L'estat de la democràcia britànica és més greu del que sembla a primer cop d'ull. I no només pel creixement de la ultradreta i d'un nacionalisme anglès de marcat to racista i xenòfob. Des del punt de vista simbòlic, també la situació és alarmant. No hi ha democràcia sense representació. I no hi ha representació sense escenari. I el Palau de Westminster, seu del Parlament –Cambra dels Comuns i dels Lords–, el millor teatre de Londres amb diferència, per on passen un milió de persones a l'any, cau a trossos. Literalment. I està infestat de ratolins. Tant, que algun diari, amb l'enginy habitual dels tabloides britànics, en parla ja com The Mouse of Commons, és a dir, la Casa dels Ratolins o la Ratera dels Comuns.

L'independentisme no passa pel seu millor moment, no només a Brussel·les, com va posar de manifest fa uns dies el conseller d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Jaume Duch. Les passades eleccions al Parlament britànic també han suposat un sotrac per a les aspiracions de continuar internacionalitzant la causa sobiranista catalana, en bona part a conseqüència del terrabastall sofert pel Partit Nacional Escocès (SNP), que ha passat dels 48 diputats aconseguits en les eleccions del 2019 als 9 en les d'aquest 4 de juliol.

Primer dia de classes a la Cambra dels Comuns després de les eleccions de dijous passat al Regne Unit. I, com de costum, no s'hi cabia. De fet, eIs 412 parlamentaris del govern podrien ocupar pràcticament els 430 seients que hi ha en total, per bé que si s'hi estrenyen molt, podrien arribar als 450 o 460. Si fa no fa, 200 menys que el nombre de parlamentaris, en total 650, dels quals 335 han entrat al Palau de Westminster aquest dimarts, a primera hora de la tarda, com a nous diputats.

L'onada d'extrema dreta i populista que el cap de setmana passat va sacsejar França i Alemanya a les eleccions europees, té també un reflex al Regne Unit, on el 4 de juliol se celebren els comicis a la Cambra dels Comuns. Per primera vegada des que el 23 de maig el primer ministre Rishi Sunak va convocar per sorpresa els britànics a les urnes, una enquesta situav aquest divendres el Partit Reformista un punt per davant dels conservadors. El lidera el xenòfob Nigel Farage, d'extrema dreta, populista, d'inspiració trumpista i llibertari, que mira més al passat que no pas al futur.

La nova informació que revelem a l'ARA sobre les indemnitzacions de la mesa del Parlament de Catalunya mostra, un cop més, com durant uns anys una de les principals institucions del país, la que redacta i aprova les lleis que regeixen la nostra vida col·lectiva, va viure en la seva bombolla de privilegis. La cambra legislativa no va respondre a l'exemplaritat que se li ha d'exigir. Eren els anys de les vaques grasses i hi va haver qui va creure que no calia mirar prim ni donar gaires comptes amb els diners públics, sobretot quan havien d'anar a parar a les pròpies butxaques. No es va cometre cap il·legalitat. El que es va produir va ser un abús de posició. L'òrgan que regeix el Parlament, la mesa, mancat de controls externs, va autobeneficiar-se d'una regulació molt avantatjosa que es va mantenir en el temps.

El canvi d'una sola lletra, la W per la P, converteix el presumpte bressol de la democràcia, el Parlament de Westminster, en el Parlament de Pestminster, on amb una distracció el menys greu que pot passar és que algú (la immensa majoria homes, tot i que també hi ha hagut el cas d'una dona) et grapegi el cul.

No a tot arreu s'imposa el populisme, o l'autoritarisme, o el nacionalisme, o la impúdica raó d'estat, o la manca de tradició democràtica, o... Hi ha països on no és tan fàcil convertir l'estat de dret en una joguina al servei dels propis interessos polítics. Això és el que havia intentat el 'premier' Boris Johnson, i li ha sortit el tret per la culata. El Tribunal Suprem del Regne Unit, a demanda d'una ciutadana particular –l'empresària Gina Miller–, ha declarat per unanimitat "il·legal, nul·la i sense efecte" la suspensió del Parlament i ha instat a reobrir-lo immediatament, cosa que es produirà aquest mateix dimecres, com ja ha anunciat l'emblemàtic John Bercow, 'speaker' de la Cambra dels Comuns. La jugada de Johnson per tenir mans lliures amb l'objectiu de tirar endavant el Brexit dur queda, doncs, avortada.

El serial del Brexit encara no ha desvelat quin serà el seu últim cadàver. En un nou episodi tan inesperat com potencialment devastador per a Boris Johnson, tres jutges escocesos, els membres del Tribunal d’Apel·lacions de la Cort de Sessions -el més alt del país per a casos civils-, van dictaminar dimecres que la suspensió del Parlament que va entrar en vigor dilluns és “il·legal”. La decisió, que va ser presa per unanimitat, revoca un dictamen emès la setmana passada.

John Bercow, el popular i molt respectat president ('speaker') de la Cambra dels Comuns –respectat, sobretot, pel sector 'remainer' de Westminster–, famós per la seva característica manera d'expressar-se, els seus discursos plens d'ironia, els renys als diputats que mostraven mal comportament i el no menys famós crit d'"order, order", ha anunciat aquest dilluns a la tarda que deixarà el càrrec el 31 d'octubre, després de deu anys d'exercir-lo. Bercow ha estat diputat els darrers vint-i-dos anys.

Boris Johnson va desafiar ahir a la nit Jeremy Corbyn a entomar la celebració d’eleccions generals avançades després que, per segon dia consecutiu, el primer ministre britànic perdés dues altres votacions claus més per al laberíntic procés del Brexit. Dues noves derrotes que han fet descarrilar en part la seva estratègia per sortir de la Unió Europea (UE), i que han obert un gran interrogant en la seva promesa estrella durant les primàries tories del passat mes de juliol: sortir-ne el 31 d’octubre peti qui peti. Corbyn, però, va refusar la celebració d’eleccions. “L’oferta d’avui és una mica com la d’una poma a la Blancaneus per part de la reina malvada. Perquè el que està realment oferint [el primer ministre] no és una poma, ni tan sols unes eleccions, sinó el verí del no-acord. Per tant, repeteixo el que vaig dir la nit anterior: deixem que s’aprovi la llei i després donarem suport a unes eleccions.”