nord-americana sinó afroamericana. Els personatges de les seves novel·les són sempre dones fortes, i el fantasma de l'esclavitud, la pobresa i la humiliació plana sobre bona part de la seva obra. Aquestes són algunes de les novel·les destacades de l'escriptora que mai va deixar de mirar enrere i de pensar en les herències que rebem:

]]>