La geografia sempre ha sigut escenari i metàfora per a la poesia. Jacint Verdaguer va dedicar la seva obra més emblemàtica al Canigó, que “és una magnòlia immensa / que en un rebrot del Pirineu se bada”, i Maria Mercè Marçal va travessar les Terres de l’Ebre i es va perdre a Eivissa, on “les busques senyalaven una illa. I endevines / batallades, l’amor en punt a ses Salines”. La centralització i la despoblació fan que molts dels poetes catalans actuals visquin a Barcelona, però venen d'arreu i estan vinculats a molts punts del territori. Tot i que podria semblar que avui en dia no s’escriu sobre el territori d’una manera literal, aquest mapa de versos és una mostra de l’atracció lírica que encara genera la nostra geografia. Els poetes que hi apareixen són només una petita representació de l'activa vida poètica de casa nostra, ara que el confinament no ens ha deixat gaudir de la diada de Sant Jordi i tot i que les xifres fan evident que continua sent minoritària.

Indoeuropea

El bengalí és la llengua en què escrivia el poeta Rabindranath Tagore, premi Nobel del 1913. En aquest idioma s'escriu la literatura més extensa de totes les que es produeixen al subcontinent indi. Quan molts parlants de diverses llengües en parlen una altra en comú, aquesta llengua actua com a llengua vehicular o lingua franca: és la que utilitzen per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més clar de llengua vehicular és el de l'anglès, que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot el món.

]]>

Punts clau a la cronologia a Catalunya i Espanya

Feminisme il·lustrat

La Revolució Francesa va plantejar com a objectiu central la igualtat jurídica i de les llibertats i drets polítics, però aviat va sorgir una gran contradicció: les grans conquestes de les revolucions liberals no afectaven les dones.

]]>

La majoria d’estudis fets a Austràlia, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units –països amb gran tradició i experiència sobre els efectes beneficiosos de tenir un animal de companyia– indiquen que les persones que conviuen amb animals tenen més autoestima, menys estrès i més benestar psicològic. No és estrany, doncs, que cada vegada hi hagi més europeus que comparteixin la casa amb gossos, gats, peixos, tortugues i altres menes de mascotes. La identificació de gossos, gats i fures és obligatòria a la majoria de països i es fa mitjançant una implantació d’un sistema electrònic anomenat microxip, que s’utilitza a tota la Unió Europea per relacionar les dades de l’animal amb les del seu propietari en cas de pèrdua. La identificació dels animals de companyia també permet saber que els europeus són més amants dels gats que dels gossos. Segons la Federació Europea de la Indústria de l’Alimentació d’Animals de Companyia (Fediaf), dels 80 milions de famílies que tenen un animal de companyia, un 25% tenen un gat i un 24% un gos. Però a l’estat espanyol la tendència és a la inversa: un 24% de les cases tenen un gos i un 11% un gat. I la popularitat dels ocells, els petits mamífers, els peixos i els rèptils a casa nostra encara queda lluny d’atrapar la del millor amic de l’home.

]]>

La globalització ja té un lloc a les taules i, en els últims 50 anys, les dietes que durant segles havien significat diversitat i varietat s’han uniformat, de manera que cada cop les taules i les neveres de mig món tenen uns ingredients més semblants. Un estudi basat en dades de la FAO, l’agència per a l’alimentació de l’ONU, ha analitzat 18 grans grups d’aliments en 18 països i conclou que s’aprecia “una convergència parcial en la dieta global”, segons descriu James Bentham, científic de la universitat britànica de Kent. Entre el 1960 i el 2013 hi ha hagut un augment del consum d’aliments d’origen animal com la carn, els ous i la llet, sobretot als països asiàtics, encapçalats per Taiwan i la Xina. En paral·lel, Europa, els Estats Units i el Canadà han anat reduint la ingestió de carn.

]]>

La planificació familiar no és un privilegi, sinó un dret. Així ho afirmava Babatunde Osotimehin, un metge nigerià que l’any 2011 es va convertir en el director executiu del Fons de Població de les Nacions Unides. Hormonals o de barrera, definitius o reversibles, l’ús d’anticonceptius s’ha incrementat els últims anys en moltes parts del món, especialment a l’Àsia i l’Amèrica Llatina. Tot i així, les dades demostren que en altres indrets del planeta, com a l’Àfrica subsahariana, el dret a la planificació familiar encara queda lluny d’assolir-se. Les diferents maneres que una societat té d’evitar l’embaràs han reflectit, al llarg de la història, com es concep el sexe i els rols que les dones i els homes tenen al voltant de la pràctica sexual.

]]>

Els científics encara no han pogut determinar com de perillós és el nou coronavirus. El nombre d'infectats és, de moment, tres vegades superior als que va provocar el SARS del 2002, però la xifra de morts és lleugerament inferior.

]]>

Als 12 anys va deixar de menjar carn i va decidir que no agafaria mai més un avió. Després es va plantar davant del Parlament suec per exigir mesures contra l’emergència climàtica, i ara és un referent mundial en la lluita contra l’escalfament global. No deixa indiferent a ningú allà on va i es caracteritza per no mossegar-se la llengua.

]]>

Mars Climate Orbiter (MCO)

Va ser una sonda de la NASA que va enlairar-se el 1998 i va arribar a Mart després de 9 mesos i mig de travessia. Formava part d’un equip de dues naus dins del programa Mars Surveyor 98; tenia la missió d’estudiar el clima de Mart i de transmetre dades de dues sondes d’exploració de la superfície marciana.

]]>

A Catalunya, i a la resta dels Països Catalans, la castanyada i Tots Sants marquen l'entrada de la tardor. Avui en dia celebrem la castanyada de manera bastant diferent de com es feia en els inicis. Temps enrere, es feien tocar les campanes fins a la matinada per honorar els morts. Una pràctica que ha desaparegut. Altres costums, però, com el fet de menjar castanyes, s'han mantingut. La castanyada i Tots Sants són dates assenyalades per a molts al calendari i coincideixen també amb altres festivitats arreu del món, com pot ser l'arxiconegut Halloween al Regne Unit o el Dia de Morts a Mèxic. Es tracta de tradicions populars molt arrelades i que entronquen amb cultures molt més antigues i ancestrals.

]]>

Colom ho va intentar i va topar amb un continent, Magalhães hi va tornar i el resultat va ser que per primer cop la seva expedició va fer la volta al món. Tot per arribar a les illes Moluques, a l’oceà Índic, les úniques del món on creixia el preuat claveller, l’arbre la flor seca del qual dona el clau d’espècia. Aquesta espècia, molt apreciada ja des del temps dels romans, tenia un preu desorbitat a l’Europa expansiva del Renaixement i des de l’acord de Tordesillas (1494), que va dividir el món en dues meitats segons si es formava part de l’àrea d’influència de la Corona espanyola o de la portuguesa, estava en mans dels comerciants lusitans. Fernão Magalhães, un experimentat militar i comerciant portuguès, va intentar primer vendre la seva idea d’arribar a les Moluques esquivant el continent americà pel sud al rei de Portugal, que no va veure la necessitat d’obrir una nova ruta quan la que tenia ja li anava bé. En aquell moment ja es donava per bona la idea que el món era rodó, però els estudiosos creien que era molt més petit i, per tant, Magalhães, que al final va aconseguir el suport del jove rei espanyol Carles I, es pensava que el viatge seria més curt. Va carregar provisions per a dos anys (el viatge en va durar gairebé tres) i amb cinc naus i 239 homes va sortir el 20 de setembre d’ara fa 500 anys de Sanlúcar de Barrameda en direcció a les Moluques. Van fer descobriments inesperats, van passar penúries, fam i malalties, i a l’“Armada de l’Especieria” hi va haver motins-diuen que pel caràcter prepotent i rígid de l’almirall i també per lluites de poder internes-, desercions -un vaixell, el San Antonio, va girar cua i va tornar a Espanya- i, ja a les Filipines, després d’un agònic viatge pel Pacífic en què enmig de la mar plana es van arribar a subhastar les rates, va morir el mateix Magalhães en un enfrontament amb un rei que no es va voler sotmetre. Va agafar el comandament el mariner basc Juan Sebastián Elcano, un dels primers amotinats, que esquivant com va poder els ports i vaixells portuguesos que els volien capturar va aconseguir tornar amb un sol vaixell, el Victoria, amb 18 homes famèlics. I 27 tones de clau d’espècia. Havien aconseguit l’objectiu i, com va escriure Elcano al rei espanyol, havien “ descubierto e redondeado tota la redondeza del mundo, yendo por el occidente e veniendo por el oriente ”.

]]>

¿És possible no sortir de casa perquè a casa ho tens tot? Comprar menjar i beure? Sí.

]]>

Quin orgull devia sentir Manuel Vázquez Montalbán al saber que el seu estimat Pepe Carvalho era el pare dels investigadors literaris moderns. Biscuter i Charo, Casa Leopoldo, una escudella i una taula d’embotits, el Raval, els mars del sud i els baixos fons. L’imaginari Carvalho, poètic i fatalista, es va estroncar un dia del 2003 en què el cor del seu creador es va aturar imprevistament. Al gran Andrea Camilleri, que recentment també ha abandonat aquest món, li agradava molt explicar que el seu comissari Montalbano es deia així com a homenatge i reconeixement al pare de Carvalho. Els plaers insubstituïbles de la gastronomia els uneixen a tots quatre, creadors i criatures, i ve de gust imaginar-los en uns llimbs indesxifrables gaudint d’un bon tiberi.

]]>

Què és un emoji?

Ras i curt, és una paraula japonesa que es podria traduir com a ‘imatge de la lletra’. Són pictogrames que pretenen vehicular sentiments o idees a través de missatges escrits, sobretot digitals, que requereixen un llenguatge més senzill per imprimir rapidesa. Per a la tristesa, una cara amb llàgrimes als ulls 😢; per a l’amor, un cor ❤️...

]]>

La manera més fàcil de representar el nostre planeta és tal com és: amb un globus –una esfera–. Però la cosa es complica quan l’hem de representar en un suport pla –un full o una pantalla– per poder tenir el que coneixem com a mapa. La resposta a “Quin és el plànol del món més correcte?” o “Quin mapamundi és més similar a la realitat?” és confusa: tots o cap. Qualsevol projecció cartogràfica del nostre planeta és una simulació, una eina per a una funció concreta.

]]>

Fins ara aquest any gairebé 20 milions de persones han mort arreu del planeta. Malgrat que els motius són molts i diversos, és possible fer un diagnòstic bastant precís sobre què provoca la mort de les persones. Les malalties cardiovasculars i els càncers se situen com a causes principals. Però això canvia segons el país: a Uganda, per exemple, és més freqüent morir de sida que de càncer; a Burkina Faso la malària és la malaltia que més vides s’emporta; a Síria, en canvi, el factor més mortal és la guerra.

]]>