On viuen?

Les barques que pesquen gambes vermelles són les que van més lluny i les que tornaran més tard a port, perquè han d’anar molt enllà per tirar les xarxes d’arrossegament i pescar-ne. Se’n pesquen a tot el Mediterrani, malgrat que en els últims anys s’hagi sentit a dir que, pels corrents marins i pel canvi climàtic, podria ser que s’hagin traspassat a altres mars. Malgrat això, la gamba vermella té una única pàtria, que és el Mediterrani.

]]>

Entrevisto Jaume Carnicer Mas, patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, 1974) i pescador de gamba blanca i rap, un divendres festiu al matí. Com que Mercabarna té tancat el mercat, totes les barques estan varades. Sense pescadors. De fet, des del dia anterior que els pescadors ja no van treballar. És la dinàmica habitual. Sempre que Mercabarna tanqui, el port de Vilanova també ho fa, el mateix dia i l’anterior. “És normal que sigui així; estem molt a prop del gran mercat de mercats, i els nostres compradors principals són allà”, em diu. Tot seguit comencem a parlar de les vedes i sobretot de les quotes de pesca de la gamba vermella, la gran vedet de Vilanova i del Mediterrani. Dies després de l’entrevista, els pescadors van saber que es mantenien els mateixos dies de pesca per al 2026 que els del 2025, que són 143, i sense noves mesures ecològiques. A Catalunya, aquest any la quantitat de quilos venuts de gamba vermella (quan encara no ha acabat l’any) és de 295.749 mentre que l’any passat, el 2024, va ser 387.560 quilos.

]]>

L'arrossegament és el principal art de pesca de la flota catalana, responsable de la major part de peix i marisc que arriba a les peixateries de casa nostra. Ara bé, de les prop de 190 embarcacions d'arrossegament dels ports de Catalunya ara mateix un 80% estan amarrades sense poder sortir cada matí a pescar. Són desenes de vaixells que no salpen a mar perquè, un mes i mig abans d'acabar l'any, han esgotat els dies de quota que marca la Comissió Europea. O bé els en queden molt pocs i els racionen d’aquí a finals d’any per poder allargar al màxim l’activitat a les portes de la campanya de Nadal. Tot plegat ha deixat centenars de mariners a l'atur i els patrons sense ingressos a terra ferma. Davant d'aquesta situació, el sector se sent ofegat per les normatives de quotes, vedes i restriccions, i denuncia que no els surten els números per continuar endavant amb l'ofici.

]]>

Ara és temps de gambes, molls, escórpores i també de tonyines salvatges d'almadrava. Els peixos i el marisc tenen temporada, però no segueixen el mateix patró que les verdures i les fruites. La temporada dels productes del mar la determinen les vedes, que cada port marca per a les espècies per respectar-ne la reproducció i, per tant, la supervivència. Ara bé, també hi ha moments de l’any que es pesquen més uns peixos que d'altres perquè justament arriben a la costa catalana per reproduir-se. Seran figues d’un altre paner que, quan els peixos i els mariscs s’hauran reproduït, perdran qualitat: el cos quedarà més flàccid i, per tant, la mossegada no serà tan molsuda. Però ja ho hem dit, són figues d’un altre paner, i ara toca menjar el que toca.

]]>

La fira del peix i del marisc Seafood Expo Global / Seafood Processing Global ha arribat a la seva 30a edició amb xifres rècord de visitants i d’empreses expositores, que han estat més de 2.000, les quals han ocupat més espai que mai. Hem aprofitat l'esdeveniment per explicar-vos curiositats sobre els nostres crustacis i peixos de proximitat.

]]>

Entro al restaurant Amar, dins de l’Hotel Palace, i pregunto per l’Arnau Subías. Em responen que no saben qui és. Els dic que és el científic marí que treballa per a Rafa Zafra i em diuen: “Ah, el biòleg!”. Li explico l’anècdota a l’Arnau al restaurant Estimar, al barri del Born, on ens hem traslladat perquè és on té les fitxes dels peixos i crustacis de què parlarem. “Quan em trobo algú que em pregunta de què treballo, els dic que soc un biòleg que treballo en un restaurant, i que la meva feina és divulgar el producte marí entre l’equip, perquè ho sàpiga traslladar al comensal”. És una resposta extensa, certament. I l’explica des del 2022, quan va començar a treballar-hi. L’Arnau matisa que tècnicament és científic marí i no biòleg marí. El cas és que les marisqueries del cuiner Rafa Zafra és dels pocs restaurants de l’Estat que compten en l’equip amb un científic que investiga i aprofundeix sobre el producte que serveixen a taula. Pensant amb rapidesa ens ve al cap un altre restaurant, Aponiente, que sempre també ha comptat amb l’investigador Juan Martín Bermúdez que treballa amb el cuiner Ángel León. 

]]>

Encén debats intensos i també aixeca passions quan apareix a taula. És la gamba, de nom aristocràtic quan en donem les referències científiques (Aristeus antennatus), i nedadora incansable de la Mediterrània, que té la peculiaritat d’haver aconseguit que cada port pesquer asseguri que té la millor. Ara bé, la gamba només té una pàtria, la Mediterrània, per on neda de forma incansable, sense parar. Neix a Palamós i neda fins a Dénia, on la pesquen. O la pesquen a Vilanova i la Geltrú, però neix a Llançà. O fa larves a Múrcia i desova a Blanes. No té lloc de residència habitual perquè és un crustaci nòmada que travessa de punta a punta el Mare Nostrum.

]]>

Si algú diu a Carme Ruscalleda que no li agrada gens cuinar, la cuinera no s’hi esforça gens per convèncer-lo, diu. Per contra, “quan em diuen: «M’agrada però no tinc temps», llavors hi veig esperança, i li dono arguments perquè tregui temps al temps, perquè cuinar ha d’estar en la nostra llista de prioritats diàries”, afirma la cuinera, que acaba de publicar el que considera el llibre definitiu, La paella pel mànec. Tota una declaració de principis, des del títol, perquè recull la seva saviesa culinària tal com la practica actualment. L’entrevistem a la llibreria Abacus situada just al damunt del Mercat d’Hostafrancs, per on passegem també per saludar els paradistes de fruita i verdures.

]]>

La gamba és “la prima donna de la Mediterrània”, diu la cuinera Carme Ruscalleda, que afegeix que “és un animaló que té gust, textura i molta personalitat”. De fet, té tanta personalitat que ofereix un receptari molt ric, més enllà de la senzillesa de preparar-les a la planxa.

]]>

El cuiner Jordi Esteve, del restaurant Nectari, és un defensor del producte de proximitat. La gamba del Mediterrani és un dels ingredients estrella de la seva carta.

]]>