Al carrer, colze a colze, som molt més que dos, escrivia Benedetti. En realitat hi ha molts motius, pràcticament tots els de catàleg, per mobilitzar-se i sortir al carrer, tant en perspectiva global com nacional i a les portes del general hivern. Si hi afegim, gimnàstica democràtica postpandèmica, que és el que encara podem fer, el que depèn de nosaltres i el que més ens urgeix –una mobilització permanent–, doncs ja diran. Sobren motius i no manca cap raó. I va més enllà: mobilitzar-se no es redueix només a manifestar-se quan ho considerem. És una activació social, civil i cultural quotidiana i, si molt convé, republicanament, una manera de provar de ser ciutadans, que costa temps a tones i un munt d’esforços. En tot cas, vella tonada, sortir al carrer sempre tindrà resultats incerts, però quedar-se a casa és la garantia més sòlida que tot seguirà igual. Salpebrin-ho amb el fet que en els soterranis dels discursos del poder, els arguments acoquinen a l’engròs, en l’ordre gens indissimulada de recloure’s a casa, de no moure un dit per res ni ningú i de delegar el racional temor pel futur als gestors de la por. 

L'exgeneral Colin Powell, una figura clau de les administracions nord-americanes del tombant de segle, ha mort per les complicacions del covid-19 aquest dilluns als 84 anys, segons ha anunciat la família, que ha aclarit que estava vacunat amb la pauta completa. Va ser el primer afroamericà a ocupar el càrrec de secretari d'Estat, que als Estats Units equival al ministeri d'Afers Estrangers, sota l'administració de George W. Bush (2001-2005).

A les portes del mes de setembre, els preparatius per la Diada comencen a escalfar motors. L'ANC preveu tornar a sortir al carrer un any més i, malgrat que sigui una de les diades probablement més complicades per la situació de pandèmia i per la desmobilització de l'independentisme, l'entitat vol que serveixi per enviar un missatge al Govern. Així, la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que la manifestació convocada a Barcelona servirà per recordar a l'executiu que presideix Pere Aragonès i als diputats independentistes que els qui els van donar suport a les eleccions del 14 de febrer volen que culminin la independència.

Òmnium Cultural ha aplegat per segon any consecutiu tot el ventall sobiranista per tornar a reclamar la llibertat de tots els presos i el retorn dels exiliats. Si l'any passat ho feia, però, per reclamar l'absolució dels líders independentistes que estaven pendents de la sentència del Tribunal Suprem, aquest any ho ha fet per exigir l'amnistia per als presos, els exiliats i també del conjunt de 2.850 represaliats independentistes des de la tardor del 2017. En un acte sense públic, però amb 2.850 cadires buides que han instal·lat al llarg del passatge Lluís Companys de Barcelona i on s'ha posat el nom dels represaliats, el vicepresident de l'entitat cultural, Marcel Mauri, ha exigit al govern espanyol que reconegui el dret a l'autodeterminació de Catalunya i ha avisat que sense la llibertat dels presos i del conjunt de represaliats no hi haurà una solució democràtica per al conflicte català.

Que l'objectiu de la manifestació presencial que prepara l'ANC per a la Diada d'aquest any no és ser massiva ni batre rècords de participació ho demostra que, per primera vegada, l'entitat ha posat un límit en les persones que podran sortir al carrer per participar-hi. Arran de la crisi sanitària generada per la pandèmia del covid-19, l'entitat independentista ha fixat en 48.000 persones el topall màxim dels participants al conjunt de les concentracions arreu del territori català. Aquestes 48.000 persones estaran repartides en 107 punts distribuïts en 82 municipis, tot i que l'entitat no descarta afegir-hi més punts en els pròxims dies.

El Govern no veu cap inconvenient en què l'ANC pugui manifestar-se per la Diada malgrat la pandèmia. Les restriccions en les trobades socials anunciades pel Govern dilluns no afecten el dret a manifestació. Ho ha anat dient la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, aquests últims dies quan se li ha preguntat sobre les possibilitats de poder fer la manifestació independentista de la Diada. I ho ha refermat aquest dijous en roda de premsa després del consell executiu. "Garantirem el dret a manifestació", ha afirmat Budó. Això sí, prenent totes les mesures sanitàries necessàries per evitar la propagació del coronavirus, com ara garantir la distància de seguretat entre els manifestants i l'ús obligatori de la mascareta.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha condemnat avui les agressions que van patir durant la Diada una periodista de TVE i una d'Antena 3. El CAC ha reclamat que es prenguin "mesures per acabar amb les actuacions que dificulten la tasca professional dels periodistes que cobreixen les manifestacions".

Si això que diuen que el veritable caràcter de les persones es veu quan les coses van malament ho apliquem a la manifestació d’ahir, el veritable caràcter de l’independentisme és d’una perseverança admirable.

La concentració davant del Parlament per denunciar l’immobilisme dels partits independentistes -convocada per les xarxes socials, tal com va avançar l’ARA- va acabar amb aldarulls. Un grup de manifestants encaputxats van llançar objectes contra els mossos que els barraven el pas i que van impedir que entressin a la cambra catalana.

Cada any, des de l’Onze de Setembre del 2012, l’independentisme ha omplert els carrers de Barcelona per reclamar la independència. Aquest dimecres ho va tornar a fer, malgrat ser la “Diada més difícil” -en paraules d’Elisenda Palzuie (ANC)- i registrar la xifra de participació més baixa d’aquests set anys -600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana-. A l’espera de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1 d’Octubre, centenars de milers de persones es van concentrar a la plaça Espanya i la Gran Via sota el lema “Objectiu: independència” i amb la bandera de la “unitat”. Si bé la denúncia de la repressió de l’Estat va ocupar part dels discursos dels organitzadors, els destinataris de les crítiques van ser els partits independentistes, enfangats en els retrets i sense un rumb clar des de fa dos anys. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, els va retreure que es discuteixin “públicament per engrunes” i que des del 2017 no només “no s’hagi avançat”, sinó que s’hagin fet “passos enrere”. Per a Paluzie, les formacions han “desarmat” la unilateralitat, quan és la via que ha portat el Procés “més lluny” i s’aferren a un diàleg amb l’Estat que és un “simple engany”. “No ens desarmeu”, va exclamar, i va afegir que han deslegitimat el referèndum de l’1 d’Octubre i que, com més temps passa, més complicat és tornar a fer un nou “embat” a l’Estat. “Aquesta és la Diada més difícil”, va concloure.

Segurament no hi havia dos grups tan diferents en tota la cua. Elles, amb el mocador verd al coll, cabell blanc ben pentinat tot i el temporal i jaqueta d’entretemps per evitar constipats traïdors en aquesta època de l’any. Ells amb camisa blanca arremangada, ulleres modernes i pantalons arrapats.

La Guàrdia Urbana ha xifrat en 600.000 els manifestants a la mobilització de la Diada. És la xifra més baixa registrada fins ara un Onze de Setembre des del 2012, el primer any que l'ANC i Òmnium van convocar aquesta manifestació.

Josep Bou anirà a l'ofrena floral a Rafael Casanova. El regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona es desmarca, així, del seu grup municipal i participarà en l'ofrena conjunta que faran els regidors del consistori barceloní. "Ho aprofitaré per fer el meu particular homenatge a Rafael Casanova", ha explicat en una piulada a Twitter. Des de l'any 2012 que els populars no participen en la tradicional ofrena floral de la Diada.

Els presos polítics tornaran a passar una altra Diada tancats a la presó. A Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, l'11 de setembre és un festiu amb poca activitat. Els dirigents independentistes viuen la Diada des d'una distància que es fa menys dura gràcies a les mostres de suport que reben.

El PSC no serà a l'acte institucional de la Diada que organitzen el Govern i el Parlament conjuntament. "És una reivindicació independentista i ens exclou", ha argumentat la portaveu del PSC, Eva Granados, en un tuit. De fet, aquest dilluns el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ja va avisar que només participarien en actes que fossin inclusius. Ahir, Govern i Parlament van presentar l'acte institucional, que aquest any porta per títol 'Tornarem' i que homenatja els presos polítics i els exiliats.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no participarà a la manifestació de l'Onze de Setembre organitzada per l'ANC perquè diu que no se sent "representada per la convocatòria". En una entrevista a Cuatro, Colau ha explicat que tot i no sentir-se representada per la convocatòria, respecta "a qui vulgui manifestar-se". L'alcaldessa, a més, ha tornat a criticar que s'hagi judicialitzat el conflicte polític català.