Veure Montoro a la televisió em porta el record d’una de les pitjors èpoques que hem viscut, la de les salvatges retallades que van agreujar encara més la crisi econòmica. Sempre més associarem la gran recessió del 2008 amb les mesures implacables que van prendre els governs per pal·liar-ne, suposadament, els efectes. Una recepta que no només no va curar un sistema econòmic malalt, sinó que gairebé el va acabar de rematar. Ressona encara en la memòria el mantra fal·laç amb què ens repetien que aquell era l’únic remei possible: o austeritat, o catàstrofe i caos i desastre. Però per a molts treballadors, moltes famílies i moltes empreses petites o mitjanes, el que es va produir va ser precisament l’aniquilació dels seus mitjans de subsistència. Hi ha qui no va aixecar mai més el cap, i aquesta sensació generalitzada de pèrdua i impotència devia començar en aquell moment. Empreses que treballaven per al sector públic i que van fer fallida, d’altres que vivien a base de deutes i que van haver de plegar quan els bancs els van tancar l’aixeta que semblava destinada a rajar per sempre. De la fallida d’aquell sistema, en què l’economia creixia gràcies al dopatge del crèdit massiu, se'n va culpabilitzar les persones que n’eren precisament les víctimes.

El mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

La recessió s'allunya, de moment, de Catalunya, Espanya i Europa. Les prediccions dels organismes econòmics i les dades sobre l'activitat sostenen que, per ara, s'està produint un alentiment del ritme de creixement, però no apunten a un declivi de l'economia. No obstant això, totes les anàlisis van acompanyades de cautela, ja que el nivell d'incertesa a curt termini és molt elevat per culpa de la guerra a Ucraïna, l'evolució dels preus de l'energia i l'impacte del covid a la Xina sobre els mercats internacionals.

El Banc Central Europeu veu possible que l'economia de la zona euro entri en recessió aquest any o al principi del 2023, tot i que es tractaria d'una recessió tècnica i poc severa, segons ha assegurat aquest dilluns el vicepresident de l'organisme, Luis de Guindos. El Banc d'Espanya també preveu aquesta situació.

"És evident que estem en un moment de grans incerteses i que les notícies sobre l'evolució i l'impacte de la guerra no són positives, però Espanya segueix mantenint un fort creixement [econòmic]". Ha reiterat aquest dimarts la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, amb l'objectiu d'allunyar la idea que una "recessió" plana sobre Espanya, malgrat la tensió inflacionista. Calviño ha dit que "tots els organismes" preveuen un creixement del PIB per a aquest 2022 de, com a mínim, el 4% per a Espanya. "Se segueix la senda de fort creixement", ha reiterat, i ha posat d'exemple les últimes dades del mercat laboral i de recaptació. De fet, Calviño s'ha compromès a retallar el dèficit públic fins al 2,9% del PIB i la ràtio del deute per sota del 110% del PIB de cara a l'any 2025.

L'economia catalana va tancar el primer trimestre del 2021 amb un retrocés del 0,4% del producte interior brut (PIB). Es tracta del segon trimestre consecutiu amb una davallada de l'activitat econòmica, la qual cosa representa que Catalunya va tornar a entrar en recessió després de la forta recuperació experimentada el tercer trimestre del 2020, segons dades avançades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat.

L'economia espanyola sortirà de la recessió en què va entrar al segon trimestre, segons les previsions de l'Airef, l'agència de control de les finances públiques. L'organisme ha refet el seu model de prediccions i augura que el producte interior brut espanyol augmentarà un 15,2% el tercer trimestre d'aquest any en comparació amb el trimestre anterior.

Pessimisme entre els economistes catalans. Una enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya a 1.300 dels seus afiliats demostra una pèrdua de confiança rècord en l'evolució de l'economia espanyola i catalana en els últims mesos fruit del covid-19. Majoritàriament, els economistes preveuen un 2020 amb una forta davallada del producte interior brut i una recuperació molt més lenta.

Portava mesos caminant per la corda fluixa sense acabar de caure, però la pandèmia provocada pel covid-19 ha suposat el cop definitiu: Alemanya ha entrat oficialment en recessió. El producte interior brut (PIB) de l'economia més important de la Unió Europea va contraure's un 2,2% el primer trimestre de l'any en comparació amb els tres mesos anteriors, quan l'economia del país ja s'havia frenat un 0,1%. Sumar dos trimestres consecutius amb números negatius és el que indica oficialment que un país està en recessió. És, a més, la caiguda de PIB més accentuada des de la crisi del 2008, i el segon sotrac més important des de la unificació alemanya, segons ha informat la Oficina Federal d'Estadística (Destatis) del país i ha recollit Europa Press.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, preveu una "recessió profundíssima" en l'economia europea com a conseqüència de l'epidèmia del covid-19. Segons l'exministre d'Economia espanyol, la incidència dependrà de la durada de les mesures de confinament.

Els primers indicadors avançats de l'economia apunten cap a un col·lapse de l'activitat econòmica a tot el món superior a la Gran Recessió del 2008. L'índex avançat PMI (Purchasing Managers' Index, o índex de gestors de compres, en anglès), considerat una bona eina per mesurar cap on es mou l'economia europea, s'ha situat al seu nivell més baix des que es va començar a calcular el juliol del 1998.

Recessió econòmica. Aquesta és la previsió que els principals economistes europeus creuen que tindrà la crisi del coronavirus. Així ho han explicat a través d'una enquesta del panel IGM Forum a experts de tot el continent, entre els quals hi ha des d'Olivier Blanchard (ex economista en cap de l'FMI) i els catalans Jordi Galí, Pol Antràs o Xavier Freixas.

Els casos comencen a multiplicar-se arreu d’Europa, el debat sobre si l'alarmisme està justificat o no s'ha disparat i, pel camí, el coronavirus ha donat les primeres mostres del seu perill potencial per a l'economia mundial. Fa poques setmanes, en gairebé qualsevol debat al voltant de l'alentiment econòmic generalitzat (però sobretot a Europa) s'assenyalaven tres factors: la guerra comercial, el Brexit i una davallada en les xifres al voltant de la indústria alemanya. Ara l'epidèmia relacionada amb el Covid-19 podria precipitar el que semblava que començava a redreçar-se. I tothom mira cap a Itàlia, el país europeu més afectat pel virus.

Tenia totes les apostes en contra, però Alemanya ha aconseguit evitar la recessió. Ho ha fet pels pèls. Ha crescut el tercer trimestre un 0,1% respecte als tres mesos anteriors, i en línia amb les xifres de l’eurozona, que veu créixer el seu PIB un 0,2%, i la UE, un 0,3%. La principal economia europea se salva així de registrar dos trimestres seguits de contracció econòmica, fet que provoca que governs i economistes sentenciïn la recessió tècnica d’un país.

Només va ser ministre de Finances de Grècia 162 dies, però va deixar empremta. Era el 2015, quan el seu país feia temps que lluitava per sortir de la crisi econòmica i l’esquerra radical de Syriza liderada per Alexis Tsipras va guanyar les eleccions. Quatre anys després, Iannis Varufakis -exministre, economista i professor- segueix omplint auditoris arreu d’Europa per parlar d’economia, de Grècia i d’Europa. Aquesta vegada trepitja Madrid per pronunciar una conferència. “Viatjo molt i he estat moltes vegades a Alemanya. I sabeu què? He vist el mateix descontentament que veia al Regne Unit fa 10 anys. Espero que no acabi passant el mateix”, dispara per arrencar el discurs.

La situació econòmica es deteriora i Mario Draghi no es vol aixecar de la cadira de president del Banc Central Europeu (BCE) sense fer tot el que calgui per mitigar-ho. Ja ho havia avançat abans d'anar-se'n de vacances d'estiu i aquest dijous ha confirmat que reactiva l'artilleria. El consell de govern del BCE ha aprovat un altre paquet de mesures d'estímul per donar una empenta a una economia de l'eurozona que flaqueja: es reprèn la compra de deute públic, s'encareixen els dipòsits als bancs i s'ajorna sense data l'augment dels tipus d'interès.