La tala imparable del bosc i la crisi climàtica amenacen el gran pulmó verd que encara és la selva de l'Amazònia i la porten al temible punt de no retorn en la recuperació i l'empenyen cap a la sabanització. És a dir, que hi ha el perill que la rica diversitat de vegetació i clima de la regió americana passi a convertir-se en una enorme extensió de terrenys semiàrids plens de matolls. En un nou estudi que publica aquest dimarts la revista Nature Communication, un equip internacional d'investigadors constaten que hi ha un altre valor a tenir en compte a l'hora d'afegir més preocupació sobre el futur de l'Amazònia: la pluja.

Quan els colonitzadors europeus van navegar per primer cop pel riu Amazones, li van posar aquest nom perquè pensaven que allà hi vivien tribus de dones guerreres com les que descrivia l'antic mite grec. Això –com la llegenda d'Eldorado– és pura "fantasia", diu l'arqueòleg especialista en l'Amazònia Eduardo Neves, però el que sí que s'ha provat com a cert és que, en aquella selva que semblava inhòspita i inexpugnable, hi havien viscut durant mil·lennis civilitzacions molt més nombroses i sofisticades del que aquells invasors sense escrúpols –i els seus descendents– mai haurien –o hauríem– imaginat.

La descoberta a la selva d’una tribu que no hagi tingut contacte amb altres humans és el somni de qualsevol antropòleg. Una fita igual de sorprenent i imprevisible van complir la parella de viatgers i assagistes Anna Rosselló i Josep Travesset, que, fugint de la misèria i la repressió franquista, van viure entre el 1956 i el 1965 explorant les nacions ameríndies que havien estat explotades pels colonitzadors. En un dels seus viatges per l’Amazònia, el matrimoni i la seva filla de pocs anys van topar amb dos joves que, encuriosits per la seva presència, els van preguntar: "Venen a visitar o catalão?" "O catalão parla com vostès", van dir.

Fa anys que el lingüista Bernat Bardagil (Vic, 1984) viu entre l'encant ennuvolat de Gant, on ha enllaçat dues beques postdoctorals, i l'exhuberància verda dels poblats de l'Amazones. De petit adorava les aventures de Jacques Cousteau i s'ha acabat dedicant a la preservació del medi, no dels oceans però sí de les llengües. Ara està a punt de marxar una altra temporada al Mato Grosso per continuar el seu treball de camp amb dues comunitats indígenes del Brasil, els panarà i els manoki, que el van acceptar com a investigador. Això vol dir que té accés a estudiar a les seves llengües, el panarà i el mỹky, però també que té el compromís de revitalitzar-les, perquè tenen pocs parlants i estan perdent referents culturals bàsics, com les tradicions ancestrals. A la comunitat manoki li queden tres parlants vius de mỹky; en Bernat és el quart.

Manaus és l’epicentre mundial del caos i el col·lapse sanitari. Amb els hospitals saturats –sense llits, ni oxigen, ni fàrmacs–, una logística impossible, una variant pròpia de coronavirus i el desgavell d’un president negacionista, Jair Bolsonaro, l’única sortida per als que es debaten entre la vida i la mort és abastir-se de bombones i medicines al mercat negre per intentar curar-se a casa seva. La primera onada va fer evident la fragilitat de la capital de l’estat brasiler de l’Amazones, de dos milions d'habitants i incrustada enmig de la selva tropical. Llavors, les imatges dels milers de tombes excavades a Manaus van fer la volta al món. Aquell mes de maig, almenys s’hi van enterrar 348 persones i l'alta incidència del virus animava alguns a assegurar que la regió havia aconseguit la immunitat de grup. Però la segona onada ha sigut molt pitjor i, aquest gener, la xifra de cadàvers del covid s'ha multiplicat per deu.

Ningú pot afirmar amb contundència d’on van venir els homes i les dones que van poblar l’Amazones fa uns 12.500 anys quan l’Edat de Gel estava a tocar de la seva fi. ¿Potser dels Andes, on s’han trobat evidències que hi havia comunitats fa més de 14.000 anys? ¿Si és així, com s’ho van fer per travessar o baixar pels rius cabalosos de la selva? ¿Tenien embarcacions? ¿Per què hi van anar? Els milers de pintures rupestres que hi ha als abrics rocosos de la regió muntanyenca de la Lindosa, a Colòmbia, no tan sols són espectaculars sinó que també poden donar pistes de com eren aquestes comunitats de caçadors recol·lectors i com es van adaptar a uns temps convulsos.

L'amenaça fa anys que ressona: la selva amazònica, considerada el pulmó del planeta, està condemnada a l'extinció. La desforestació reiterada, accelerada des que Jair Bolsonaro va assumir la presidència del Brasil, fa que l'Amazònia tingui els dies comptats si tot segueix igual. L'escriptor noruec Gert Nygardshaug (Tysnet, 1946) ja va fer saltar l'alarma el 1989 amb la novel·la El zoo del Mengele, de la qual se'n van vendre més de 500.000 exemplars i va ser considerada la millor obra noruega dels últims 100 anys pel Festival Internacional de Literatura de Lillehammer el 2007. Però, fins ara, el llibre no havia estat traduït ni al català ni al castellà. La novel·la és un thriller sobre l'emergència ecològica que arriba a les llibreries de la mà de Cossetània (en l'edició en català) i Capitán Swing (en castellà).

Durant els pròxims 60 dies no es podrà fer foc per preparar els cultius a l'Amazònia, una pràctica comuna, utilitzada principalment pels indígenes, que ajuda a millorar la collita de la temporada següent. Així ho ha decretat aquest dijous el govern brasiler, que presenta aquesta mesura arran del gran incendi que crema diversos punts de l'Amazònia i que ha alarmat la comunitat internacional.

Els incendis de l’Amazònia han passat de ser un assumpte de gran importància a nivell mundial a ser una qüestió personal entre el brasiler Jair Bolsonaro i el francès Emmanuel Macron. Una picabaralla personal. A distància, els dos presidents s’han enfrontat verbalment a cop de titulars i de missatges a les xarxes socials, fins a deixar en un segon pla la importància medioambiental que té que cremi el pulmó verd del planeta. Bolsonaro va condicionar ahir l’acceptació de l’ajuda de 18 milions d’euros compromesa pels líders del G-7 per a l’extinció dels focs a l’Amazònia a una disculpa de Macron i la retirada del que considera que són “insults” contra ell. L’oficina del president francès, que ha reforçat el seu lideratge internacional a la cimera de Biarritz, va declinar respondre-hi, de moment. El cap de l’Elisi, que en els últims dies ha estat el gran assot del brasiler, havia acusat Bolsonaro d’haver-li “mentit” quan li va assegurar que estava compromès amb la lluita contra el canvi climàtic. Segons Macron, els focs a l’Amazònia ho demostrarien.

L'Amazones és la principal selva tropical del planeta, amb una superfície de més de cinc milions de quilòmetres quadrats. Els incendis de les últimes setmanes han alarmat els ambientalistes i han generat una disputa diplomàtica entre el president francès Emmanuel Macron i el brasiler Jair Bolsonaro, que es dirimeix aquest dissabte a la cimera del G-7 a Biarritz.